Opinió

De la igualtat i l’equitat en les notes d’accés a la universitat

L’estudi elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari es titula Notas de acceso a la Universidad: ¿son equitativas?[i], i conclou que existeix un procés d’inflació de les notes, que és més acusat en centres concertats i privats i en determinades comunitats autònomes. El ressò en la premsa generalista d’aquest estudi ha estat molt gran, amb titulars com “Los colegios privados y concertados inflan las notas en Bachiller: La diferencia con los públicos es de 9 puntos”[ii], “Las notas hinchadas del bachillerato en la privada amplían la desigualdad en el acceso a la universidad”[iii], o “La diferència de notes brillants entre el batxillerat i les PAU s’accentua en els centres privats. Catalunya va ser la comunitat amb menys excel·lents al batxillerat públic”[iv].

El segon estudi, elaborat per EsadeEcPol, i amb el títol La subida las notas de selectividad ¿Inflación o competición?[v], realitza una anàlisi multifactorial que conclou que la pujada de qualificacions es deu a l’entorn competitiu en què es veuen abocats els alumnes, i en una dinàmica inflacionària de les notes de batxillerat i de les proves d’accés, però de forma desigual. Tot ressaltant que són diverses les causes que hi ha darrere d’aquest fenomen, l’informe indica que la titularitat del centre no és un element estadísticament rellevant per explicar-lo, com sí que ho són les diferències per gènere: les noies treuen notes inferiors als nois en les proves d’accés pel menor rendiment que presenten davant aquests tipus de prova. L’estudi argumenta la impossibilitat de fer comparatives a nivell territorial en el sistema actual. Els (pocs) articles que s’han fet ressò de l’estudi tenen titulars com “Un informe revela las razones por las que han subido las notas de Selectividad”[vi], “La competitividad y decisiones políticas, detrás de la inflación de las notas de la EvAU[vii]”, o “¿Los alumnos se esfuerzan más o están infladas las notas? Los motivos por los que la puntuación media de la EVAU ha subido más de un punto y medio”[viii].

En base el primer estudi, un mitjà de comunicació ha publicat l’article “Los alumnos de la privada llegan ‘dopados’ a la Selectividad: sus sobresalientes del Bachillerato ceban la nota final”[ix], mentre que la notícia que ha publicat el mateix mitjà del segon estudi es titula “La ‘inflación’ de las notas de la Selectividad: ¿alumnos más preparados o correcciones menos exigentes?[x].

Com és possible que dos estudis basats en les mateixes dades arribin a conclusions quasi divergents, i la premsa en faci un ressò tan diferent? La resposta està en la metodologia, la terminologia i la complexitat de lectura de cada un dels informes.

L’estudi de l’Observatori focalitza l’anàlisi en les notes de la fase general de les proves de l’any 2022. En canvi, l’estudi d’EadeEcoPol, analitza l’evolució i relació entre la nota de batxillerat, la fase general i la fase específica de la prova d’accés, i les notes d’admissió tant dels centres públics com privats, pel període 2015-2022. La diagnosi es contextualitza en els canvis normatius en el sistema d’avaluació i accés a la universitat dels anys 2010, 2016, 2017 i 2020.

L’informe de l’Observatori fa tres propostes: publicació de les notes de batxillerat i de les PAU per centres, implementació de criteris de correcció més homogenis per tot l’Estat espanyol, i la disminució del pes de la nota de batxillerat sobre la nota de la prova d’accés.

D’altra banda, l’estudi EsadeEcoPol formula propostes molt més concretes per revertir el que considera com el resultat de la presa de decisions polítiques no coordinades i mancades de consens, en el context del difícil equilibri que hi ha entre establir criteris comuns i deixant marge d’autonomia en el disseny de les proves i la correcció a les CCAA. Els autors indiquen les dificultats que hi hauria per un canvi de model que compta amb un consens polític i social i que ha permès l’expansió de l’oferta i de la demanda de l’ensenyament superior. Les propostes concretes de l’estudi són: augmentar de l’opcionalitat de la fase específica, eliminació de l’opcionalitat intra-matèria implementada el 2020 per la pandèmia, reduir el pes de la nota de batxillerat al 50% (o 40%), incrementar la coherència i objectivitat entre les proves de les diferents CCAA, millorar el sistema de correcció, i transitar cap a un model prova de maduresa que atorgui major igualtat en les proves i els territoris.

Pel que fa  a l’ús de la terminologia, en l’estudi de l’Observatori destaca la presència de la paraula equitat en el mateix títol i del mot inequitat de manera recurrent en el text com a sinònim de desigual, quan no ho és. L’estudi analitza unes (poques) variables concloent que les notes són inequitatives, descrivint però, que no són iguals; l’estudi no implementa una anàlisi des del paradigma de l’equitat. Així mateix, els principals aparats de l’estudi tenen descriptors auto concloents que la premsa ha reproduït: L’evolució de les notes de batxillerat depenen del tipus de centre, Algú està inflant artificialment les notes de batxillerat?, i El descontrol d’algunes CCAA.

D’altra banda, l’estudi EsadeEcoPol és dens en contingut i fa ús d’una terminologia neutre i mediàtica i políticament poc llaminera. Aquests dos elements comporten una  lectura més exigent, i segurament per això, la premsa se n’ha fet menys ressò.

En definitiva, l’informe La subida las notas de selectividad ¿Inflación o competición? d’EsadeEcoPol és una bona radiografia del sistema d’accés a la universitat i us convido a fer-ne una lectura detallada. Queda pendent però, posar el focus a les variables que obren la porta de les polítiques d’equitat en el sistema educatiu, del qual les proves d’accés en formen part.

Cal analitzar les notes creuant-les amb les característiques socioeconòmiques de l’alumnat, l’elecció dels graus, la mobilitat dels estudiants entre les diferents comunitats autònomes, l’ocupabilitat, els nivells de graduació, la tipologia de centres, la diferència de l’alumnat i graus entre les universitats públiques i privades, la titularitat dels centres d’estudi per tipus de graus… I tantes altres informacions que ens permetrien generar propostes perquè qualsevol estudiant de qualsevol comunitat autònoma, independentment de la seva condició social o econòmica o centre on ha estudiat, realitzi una prova d’accés justa i equivalent.

L’equitat va d’això: que res t’impedeixi arribar i estar en igualtat de condicions que la resta d’estudiants en el moment de realitzar una prova d’accés (equivalent o igual per tothom), així com en el càlcul de la nota d’accés a la universitat.

[i] https://www.observatoriuniversitari.org/

[ii] https://www.telecinco.es/noticias/espana/20230615/colegios-privados-concertados-inflan-notas-bachiller_18_09803866.html

[iii] https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20230615/inflacion-notas-bachillerato-privada-sesgan-notas-acceso-universidad-88718099

[iv] https://www.ara.cat/societat/educacio/catalunya-comunitat-menys-excel-lents-batxillerat-public_1_4730509.html

[v] https://www.esade.edu/ecpol/ca/publicacions/la-subida-de-las-notas-de-selectividad-inflacion-o-competicion/

[vi] https://www.ondacero.es/noticias/sociedad/informe-revela-razones-que-han-subido-notas-selectividad_20230614648978f481ae4c0001321a26.html

[vii] https://www.niusdiario.es/sociedad/educacion/20230614/causas-inflacion-notas-selectividad-evau-ebau_18_09784839.html#:~:text=La%20nota%20media%20de%20la%20selectividad%20ha%20aumentado,la%20de%20la%20inflaci%C3%B3n%20para%20explicar%20la%20subida.

[viii] https://cadenaser.com/nacional/2023/06/14/los-alumnos-se-esfuerzan-mas-o-estan-infladas-las-notas-los-motivos-por-los-que-la-puntuacion-media-de-la-evau-ha-subido-mas-de-un-punto-y-medio-cadena-ser/

[ix] https://www.eldiario.es/sociedad/alumnos-privada-llegan-dopados-selectividad-sobresalientes-bachillerato-ceban-nota-final_1_10293554.html

[x] https://www.eldiario.es/sociedad/inflacion-notas-selectividad-alumnos-preparados-correcciones-exigentes_1_10291123.html