Actualitat

Detecten alteracions al cervell dels infants amb obesitat

El 38% de les nenes d’entre 6 i 11 anys de Catalunya pateixen sobrepès o obesitat, xifra que arriba al 40% entre els nens de la mateixa edat, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelon (ISGlobal) i de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) realitzat amb més d’un milió d’infants. La seva prevalença ha disminuït en general, però s’ha incrementat a les àrees urbanes més desfavorides.

L’obesitat, en general, s’associa als mals hàbits alimentaris i a la disponibilitat d’aliments altament calòrics. Però un estudi liderat per investigadors de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, revela que hi ha determinades zones del cervell dels infants amb obesitat que presenten alteracions si es comparen amb d’altres de la mateixa edat amb pes normal o sobrepès.

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Cerebral Cortex, certifiquen que el cervell dels infants que pateixen obesitat presenta trets diferents respecte als que tenen pes normal o sobrepès. Analitzant imatges obtingudes amb ressonància magnètica funcional de 230 criatures d’entre 8 i 12 anys, els investigadors han descobert que hi ha zones concretes del cervell que tenen alteracions i es troben hiperexcitades. Això provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la.

Les alteracions es donen a l’escorça orbitofrontal i l’amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l’escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos. Segons explica el Dr. Jesús Pujol, autor de l’estudi i responsable de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica, la investigació ha permès detectar “un salt qualitatiu en els nens i nenes, que va d’un mal hàbit en el cas del sobrepès, a una ‘malaltia’ cerebral en forma d’alteració funcional quan el sobrepès passa a ser obesitat. És clarament una obsessió pel menjar”, apunta l’investigador.

Aquestes alteracions que presenten els nens amb obesitat són iguals a les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i a aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d’origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat. “El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar, i el menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l’ansietat de forma parcial”, explica Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l’estudi. És a dir, l’obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.

Els investigadors apunten que l’estudi no permet determinar si l’obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l’obesitat. El que sí que destaquen és que l’alteració del sistema que regula la conducta es pot considerar que arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte a l’hora d’abordar aquests casos.

Segons Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim signant del treball, “l’alta prevalença d’obesitat infantil és una de les majors epidèmies del segle XXI. La descoberta d’alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d’aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també al nivell individual. El fet que aquestes alteracions siguin comuns amb malalties mentals i del cervell orienta cap al tipus de pràctiques terapèutiques. Amb tot, no es pot obviar que la gran disponibilitat d’aliments hipercalòrics, l’excés de pantalles i vida interior, la mobilitat passiva, en són els seus determinants ambientals que també cal adreçar”, remarca l’investigador.