Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Comissió d’Igualtat del Congrés ha aprovat aquest dijoys una proposició no de llei (PNL) presentada pel grup Unidoss Podemos-En Comú Podem-En Marea que insta el Govern espanyol a posar fi a la imposició de les faldilles en algunes escoles. La iniciativa ha comptat amb el vot a favor del PSOE, el vot en contra del Partit Popular i l’abstenció de Ciutadans.
L’objectiu de la PNL és demanar a l’Executiu que faci les modificacions legislatives pertinents (entre elles la referida a la Llei d’Igualtat de 2007) per acabar amb la imposició dels uniformes diferenciats per sexe als centres educatius. És una pràctica que segueixen alguns col·legis concertats i privats i que perpetua els estereotips de gènere.
El PP justifica la seva decisió qualificant la proposta d'”innecessària” perquè “el prinicipi de no discriminació ja està contingut en la Llei d’Igualtat i en la Llei d’Educació”. D’altra banda, prossegueixen fonts de la formació, “hi ha l’autonomia del centre i això és decisió del consell escolar. No hi ha cap norma que prohibeixi deixar que escullin, això depèn de la seva decisió”.
Per la seva banda, Ciutadans fa referència també a evitar la discriminació: “És una cosa que ja està regulada”, i critica que la iniciativa “està molt mal argumentada”.
Un primer pas
El codi de vestimenta diferenciat “podria incórrer en vulneració de les garanties constitucionals d’igualtat efectiva entre dones i homes, a més de fomentar uns estereotips de gènere de danys provats per a la seva consecució”, diu la iniciativa, que remarca que “hi ha un clar vincle entre la faldilla o el vestit i l’estereotip d’una feminitat tradicional en què resultaria impròpia la vestimenta considerada masculina com són els pantalons”.
Unidos Podemos exemplifica això en el text amb l’expressió “portar els pantalons”. Aquesta dita usada col·loquialment se sol referir a la figura que té l’autoritat en el si de la família de manera que “la dona que porta pantalons metafòrics s’està comportant o usurpant les suposades funcions o drets d’un home”.
El grup recorda a la proposició parlamentària la resolució del Parlament Europeu del 12 de març de 2013 sobre l’eliminació dels estereotips de gènere en la Unió Europea, que fa especial èmfasi en l’àmbit educatiu perquè és aquí on els nens i nenes “s’enfronten a estereotips de gènere” que “influeixen en la seva percepció de com han de comportar-se homes i dones i que tenen repercussions durant tota la seva vida i sobre les seves aspiracions futures”.
El debat el van posar damunt de la taula els col·lectius que en l’inici del curs passat van cridar l’atenció sobre això mitjançant un manifest. La iniciativa partia de l’organització Ulleres Liles i la llavor l’havia posat la Sina, una nena que llavors tenia vuit anys. “No la portaré més perquè sé que hi tinc dret”, li va dir un divendres a la seva mare, la fiscal Inés Herreros, que al seu torn presideix l’associació que va impulsar el manifest. La Sina s’havia posat d’acord amb la seva amiga Menchu per deixar la faldilla a l’armari i portar pantalons el dilluns següent.
Segons explicava aquesta setmana la diputada Sofia Castañón a eldiario.es, la PNL és un primer pas per col·locar el tema en l’agenda política, prendre-li el pols al Congrés sobre això i a partir d’aquí proposar una iniciativa que obligui el Govern”.
