Actualitat

Davant l’adversitat es pot construir un futur esperançador

Cada notícia que es publica en els mitjans de comunicació, cada conversa sobre el món que estem deixant, cada vegada que pensem en un futur… Cada vegada apareix la paraula crisi i se’ns suggereixen panorames desoladors. Potser és sensacionalisme, potser és que el pessimisme (alguns diran “no, si jo soc realista”) s’està apoderant de les nostres societats. El que és cert és que si hem de parlar d’esperança, ens plantegem, fins i tot, que ja no hi ha res a fer: que no queda esperança. Què complicat és, llavors, per als joves treballar en un futur sobre un present tan descoratjador, veritat?

Organitzat per joves estudiants del grau de Filosofia, Política i Economia, amb l’ajuda de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, l´Ateneu Barcelonès acollirà, un any més, un conjunt de taules rodones que, precisament, abordaran, des de diferents perspectives i àrees de coneixement, el tema de l’esperança; la construcció d’un futur, del nostre futur. L’objectiu és plantejar aquestes qüestions, treure aquests debats a la llum, construir un tipus d’esperança, tot això a través de diàlegs, a través de converses; a través de l’art i la cultura, de la fe, de la memòria, de la possibilitat d’igualtat i justícia, entre altres.

Per a això, els Cicles de Diàlegs d’enguany, no sols compten amb la ment d’un grup de joves estudiants que busquen reflexionar sobre la possibilitat de materialitzar un futur esperançador, sinó també amb l’assistència de 18 ponents especialitzats en diferents disciplines i que parteixen de diferents realitats, que duran a terme un total de 6 xerrades, que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 d’abril en l’Ateneu Barcelonès. L’accés a aquests diàlegs, per descomptat, serà lliure per a totes aquelles persones que busquin respostes, o bé busquin construir noves preguntes, per a joves i majors, estudiants o treballadors, per a tots i totes.

L’any passat, les quartes jornades dels Cicles de Diàlegs ens parlaven de les crisis que havíem d’afrontar. Enguany no volem parlar de crisi, sinó que volem respondre i buscar solucions, volem construir futurs. On podem acollir-nos davant el desastre? Com es pot forjar un futur? És potser massa tard? En els Cicles de Diàlegs d´enguany buscarem donar resposta a això i molt més.

És interessant, així mateix, dur a terme un conjunt de xerrades i converses sobre una cosa tan material com és el futur de les nostres organitzacions socials i polítiques, des d’un enfocament tan abstracte com és l’esperança. Probablement, primer hauríem de tractar d’entendre què és l’esperança per a després poder trobar-la, o bé construir-la, per tant, pensar si l’esperança està relacionada amb l’espera, o bé suposa un motor d’acció, si aquesta concep als éssers humans com a individus, o bé si només pot existir de manera col·lectiva. El que és clar és que no podem veure un futur sense esperança i això fa que totes les nostres decisions girin al seu voltant, i fent que així sigui present en cada racó de la nostra vida. L’esperança, per tant, pot ser una cosa intrínseca a totes les nostres accions, -hi ha qui li dirà motivació, il·lusió- però el que sí que és cert és que es pot treballar en la seva mateixa construcció, i això ens obliga a llaurar allò que tendim a dir un futur millor. Potser, sense problemes, no es plantejarien solucions; sense crisi, no hi hauria esperança. I és que, encara que puguem viure-la, o construir-la, de manera individual, en un món globalitzat, aquesta requereix en gran manera entendre’ns com a col·lectivitat i actuar; requereix cooperació, solidaritat i, sobretot, empatia.

Així s’obriran les jornades d’enguany, amb persones com Oriol Farrés o Xavier Domènech, amb aquestes i més qüestions. Però no sols això, sinó que, entenent d’una forma tan àmplia l’esperança, concebent que, si bé la seva experiència requereix del col·lectiu, es pot també construir de manera individual i subjectiva, aquesta idearà de maneres molt diverses en les diferents taules rodones organitzades. D’aquesta manera, es parlarà de memòria, com construir esperança sense tenir en compte la història? Però alhora, sempre es diu que la història tendeix a repetir-se, que la humanitat, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra, com pot haver-hi esperança coneixent la nostra Història? Es parlarà de fe i de religió, perquè, és clar que l’espiritual ha articulat des de sempre la concepció d’esperança, l’advocar per futurs millors. Així mateix, es parlarà d’art, de l’experiència d’aquest, de com aquest ens pot transformar i pot construir nous imaginaris, de com l’art i la cultura han estat sinònim de resistència i d’expressió en els nostres moments més foscos. Es parlarà de futurs millors; més igualtat, més justícia, la possibilitat que el futur sigui sostenible.

Veient això, és clar que l’esperança està a tot arreu. Ens envolta, però també neix de nosaltres mateixos. Com és que no es parla més d’ella? Precisament per això tindran lloc aquestes jornades; per a pensar-la i per a crear-la, i quina millor forma que fer-ho a través del debat i la reflexió, de preservar la cultura i de conrear el pensament crític. Els dies 9, 10 i 11 d’abril són molt importants per a nosaltres perquè el nostre treball sortirà a la llum, però també per a vosaltres, per a vosaltres, perquè en ells es donarà l’oportunitat de sembrar les llavors d’esperança que tanta falta fan. Perquè no, no és mai massa tard per a començar de nou. Per a consultar més informació sobre les taules, ponents o horaris, podeu trobar-los aquí o en les nostres xarxes socials: Instagram i Twitter (@ciclededialegs).