Opinió

Cooperatives escolars familiars? Un factor que suma!

Històricament, ens remuntem als anys setanta, quan no hi havia tanta oferta educativa. Només existia l’escola pública, les congregacions religioses o acadèmies que oferien serveis educatius. En aquell temps, les famílies ens vàrem coorganitzar per buscar formes d’ensenyament alternatiu, amb la construcció d’escoles amb valors que crèiem —i continuem creient— com a eix vertebral: el laïcisme, la cultura i la llengua pròpia, la participació activa de les famílies i la presa de decisions en l’educació dels nostres infants.

És en aquest inici quan el cooperativisme familiar sorgeix amb força per satisfer les necessitats i il·lusions com a famílies i ciutadania compromesa amb la societat. L’objectiu principal fou l’escola entesa no tan sols com transmissora de coneixements, sinó com a espai d’aprenentatge de la vida i de l’entorn on vivim, amb un pes específic cap a la col·lectivitat de la qual formem part.

Destaquem la importància de les cooperatives familiars escolars en una societat canviant, en un ambient incert i on, més que mai, es necessita la complicitat entre famílies, professorat, personal no docent i alumnat

Ser família cooperativista també comporta tenir una mirada diferent cap a l’escola, ja que prenen certa rellevància altres qüestions, sense treure importància a l’ensenyament:

• Les nostres aportacions a la cooperativa no són per un benefici econòmic personal, sinó col·lectiu, i que reverteix en l’educació dels nostres fills i filles. Una mirada cap el bé comú de la col·lectivitat amb la distribució dels recursos i ajuts cap a les famílies més necessitades i garantir que tots els membres que en formen part gaudeixen de les mateixes possibilitats beneficiàries per igual. Implicar-nos significa que tothom n’és responsable i que entre tots autogestionem el centre.

• La importància i poder de la democràcia dins de la cooperativa escolar. Les decisions són preses per assemblea —pautada dins dels estatuts com anual, però se’n fan tantes com siguin necessàries—, i dels espais de participació com el treball per comissions i les reunions amb el personal del centre. El vot de les persones assembleàries és sempre benvingut per a la millora de les condicions de l’escola, tant pel vessant organitzatiu com pel pedagògic. La nostra implicació és directa per establir les línies a seguir i els projectes futurs per l’adaptació de l’escola a temps actuals. El Consell Rector vetlla i organitza els pactes aprovats per l’assemblea, fent de pont entre les famílies cooperativistes i el personal del centre.

• El sentiment de pertinença del grup forma part de la nostra quotidianitat, sempre sota el prisma de l’educació dels nostres infants. És un factor de positivitat que influeix en les relacions socials per l’alt nivell de convivència i de familiaritat entre nosaltres. Els actes socials de convivència de l’escola són factors que sumen entre tots els que fem escola.

• El poder de consens en les activitats extraescolars per als nostres infants. Neixen a través de les necessitats dels grups classe, des d’Infantil fins a l’acabament de l’escolaritat. Aquí pren força la responsabilitat i la participació de les persones sòcies de la cooperativa.

Després d’un temps de pandèmia, on hem vist trontollar aspectes personals i socials de la nostra vida, ens ha obert les portes i ha sorgit la necessitat més humana de col·laborar, de ser més sostenibles, de buscar uns nous horitzons. Com comentàvem, les escoles cooperatives ja teníem recorregut en aquest sentit, i des d’un bon inici de la seva creació.

Actualment, destaquem la importància de les cooperatives familiars escolars en una societat canviant, en un ambient d’incerteses i dubtes quan l’educació està en un procés de transformació contínua i on, més que mai, es necessita la complicitat entre famílies, professorat, personal no docent i alumnat. Hem d’estar units per aconseguir una societat responsable, altruista, col·laboradora i humana, on els valors democràtics, de respecte, llibertat i creixement estiguin sempre presents, si pot ser en un demà pròxim i no gaire llunyà.