Actualitat

Crida per retrobar mestres i pares de les antigues escoles del CEPEPC

L’acte tindrà lloc el 4 d’abril a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Tenim dificultats per localitzar als mestres i pares del CEPEPC, estem anant escola per escola, però molts ja no estan en actiu; esperem que el fet que moltes escoles hagin fet els 50 anys recentment ajudi a localitzar-los”, explica Quim Lázaro, president de l’associació de mestres jubilats Rella, i un dels promotors de la trobada.

El CEPEPC es va crear el 1978. L’integraven una vuitantena d’escoles, impulsades la major part per grups de pares i mestres vinculats a Rosa Sensat, moltes d’elles en règim de cooperatives, i amb l’arribada de la democràcia van fixar-se l’objectiu d’integrar-se a la xarxa d’escoles públiques, tenint en compte el gran dèficit de places d’escola pública que hi havia aleshores a Catalunya. La Generalitat va assumir les competències en educació l’any 1981 i en principi no va veure bé la idea, per la qual cosa es van organitzar diversos actes reivindicatius i recollides de firmes.

L’any 1983, amb Joan Guitart com a conseller d’Ensenyament, i el paper clau de Marta Mata i Teresa Calçada com a diputades -respectivament- del PSC i el PSUC, el Parlament aprova la llei que feia possible aquesta integració, i, a poc a poc, des d’aleshores i fins al 1988, la major part d’aquestes escoles (unes poques desisteixen pel camí) passen a formar part del sistema públic. El procés era molt complex, ja que suposava un traspàs de patrimoni (si n’hi havia) i de personal, però també adequar-se als criteris d’organització del Departament. En total un centenar d’escoles demanen la integració, de les quals una setantena són del CEPEPC. Aproximadament, 1.200 docents i 25.000 alumnes.

Segons recorda Anna Piguillem en una recent entrevista publicada a El Vallenc, “les escoles del CEPEPC foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa, d’abans de la guerra del 1936. Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica que s’estengueren posteriorment per tot l’Estat espanyol i inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta”. En unes fitxes publicades per Rosa Sensat amb motiu de l’escola d’estiu de 2013, en el qual es recordava la història del Col·lectiu, quedava ben clar que “la incorporació d’aquestes escoles a la xarxa pública va tenir un fort cost social i pedagògic”.

Escoles del CEPEPC

Entre d’altres, totes aquestes van ser escoles del CEPEPC

• Badalona: Angelus, Artur Martorell, Gitanjali, Jungfrau.
• Barcelona: Àngels Garriga, Antanviana/Ton i Guida, Arrels, Baloo, Barrufet, Carlit-Liceu Gonzaga, Costa i Llobera, Dovella, Elaia/Joan Miró, Estel, Graziel·la, Heura, Icària, Ítaca, Lavínia, Nostra Senyora del Fort, Orlandai, Pau Casals, Pau i Justícia, Pit roig, Pompeu Fabra, Roure-Mallorca, Santa Maria de Vallvidrera, Santa Pau, Societat Cooperativa Fraussa, Soic, Tàber, Tàbor, Turó del Cargol, Vallvidrera, Xiroi.
• Caldes de Montbui: Montbui
• Castelldefels: Edumar
• Cervelló: Ènnec Bonfill
• Cornella de Llobregat: Benjamí i la Icaria, Europa, Institut Escalar, Sant Miquel
• El Vendrell: Santa Teresa
• Esparreguera: Montserrat
• Esplugues de Llobregat: Lola Anglada
• Granollers: Sant Esteve
• L’Hospitalet de Llobregat: Estel, Patufet-Sant Jordi, Sant Josep el Pi
• Lleida: Alba, Espiga-Sant Jordi, Sant Jordi
• Mataró: Anxaneta
• Montcada i Reixac: Can Sant Joan
• Premià de Mar: El Dofí
• Reus: Montsant, Mowgli
• Rubí: Schola, Torre de la Llebre
• Sabadell: Joanot AIisanda, Narcisa Freixas, Nostra Llar, Ribatallada, Sant Gregori
• Sant Boi de Llobregat: Barrufet, Sant Rafael
• Sant Just Desvern: Montseny
• Tarragona: Pax
• Terrassa: la Roda
• Valls: Enxaneta
• Vic: Andersen, Sant Albert
• Vilanova i la Geltrú: Cossetània, Llebetx