Opinió

Connectivitats mòbils i canvis en l’educació

En l’educació connectar és imprescindible. Alumnes, professorat, famílies, institucions, organitzacions, societat; coneixements, conceptes, competències, habilitats, actituds, aptituds: són algunes paraules en representació de moltes altres que no tindrien sentit sense una autèntica interconnexió entre elles i amb les persones  dins i fora de les aules. Enmig, també la tecnologia com a facilitadora dels processos, encara més imprescindible en un món en constant moviment. Avui, tot és més mòbil que fixe. Mobilitat i connectivitat, dues claus també en els processos educatius.

MWC 2022

La paraula connectivitat formava part del lema del Mobile World Congress 2022 (MWC): Connectivity unleashed, amb dues traduccions interesants a les nostres dues llengües, pels termes usats en la transcripció: connectivitat desfermada en català, conectividad desatada en castellà.  Com en les  edicions anteriors, gràcies a  l’absència de la pandèmia, la tecnologia mòbil  atreia a més expositors que el 2021 (aquest any, segons l’organització, la GSMA, més de 60.000 assistents de més de 150 països, amb més de 250 milions d’euros en negoci). Curiosament, hi va haver alguns problemes de connexions el primer dia en  l’exterior per entrar a un recinte –sense targes impreses, només amb un QR– on, potser, la principal connectivitat no era tant la 5G que es mencionava per tot arreu sinó la presencial entre humans que treballen i negocien amb futurs tecnològics des dels pavellons enlluernadors  per atreure la visita i el contacte.

Mirades

La fira del MWC informa més que educa, amb les diferents mirades dels reclams captivadors que criden l’atenció. Gossos mecànics, hologrames, realitats immersives, ulleres de tot tipus, intel·ligència artificial, aparells autònoms, molts robots, NFTs, tecnologies verdes, oficines més intel·ligents, xips més potents, 3G, 4G, 5G, 6G, intents de demostració de la paraula de moda (el metavers), aplicacions a la salut, menys telèfons mòbils que mai i moltes altres tecnologies només aptes per entendre-les des l’àmbit professional.

Llevat de l’exclusió per imposició a expositors d’un país per la barbàrie de la guerra, amb la massacre i la desolació humana i material,  cap menció més a la realitat d’Ucraïna, en uns espais que semblaven aïllats d’aquesta guerra i bolcats al que signifiquen aquests tipus de fires mundials. Potser aquests negocis  passen per alt les actuacions d’exèrcits sense escrúpols i els mandataris quasi pitjors que dictadors. Mentre, havia força aparells com drons, robots, cites a la connectivitat total, a la ciberseguretat i a tecnologies no neutres. Un grup de docents es preguntaven si tanta maquinària no seria operativa també per matar ara en Ucraïna. O s’exposava aquí perquè abans ja podia haver passat pel mon militar. Sospitaven que sí.

Futurs

Enmig de novetats tecnològiques, l’educació. Cada any mSchools i el Departament d’Educació organitzen una interessant jornada de reflexió, en aquesta ocasió (3 de març) sota el títol: “Futurs docents, docents del futur”, una oportunitat del món educatiu per reflexionar sobre la intersecció de la tecnologia, la innovació i l’humanisme en l’educació, tot amb els efectes d’una pandèmia que ha provocat un gran sobreesforç en un sector tan essencial com l’educatiu, amb direccions convertides en gestores covid set dies a la setmana i tota la comunitat educativa prevenint la salut pròpia i aliena.

Podríem afegir també que, en aquest context, d’altres temes de gran impacte s’havien posat a sobre de la taula per part de qui treballa a peu d’aula. Antigues i noves reivindicacions convergien amb  recents propostes anunciades feia poc pel Departament d’Educació, fonamentant-les en el poder de la seva autoritat per decidir (sense cap tipus de consulta prèvia ni amb el Consell Escolar de Catalunya, ni  amb els representants del sector docent ni tampoc amb els  sindicats). Sembla que la connectivitat desfermada del MWC 2022 no era efectiva entre les autoritats cap el professorat, amb una previsible qualificació: un suspens dels d’abans per a qui mana. La nova denominació en procés d’assoliment ja no es podia utilitzar. La  vida d’aquest nou concepte va ser molt efímera. Anuncis i supressions, tot massa ràpid. Marxa enrere, improvisació,  estratègies per evitar conflictes. O per avançar més endavant. Quan arribi la calma o tot estigui més clar i estructurat.

De moment, abans del MWC 2022, qui mana anunciava el plantejament d’un canvi de calendari escolar al setembre en ensenyaments no universitaris i presentava els esborranys de nous currículums en educació bàsica (els de Batxillerats, molt després de les filtracions), amb l’alumnat en el centre de tot (frase repetida com si fos un mantra). La demostració de  desconnexió amb les aules va alimentar reivindicacions per part del sector educatiu: les inversions en educació, l’estabilitat d’interins, els plantejaments sobre les  titulacions de català, el tema del percentatge del castellà, l’augment de les despeses de funcionament del pressupost assignat als centres pel continu increment de preus,  el pla d’impuls del català, l’entorn digital de centre, les noves figures anomenades mentories digitals, etc. Amb temes del present que, si no es busca una resposta dialogada i consensuada (en cas de que aquest terme encara tingui sentit), passaran factura també al futur de la ciutadania que s’està educant ara.  Aquí també falla la connectivitat?

Un any  més, la professionalitat i experiència del conductor de l’acte, Albert Forn, de mSchools, va aconseguir amb claredat i èxit els objectius plantejats: tractar del futur amb autoritats educatives, professorat, experts; a més, experiències premiades i un protagonisme molt encertat entre el públic: per primera vegada, estudiants de les Facultats d’Educació de les Universitats com a convidats. Allí estava present el futur professorat.

Compartim idees escoltades en l’acte del dijous 3 de març (sense mencionar qui les va dir), idees-força en contextos educatius complexos, algunes no per repetides perden la seva importància, a banda de vagues i mobilitzacions posteriors del professorat , que també han tingut la seva força:

• En un món diferent, l’alumnat treballarà en feines desconegudes.
• La transformació educativa es podria considerar com un dels objectius prioritaris per a 2030 , que s’inclou en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
• Cal transformar els espais dels centres educatius, al servei de l’aprenentatge nou.
• La competència digital docent ja no és una opció, forma part de l’alfabetització del professorat. Els docents com agents d’experiències.
• El repte de la transversalitat de la competència digital en la universitat, tot un repte per a unes institucions educatives que a vegades sembla que estan en el segle XIX i han d’ensenyar al professorat del XXI. Per exemple, a uns quants estudiants, presents en la sala.
• Cal evitar el tremendisme educatiu, saber alinear les oportunitats i reptes del país amb l’educació. Caldria neutralitzar la individualitat.
• Classes de mirades: curricular, pedagògica i metodològica (inclou la tecnològica).
• Mai la tecnologia que s’utilitza en educació s’ha creat expressament per educar. La missió del professorat continua sent importantíssima, i més amb l’ús de la tecnologia.
• Cal formar al professorat d’una altra manera, amb competències transversals. Hi ha un currículum saturat de continguts.
• Com a darrera idea, la famosa frase atribuïda a Albert Einstein que apareix per tot arreu, i recordada també aquí: “Si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Universitaris

En la sala havia estudiants que aplaudien al professor universitari que en el panel d’experts reivindicava una universitat del segle XXI. Els més propers observaven i s’afegien a l’entusiasme del professorat assistent i es preguntaven què passaria en aquell moment  en les aules, sobre tot en aquelles en les que es reprodueix el mateix que és habitual en la universitat més tradicional. Al sortir, un grup d’universitaris i docents compartien reflexions sobre els canvis d’hàbits provocats per  la tecnologia. Els estudiants incidien en la digitalització que margina a persones grans per manca d’accés presencial a  oficines bancàries (deien que també podien pagar amb el mòbil que porten a la butxaca), en d’altres marginacions tecnològiques, en l’educació en la seguretat de la tecnologia mòbil, en el segrest emocional per les adicions a xarxes ja imprescindibles. Parlaven d’Instagram (diuen que aviat quedarà enrere) però sobretot de Tik Tok, font de tendències, de descobrir i ser descobert,  de superficialitats i de promocions de tot tipus. Fins i tot comentaven que havien sentit que  alumnat  molt jove d’educació obligatòria ja estava present en OnlyFans, que hi ha aplicacions que promouen la compra i venda de trobades personals per no anar sol a actes concrets o evitar soledats diverses.  Deien que en plena connectivitat amb el mòbil en temps d’amor líquid, sovint els problemes i les solucions sorgeixen per no tenir habilitats relacionals i socials, en temps de tantes connexions i quasi sense cap presència física.

Durant els darrers dies de vagues,  la riquesa de frases reivindicatives en manifestacions i en els centres educatius era evocadora de realitats complexes, per exemple: no és per l’horari, la imposició no és la solució; el currículum no s’improvisa; ràtios + altes -atenció; prou nyaps en educació; no és per les vacances, és per les mancances, etc.

Se sentien veus i opinions de docents que enfrontaven i/o defensaven l’escola tradicional vers la transformadora o alguns aspectes de les dues, els continguts a les competències, dubtaven sobre els resultats dels treballs per projectes, dels nous formats, de l’anomenada innovació enfront a les metodologies de tota la vida, fins i tot de la tecnologia versus el sistema analògic del paper de sempre.

Potser estem en un bon moment, un més, per reflexionar encara més, per connectar millor amb aquelles idees i propostes diferents de les nostres; per analitzar en profunditat resultats, causes i com millorar-los tenint una mirada en el futur; fent crítica i autocrítica per avançar amb uns ulls molt oberts cap a una realitat projectada. El pensament crític també hauria de començar per un mateix.

Potser estem en un bon moment per connectar amb idees i propostes diferents de les nostres; per analitzar en profunditat resultats, causes i millores. El pensament crític també hauria de començar per un mateix

En el sector de l’educació, com en qualsevol conflicte o debats actuals, ara abunden versions diferents, comentaris, sospites, rumors, reenviaments de missatges, desinformacions poc educatives que generen confusions, eviten anàlisi a fons i emmascaren les veritats palpables. Des de les aules la vida és més real que des dels despatxos.

Reiniciem

Dimarts 22 de febrer el programa “Sense Ficció” de TV3 va emetre un reportatge titulat Reiniciar les aules. El programa plasmava la transformació posada en marxa en molts centres educatius, exemples de projectes i experiències que podrien ser guies per canviar la manera d’enfrontar-se a la realitat més immediata, d’incentivar l’alumnat,   d’estudiar i d’accedir al coneixement; l’impacte de les tecnologies en la transformació de les metodologies i la seva repercussió en l’aprenentatge per incentivar la creativitat,  els camins vitals triats per vocacions específiques triades per l’alumnat i la importància de l’educació informal. En 57 minuts i 35 segons s’oferien un ventall d’opinions i propostes, amb un dels fils conductors que potser es podria relacionar amb el sorgiment  d’idees i pràctiques tecnològiques exposades en el MWC: un estudiant de 15 que ha aprés a pilotar un avió Airbus 320 des de l’ordinador del lloc on viu gràcies a la seva il·lusió, actitud, esforç, procés de treball, constància i entusiasme. Amb aquests coneixements, podria arribar a conduir una avioneta ara? Històries de professorat, d’estudiants, de contextos, d’experts, d’una universitat puntera com és la UOC que enfoquen cap uns canvis tan evidents com inevitables.

En temps complexos, massa mòbils, amb reivindicacions, noves construccions curriculars, noves propostes horàries, noves denominacions, alteracions de costums, canvis transformadors, visions de futur, crítiques i revisions de decisions anunciades, no ens queda més remei que connectar-nos més i millor entre tots amb un esperit més constructiu. Coneixem el present i hem d’afrontar el futur. Potser també ens hauríem de reiniciar.