Nou incendi en el món de l’ensenyament a Catalunya, en aquest cas en l’àmbit de la formació professional. El 29 d’abril es va publicar al DOGC la Resolució EDU/1076/2019 de 24 d’abril, a través del qual es planteja una reorganització dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior de cara al curs 2019/2020. El que més ha molestat al professorat (a banda de la publicació per sorpresa de la reforma) és que s’obre la porta al repartiment de les 2.000 hores de què consten els cicles formatius. El Departament vol unificar els primer anys dels estudis d’FP ordinària i FP Dual, i a partir del segon incrementar les hores de pràctiques a empreses dels d’FP ordinària, que passarien de 317 a 482 (165 hores més). Això vol dir, per tant, 165 hores lectives menys, i per tant menys temps per a la formació i l’orientació.
Aquesta proposta de reforma ha suscitat la creació d’una plataforma de professors (Defensem l’FP), que ha elaborat un manifest que ja ha rebut el suport de 1.140 docents de formació professional, és a dir, al voltant d’1 de cada 6 docents d’FP rebutja la reforma. A Catalunya hi ha uns 6.500 docents i 140.000 alumnes d’FP, dividits més o menys al 50% entre ensenyaments públics i privats-concertats.
En aquest manifest es critica la improvisació i la falta de consens amb què s’ha presentat la reforma, i es demana la seva aturada perquè “buida els estudis de continguts”. També calculen que, amb la rebaixa d’hores lectives, aviat sobrarà el 5% del professorat. El Departament d’Educació de moment no es pronuncia sobre la polèmica ja que al·lega que encara s’està negociant, però sí que nega amb rotunditat que hi hagi cap intenció de reduir plantilles.
“La reducció d’hores lectives perjudica molt l’alumne i no entenem massa com la direcció general d’FP ha pogut prendre una mesura que no s’aguanta des de cap punt de vista. La reforma del currículum ha de ser consensuada; l’FP Dual té els seus beneficis, però la modalitat dual no és convenient per a tots els cicles formatius, i per això creiem que aquesta reforma retalla la formació no dual de forma encoberta”, explica Enric Mieza, professor d’informàtica de l’Institut Esteve Terrades de Cornellà, al claustre del qual va sorgir la Plataforma Defensem l’FP.
Divergències sindicals
Tots els sindicats de l’ensenyament públic van fer costat a aquesta Plataforma. Ara fa una setmana, els sis sindicats es van aixecar de la taula sectorial. Duien una proposta consensuada en el sentit de demanar la renegociació del contingut de la reforma del currículum i, mentre això es feia, aturar-ne l’aplicació. La resposta del Departament va ser negativa. Els sindicats desconfien de la promesa del Departament de no retallar les plantilles de professors, afirmen que això possiblement no passi el curs vinent però sí a partir del curs 2020/21.
Amb tot, aquesta unitat sindical sembla haver-se esquerdat amb posterioritat, o si més no així ho han interpretat alguns dels sindicats. CCOO i UGT, com a sindicats majoritaris del sector, participen també a la Comissió Rectora de l’FP, un òrgan en el qual es troben administració, patronal i sindicats, que es va reunir la setmana passada. A partir d’aquesta reunió, aquests dos sindicats van valorar positivament l’esforç de l’administració per introduir modificacions a la resolució EDU/1076/2019 (possiblement, una menor reducció d’hores lectives), mentre que la resta de sindicats (USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, CGT, I-CSC) segueix demanant avui, en un comunicat, la “retirada immediata de la resolució EDU/1076/2019” i començar a negociar des de zero. Aquests sindicats han fet també una crida a participar aquest dijous a la tarda a una assemblea de docents per prendre noves mesures per aturar la reforma que tindrà lloc a la sala d’actes de Rosa Sensat.
Precarització de la figura de l’aprenent
L’oposició al canvi curricular també s’explica per la manca de temps suficient per donar resposta organitzativa i de contingut al nou currículum, per la pèrdua de capacitat organitzativa i d’adaptació dels instituts a la realitat social i empresarial del seu entorn en eliminar les hores de lliure disposició, també l’augment de la burocratització de les tasques del professorat i la ja esmentada, possible pèrdua de llocs de treball, entre d’altres.
Rodrigo Plaza, representant de CCOO, considera també que la reforma comportarà una major precarització de la figura de l’aprenent. Això voldria dir que l’aprenent no seria considerat com a treballador ni tindria dret a un contracte que fixés la seva condició laboral. El sindicat també reivindica que l’augment de les hores de formació en els centres de treball no suposés la utilització d’aquesta feina per part dels empresaris per suplir puntes de feina o treball estacional. Un altre punt de l’alternativa és que la remuneració que es fa tingui forma de beca, aquesta hauria de cobrir, per exemple, el trasllat dels alumnes als centres de treball. Finalment, es vol assegurar la capacitat formativa dels encarregats dins de les empreses d’impartir els coneixements professionals.
Un altre element que també fa sospitar els sindicats és que el fet de carregar les hores de presència a les empreses en la formació professional no dual podria tenir com a conseqüència una reducció d’estudiants que fan la formació dual, o una reducció de la seva compensació, ja que la seva retribució està vinculada al Salari Mínim Interprofessional, el qual s’ha incrementat recentment de manera considerable i encara podria pujar més.
