Anàlisi

Com es construeix una teoria de la conspiració

Durant la pandèmia de la covid-19, una de les teories de la conspiració que va prendre més força va ser la que vinculava la tecnologia 5G amb el coronavirus. Es va dir que les antenes 5G eren les causants de la covid-19, que les vacunes en realitat tenien microxips que es podien controlar amb aquesta tecnologia, i també se li va atribuir efectes cancerígens o nocius sobre el sistema immune, entre moltes altres acusacions sense fonaments. 

Ara, un nou estudi dut a terme recentment per la Universitat Constructor de Bremen (Alemanya) no ha trobat proves de danys cel·lulars del teixit humà causats per les freqüències 5G. “En condicions experimentals que van superar els nivells d’exposició reals fins a deu vegades, no es van trobar signes de dany cel·lular”, expliquen els investigadors. Una evidència que se suma al cos científic actual, que no ha trobat associacions perjudicials entre les dues coses, com va explicar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el febrer de 2020 amb relació a l’arribada de la xarxa 5G. L’OMS va dir aleshores que “els nivells d’exposició a la radiofreqüència de les tecnologies actuals provoquen un augment de temperatura insignificant en el cos humà”.

Però tot i que no hi ha proves que apuntin en aquesta direcció, desenes de missatges desinformants s’han propagat l’última dècada alertant de la perillositat d’aquesta tecnologia. D’on sorgeixen? Quins ingredients té una teoria de la conspiració?

Els ingredients d’una teoria de la conspiració

Les teories de la conspiració sobre la tecnologia 5G han generat una alarma que va provocar atacs contra torres de telefonia mòbil a països com el Regne Unit, Irlanda, Països Baixos, Xipre, entre molts d’altres. Les teories de la conspiració són un tipus de desinformació que fan creure a la població que grups poderosos amb males intencions mouen els fils de forma secreta per a manipular certes situacions i mantenir els seus poders. En el cas de la del 5G, s’apuntava al filàntrop Bill Gates, a qui acusaven d’estar al capdavant d’un pla mundial de les elits per implantar microxips a humans i controlar-los. 

Una investigació del mitjà de comunicació especialitzat en desinformació NewsGuard va trobar que l’origen de la teoria era anterior a la pandèmia de la covid-19, i es mencionava inicialment a la web francesa “Les moutons enragés”, dedicada a la propagació de conspiracions. Però sobretot va guanyar força després que es viralitzés una conferència de Thomas Cowan, un promotor de teories conspiratives que parlava de correlació entre els camps electromagnètics i la tecnologia 5G.

Per la seva banda, una recerca de la London School of Economics (LSE) va analitzar els tuits que mencionaven la paraula “coronavirus” i “5G” des del 27 de març de 2020 fins al 4 d’abril de 2020 i va trobar el compte que havia iniciat la tendència en aquesta xarxa social. Era el compte @5gcoronavirus19, que va enviar 303 tuits en set dies. L’estudi diu que els instigadors de la teoria sabien com podien utilitzar l’algoritme a favor seu per difondre el seu missatge, per exemple, etiquetant figures famoses com el president Trump, que els donaven visibilitat.  

Entre les raons per les quals algú pot arribar a creure una narrativa conspirativa hi ha tres motius psicològics “fonamentals”: voler comprendre el món, afrontar la incertesa i connectar-se amb els altres, segons una nova metaanàlisi (una revisió científica de tot el que s’ha publicat sobre un tema en concret) de 279 estudis sobre les creences en teories conspiratives.

Quan les persones senten incertesa, confusió o se senten sobrepassades, poden dirigir-se a teories de la conspiració per experimentar que han descobert una veritat amagada, per exemple. Aquestes creences poden oferir una mena de defensa psicològica, donant a les persones algú a qui culpar o una raó per la qual passen coses dolentes. De vegades, les persones creuen en teories de la conspiració per sentir-se especials, superiors o part d’un grup molt unit, explica la revisió.  

Cap impacte demostrat en la salut 

A Verificat, vam desmentir missatges, per exemple, que deien que les vacunes contra la covid-19 tenien la missió d’implementar en el cervell nanosensors, que permetrien donar ordres a l’organisme a través de les xarxes 4G i 5G. Cap vacuna contra la covid-19 està dissenyada per introduir sensors al cos o al cervell i la nanotecnologia que s’utilitza en medicina serveix per a tractaments concrets (com diagnosticar malalties), però no té cap relació amb la connexió a xarxes mòbils. A més, el Govern del Regne Unit explica en el seu web que els virus no poden viatjar a través d’ones electromagnètiques, de manera que el 5G tampoc podria causar infeccions virals ni té res a veure amb cap de les variants de la covid-19, com també s’havia afirmat.

També es va dir que els telèfons mòbils podien causar alzheimer, segons un suposat estudi científic, però era una publicació que no tenia una rigorositat suficient. A més, la relació entre les ones electromagnètiques i l’augment del calci en les neurones s’ha estudiat, però l’evidència científica apunta que no hi ha prou indicis per vincular els dos factors. Aquests només són exemples d’algunes de les desinformacions que han circulat al voltant de la teoria de la conspiració sobre el 5G. 

La radiació 5G és un tipus de radiació no ionitzant –és a dir, de baixa energia– que no afecta l’ADN ni la salut de les persones, més enllà de poder produir escalfament de manera local si se superen certs llindars regulats. 

Un document de 2020 de la Comissió Internacional de Protecció Radiològica No Ionitzant (ICNIRP, en anglès) va recopilar multituds d’estudis independents sobre els efectes de les radiofreqüències, i va concloure que “no hi ha evidència d’efectes desfavorables sobre la salut amb exposicions inferiors” als límits establerts. És la mateixa conclusió que la que es recull a una revisió publicada al butlletí de l’OMS.

Per abordar aquestes creences amb les joves, cal anar més enllà de la simple verificació de fets i tenir en compte la dimensió emocional que les fa tan atractives. A desfake.cat, hem dissenyat una proposta pedagògica específica per treballar les teories de la conspiració amb l’alumnat de secundària, que combina l’anàlisi crítica de continguts amb una mirada atenta als mecanismes psicològics i socials que les sostenen. Aquesta proposta ajuda a entendre per què ens poden arribar a convèncer aquestes narracions i ensenya a identificar els senyals habituals de les conspiracions, reforçant alhora una actitud de curiositat crítica i empatia cap a qui hi pot arribar a creure.