Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ustec va fer ahir una conferència de premsa d’inici de curs a les quatre capitals catalanes, amb un balanç molt crític amb la gestió de l’emergència educativa per part del Departament d’Educació, en especial per la falta de contractació de més professorat, i amb un llarg reguitzell de peticions, algunes històriques (baixada de ràtios, retirada de decret de plantilles, etc) i altres més noves, relacionades amb l’augment de mesures de seguretat als centres educatius. Al final va presentar els resultats d’un qüestionari enviats a finals del curs passat a docents i personal d’atenció educativa “per copsar com havien viscut el tercer trimestre”, i que va rebre un total de 9.197 respostes.
Els enquestats van respondre en un 71,4% que preferien treballar de forma presencial, mentre que el 26,3% preferia la modalitat híbrida i només un 2,2% la telemàtica. A la vegada, el 75,8% manifestava haver tingut (ells o el seu alumnat) problemes de connexió durant el període de confinament. I potser encara més sorprenent és la dada segons la qual un de cada quatre docents responia que no havia disposat dels dispositius i/o la connectivitat necessària per poder desenvolupar correctament les seves tasques.
Més d’un 50% del professorat i personal de suport educatiu reconeixia haver tingut dificultats per adaptar el currículum al treball telemàtic, que no havia disposat dels recursos pedagògics necessaris i que s’havia sentit insegur pel que fa a les metodologies. Un 65% considerava que no tenia la formació necessària per dur a terme un ensenyament telemàtic de qualitat. I el percentatge del professorat que opinava que l’ensenyament telemàtic genera o incrementa les desigualtats socials s’eleva al 83%.
La immensa majoria (87%) declarava haver modificat la seva jornada laboral i incrementat el seu horari. I un 61% considerava que el Departament d’Educació no havia estat a l’alçada a l’hora de garantir els dispositius i la connectivitat, mentre que el 83% considerava que no havia tingut voluntat de diàleg en la gestió de la pandèmia.
Despertaprofes del Garraf-Alt Penedès
Pel que fa al col·lectiu Despertaprofes, creat fa quatre anys i vinculat al sindicat CGT, el seu estudi s’ha centrat també en el tercer trimestre del curs passat, si bé s’ha realitzat al llarg de l’estiu i s’ha circumscrit únicament a un total de 16 centres públics de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, més una aula d’acollida. La mostra és més petita, doncs, però en aquest cas se sap que les respostes provenen d’una diversitat de centres representativa del sistema (primària/secundària/FP amb/sense complexitat), si bé, segons senyalen els autors al final, segurament els resultats serien encara pitjors si en comptes del Penedès-Garraf s’hagués fet als barris més deprimits del Baix Llobregat o el Barcelonès.
El qüestionari abordava la mateixa problemàtica, però alternant preguntes obertes i tancades, i per això les respostes no són comparables amb l’anterior. En qualsevol cas, es constata que la major part de centres van tenir dificultats per mantenir la comunicació amb el seu alumnat i les seves famílies, sovint per dificultats idiomàtiques. Els centres amb més alumnat estranger són els que més van patir, i això s’hi va afegir el fet que els dispositius digitals enviats pel Departament per pal·liar la bretxa digital ni van arribar a tothom ni ho van fer a temps, sinó que van ser insuficients i van arribar tard o fins i tot en algun cas amb el curs acabat.
Entre les lliçons de l’estudi que n’extreuen els seus autors també es parla de la necessitat de regular el treball telemàtic, així com de la creació de plataformes digitals que permetin que els centres no siguin tan dependents de plataformes de pagaments privades (i en especial de Google). Es parla també la necessitat de comptar més amb els municipis, ja que hi va haver importants diferències entre centres que van comptar amb més o menys suport dels seus ajuntaments a l’hora de comunicar-se amb les famílies, i sobretot es subratlla la formació del professorat, tant pel que fa a “recuperar l’enfoc intercultural” com a “formació tecnològica útil i pràctica”.
