Opinió

Competència Digital Docent: per què i per a què

Competència Digital Docent

Tal com assenyala la pàgina web del Departament d’Educació, “la competència digital docent (CDD) és la capacitat que tenen els docents per mobilitzar simultàniament coneixements, habilitats i actituds, implementant les tecnologies digitals, per tal d’exercir les seves funcions i facilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’adquisició de la seva competència digital”.

Arran de l’impuls del Pla d’Educació Digital de Catalunya (PEDC), els centres educatius varen elaborar el curs passat l’Estratègia digital de centre (EDC) i bona part dels docents del territori van certificar la competència digital docent (CDD) a través d’una formació interna de centre (FIC) que en rebia el nom. El curs 2022-2023 es van publicar els perfils digitals i enguany el Departament ha impulsat formacions, postgraus i cursos d’especialització per acreditar els nivells A1 (Novell), A2 (Explorador), B1 (Integrador), B2 (Expert), C1 (Líder) i C2 (Pioner).

Són molts els docents qui han optat per certificar alguns d’aquests perfils digitals amb la realització de formacions d’A1 a B2 que van entre les 40 i les 70 h. Uns cursos que estan orientats a evidenciar l’ús i la implementació a l’aula i al centre d’un seguit d’eines i processos digitals, sobretot als nivells B1 i B2. Esdevé una condició imprescindible per a la certificació el fet de poder mostrar aquestes evidències d’execució a través de captures de pantalla, de compartir els artefactes digitals creats, videotutorials, infografies, etc.

Després d’observar el seguiment d’alguns grups en formacions de la CDD del nivell B2, exposa algunes qüestions: quin impacte tindrà la CDD a l’entorn educatiu, què motiva la certificació i quin paper té l’ús d’eines com ChatGPT a les certificacions docents i en els processos de transformació digital dels centres.

La competència digital docent, sota el meu parer, hauria de servir per transformar el paradigma digital a les escoles i permetre agilitzar i optimitzar processos i fer-ne aflorar d’altres. Per exemple, per alleujar les agendes sobrecarregades dels docents, es podrien implementar sistemes digitals de gestió de tasques. Acreditar la CDD hauria de ser no només un tràmit sinó un pretext per transferir pràctiques a les aules i als claustres que impliquin processos de canvi i millora.

Certificar en CDD no hauria de ser una competició per veure qui té abans certs nivells com el B1 o B2, sinó que hauria d’anar encaminada a valorar-ho com una oportunitat personal i de comunitat. En aquest sentit, he pogut observar molt bones pràctiques i aspectes positius en alguns portafolis docents. Hi ha pràctiques d’èxit, d’elaboració i de moltes hores de dedicació, fetes amb molt de detall i amb impacte, implementació i execució en els centres; que posen en relleu la convicció en aquest programa de digitalització i innovació i que esbossen un futur optimista.

Aquest article pretén continuar fomentant el debat sobre la transformació digital del sistema educatiu en el nostre país. Per què i per a què la Competència Digital Docent? 

Imatge: Mapa de referència de la Competència Digital Docent. Disponible en:  https://projectes.xtec.cat/digital/competencia-digital/competencia-digital-docent/mapa-interactiu-del-marc-de-la-competencia-digital-docent/

La nova protagonista: la IAGen

Un dels aspectes que aborda la CDD en algunes de les seves àrees és el domini d’eines digitals per fomentar l’ús a les aules d’itineraris personalitzats per a l’alumnat, donant resposta així a quelcom tan difícil i singular com ho és la personalització de l’aprenentatge. Eines com Edpuzzle, Wakelet, Booklet, Book Creator, Flippity i Wardwall són alguns exemples que en les seves versions freemium poden tenir bastant de joc a l’hora de dissenyar activitats capaces d’esdevenir itineraris personalitzats per a l’alumnat. 

D’ençà de la irrupció de la intel·ligència artificial, però, concretament la generativa (IAGen), amb la més popular ChatGPT al capdavant, s’obre un ventall infinit de possibilitats per optimitzar el temps docent al voltant de la creació d’activitats de diferent ordre cognitiu per donar resposta a la variabilitat de l’alumnat. Sens dubte, aquests nous paradigmes també van lligats a la consolidació de la Competència Digital Docent en els centres educatius, on s’haurà de debatre a fons quin ús i quin encaix té la IAGen dins el nostre marc educatiu. 

La pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta certificació aconseguirà mobilitzar les accions dels docents en pràctiques efectives, eficients i responsables o simplement serà un tràmit més

Després d’escoltar la veu crítica dels docents sobre l’ús que l’alumnat fa de les intel·ligències artificials, és sorprenent veure com alguns d’aquests cauen en el mateix parany, duent a terme algunes tasques de la formació fent un mal ús dels sistemes generatius d’intel·ligència artificial (IAGen) a l’estil de ChatGPT o similars. La pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta certificació aconseguirà mobilitzar les accions dels docents en pràctiques efectives, eficients i responsables o simplement serà un tràmit més. Caldria analitzar més a fons els riscos de l’ús excessiu d’IA com ChatGPT en aquest procés de certificació. Més que jutjar el seu ús, caldria avaluar les seves limitacions, com la falta de pensament crític i creativitat, que podrien afectar una veritable transformació educativa i, fins i tot, una possible “estandardització” per part de les solucions que ofereixen les eines d’IA.

Un mitjà per a l’aprenentatge 

El desenvolupament de la Competència Digital ha de ser el mitjà per trobar maneres d’ajudar l’alumnat a aprendre amb més rapidesa (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui eficaç), més coses (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui més efectiu) i de forma més entretinguda (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui més agradable), sempre que l’assoliment de qualsevol dels tres objectius no vagi en detriment dels altres dos. Així doncs, la CD també ha de girar al voltant d’aquestes tres E de l’aprenentatge: eficaç, efectiu i entretingut (Bruyckere, Kirschner i Hulshof, 2015). Per descomptat que volem que la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i les moltes altres coses que s’aprenen a l’escola tinguin més de les tres E! 

La posada en pràctica de la Competència Digital per part de l’alumnat no ha de caure en fal·làcies, paradigmes o subjectes a modes temporals i passatgeres. Durant anys, s’ha caigut en la falsa creença que la CD era oferir dispositius mòbils a l’alumnat amb el pretext que ells mateixos, gràcies als motors de cerca, podien accedir a tota la informació o molta —veritat—, i aprendre —veritat esbiaixada. Cal recordar que trobar la informació no és el mateix que aprendre, connectar els punts en els esquemes de coneixement. Com afirma Michale Trucano en un article l’any 2012 dins el blog del Banc Mundial, deixar hardwares a les escoles, amb l’esperança que hi hagi màgia, és simplement una mala idea. Fins i tot Bill Gates, va resumir el seu punt de vista sobre aquest punt de la següent manera en una entrevista: “Només donar-li dispositius a la gent té un historial realment horrible” (Young, 2012). 

Agafant aquestes paraules, doncs, podem concretar que utilitzar,  “a l’atzar” i sense estructura, eines claus en educació com les TIC (Tecnologia de la Informació i la Comunicació), les TAC (Tecnologia de l’Aprenentatge i Coneixement), les TEC (Tecnologia per a l’Emprenedoria i la Comunicació), les nouvingudes TRIP (Tecnologia de les Relacions, la Informació i Comunicació) i la recent IAGen, no sempre té un èxit perdurable. Tal com assenyala Hèctor Ruiz en el seu recent llibre Edumitos (2023), el debat dins els claustres hauria de centrar-se més aviat en com integrar la tecnologia a les aules adequadament per garantir la competència digital i en com aprofitar-la de tal manera que proporcioni un valor afegit en els processos d’ensenyament-aprenentatge. 

Elements com la formació del professorat, el nombre d’alumnes i un material didàctic docent també ha de formar part de l’equació per a desenvolupar la Competència Digital en l’alumnat.    

L’impacte esperat

En l’aspecte digital, l’escola també ha d’acompanyar a la societat i en aquest sentit, en els centres educatius hem de garantir formar en habilitats digitals fonamentals per entendre com funciona l’entorn digital i identificar els grans dilemes i desafiaments que genera l’ús d’internet o la intel·ligència artificial. Segons la UNESCO (2021), aquestes habilitats han de girar al voltant de: 

• Explorar el significat de privacitat, identitat i petjada digital.
• Analitzar, avaluar i seleccionar la informació que circula a Internat, per reconèixer la seva confiança i rellevància. 
• Comprendre el funcionament dels algoritmes i com incideixen en la vida diària. 
• Comunicar a l’univers digital, connectar i col·laborar amb altres, interactuar amb comunitats i xarxes virtuals.
• Crear continguts fent ús eficient i empàtic del llenguatge digital.
• Utilitzar Internet per a la participació i resolució de problemes. 

La transferència entre aquestes habilitats i l’aprenentatge de l’alumnat pot suposar enfortir i reforçar el pensament crític i la creativitat. El mitjà poques vegades influeix en l’ensenyament, en l’aprenentatge i en l’educació, i és improbable que un únic mitjà sigui el millor per a totes les situacions. Com a docents crítics i reflexius, doncs, hem d’agafar les oportunitats que ens ofereix el desplegament de la CD per optimitzar processos, tant d’ensenyament-aprenentatge com de gestió i comunicació entre el claustre i centres educatius. 

La Competència Digital Docent, per tant, requereix, com pràcticament tot en educació: criteri, paciència i consens.

Referències bibliogràfiques

Bruyckere, P., Kirschner, P.A., Hulshof, C.D. (2015). Urban Myths About Learning And Education. Academic Press. 

Morduchowicz, Roxana (2021). Competencias y habilidades digitales. UNESCO. Consultat 31 de març de 2024. Disponible a: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000380113.locale=es

Ruiz, H. (2023). Edumitos. Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico. International Science Teaching Foundation

Trucano, M. (2012). Evaluación experimental del programa “Una laptop por niño” en Perú. Consultat el 28 de març de 2024. Disponible a: https://blogs.worldbank.org/edutech/olpc-peru2.

Vuorikari, R., Kluzer, S. and Punie, Y., DigComp 2.2: The Digital Competence Framework for Citizens – With new examples of knowledge, skills and attitudes, EUR 31006 EN, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2022, ISBN 978-92-76-48883-5, doi:10.2760/490274, JRC128415.

VV.AA. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya, Departament Educació. Consultat el 22 de març de 2024. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/marc-referencia-cdd.pdf

VV.AA. (2020). Pla d’Educació Digital de Catalunya. Generalitat de Catalunya.  Direcció general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital. Consultat el 2 d’abril de 2024. Disponible a: https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/pla-educacio-digital/index.html

Young, J. R. (2012, 25 de juny). “A Conversation With Bill Gates About the Future of Higher Education”. Chronicle. Consultat el 26 de març de 2024. Disponible a:

https://www.chronicle.com/article/a-conversation-with-bill-gates-about-the-future-of-higher-education

Més informació a: 

Competència Digital. Departament d’Educació. Disponible a: https://projectes.xtec.cat/digital/competencia-digital/