Anàlisi

Combatent la desinformació als centres educatius: Experiències d’aula

Els centres educatius tenen l’oportunitat de jugar un paper fonamental en la formació de ciutadans crítics i responsables, amb les habilitats necessàries per navegar el nou panorama informatiu. Crear un espai que afavoreixi el pensament independent, la curiositat i el debat respectuós pot ser clau per ajudar els estudiants a defensar-se de la desinformació.

El projecte Desfake busca convertir els centres educatius en espais de confiança per promoure l’anàlisi crítica de la informació que ens envolta, amb una perspectiva dialògica i socioemocional. En aquest article us presentem casos d’èxit, experiències de professorat part de la comunitat Desfake que han impulsat projectes als seus centres educatius per combatre la desinformació i fomentar el pensament crític. 

Un exemple són els vídeos que l’alumnat va presentar com a producte final del nostre Projecte de verificació. Com aquest grup d’alumnes de l’Institut l’Alzina que ha treballat per desmentir discurs d’odi trànsfob i sexista verificant les declaracions d’un influencer. O l’alumnat de l’Institut Montserrat Roig que va decidir combatre narratives negacionistes del canvi climàtic, com també van fer al FEP Sant Ramon Nonat. 

Aquest és el resultat d’un projecte on l’alumnat troba exemples de desinformació significatius per als seus hàbits digitals i els verifica mitjançant estratègies i eines de fact-checking. 

Altres docents han començat els seus propis projectes a partir dels materials i els tallers de Desake. Com és el cas d’en Marc Navarro, docent a l’Institut Pere Lliscart, que va treballar amb l’alumnat per crear un racó de “mems contra el racisme”. Van triar plantilles de mems populars i els van transformar per combatre narratives de discurs d’odi que sovint circulen per xarxes. Aquesta activitat, a banda de ser creativa i motivadora per a l’alumnat, els va permetre analitzar la importància dels continguts visuals i la seva capacitat per reforçar o desmuntar missatges discriminatoris.

La Claudia Jiménez, docent de l’Institut Salas i Xandri, comparteix la seva experiència i ens explicava com va viure la implantació dels materials de manera autònoma: 

“Aquest curs a 4t d’ESO hem estrenat un nou projecte de Fake news. Era tot un repte muntar de zero un projecte de 40 hores de durada, però gràcies als materials de Desfake ha estat molt fàcil. Cada càpsula disposa d’un pla de treball molt ben estructurat, amb la temporització de les activitats i materials molt variats i complets, tant per a l’alumnat com per al professorat. A més, cada càpsula disposa de material més teòric per a treballar conceptes i vocabulari clau relacionat amb la desinformació. Ha estat de molta utilitat que els materials estan classificats per cursos, el que permet anar augmentant el nivell d’expertesa de l’alumnat.”

El valor de les pràctiques AMI

L’alumnat que participa en aquesta mena de projectes desenvolupa habilitats per analitzar i avaluar críticament la informació, no només en contextos acadèmics, sinó també en la seva vida quotidiana. Aquestes habilitats es transfereixen a altres àmbits, com l’oci digital, la participació activa en la societat o el debat públic.

L’intercanvi d’experiències entre el professorat és clau per millorar la pràctica educativa en l’àmbit de l’alfabetització mediàtica. Inspirar-se en les estratègies i metodologies d’altres professionals no només permet enriquir la tasca docent, sinó que també ajuda a identificar enfocaments més eficaços per treballar el pensament crític.

Conèixer experiències d’altres professionals de l’educació proporciona noves perspectives i eines aplicables a l’aula. A més, establir connexions amb entitats especialitzades en fact-checking i educació mediàtica pot aportar recursos valuosos i fomentar un ensenyament més rigorós.

Recursos com el Posa’t les ulleres Desfake, les situacions d’aprenentatge de La brújula mediática, jocs interactius com el Laberint de la informació o propostes com les de Bibliotech… Iniciatives i projectes com aquests poden ser un punt de partida per trobar la manera d’involucrar l’AMI a l’aula. I que, al cap i a la fi, no implica inventar-se res de nou, sinó apropar-se a la nova realitat informativa des d’una perspectiva diferent, crítica. 

La UNESCO va publicar el Currículum d’alfabetització mediàtica i informacional per a educadors i estudiants que podeu consultar en aquest enllaç i que marca les línies per a les pràctiques AMI als centres educatius, amb 14 mòduls que aprofundeixen en les diferents cares de la matèria. A més, amb aquest currículum, ofereixen en obert un MOOC que connecta l’AMI amb qüestions d’actualitat com la IA, l’educació per al desenvolupament sostenible o la desinformació. Aquest recurs és el full de ruta per a una pràctica AMI exitosa. 

Amb l’objectiu de compartir i reconèixer la tasca del professorat i de l’alumnat, Desfake organitza aquest any la segona edició del Premi Desfake. A través del Premi, es reconeix l’esforç de les persones implicades en la creació d’una cultura digital més responsable i crítica i es fomenta la creació de comunitats educatives que comparteixen la voluntat de combatre la desinformació de manera conjunta. Les experiències compartides en aquest article són una mostra del valor que té treballar la desinformació a l’aula i del potencial transformador de l’AMI. Els centres, el professorat, l’alumnat… cada un troba maneres d’abordar aquest repte, adaptant recursos i estratègies a la seva realitat. Compartir aquestes pràctiques no només enriqueix la comunitat educativa, sinó que també ens inspira a continuar explorant noves maneres de fomentar el pensament crític i la responsabilitat digital. Amb iniciatives com aquestes, els centres educatius esdevenen espais de confiança com l’alumnat pot aprendre a navegar amb criteri la societat de la informació.