Amb la màxima d’Albert Einstein, qui deia que “el més important és no deixar de fer-se preguntes”, la Fundació Jaume Bofill ha impulsat el projecte ‘Per l’educacio responc’, que ha publicat els resultats del primer Edubaròmetre. Es tracta d’una macroenquesta realitzada a 3.123 docents en etapes que apleguen des la bressol fins el final del Batxillerat, i 5.127 pares i mares d’infants de les mateixes edats, realitzada entre el maig i el juliol del 2017.
Aquesta enquesta, que pren com a objectiu reflexionar sobre les possibles millores i inquietuds dels professionals i usuaris dels centres públics, focalitza sobretot en la confiança i satisfacció vers el sistema educatiu. En aquest sentit, es pregunta sobre l’efecte de les retallades a l’escola, l’efectivitat a l’hora de continuar realitzant la mateixa tasca amb menys pressupost, les competències que es creuen necessàries impartir i la sensació respecte la innovació educativa.
La Fundació Jaume Bofill realitza aquesta enquesta, en aliança amb la FAPAC i FEAEC, perquè “en l’actual context de transformació educativa, cal ampliar el debat i incorporar més coneixement sobre el què volen i esperen els actors. Els canvis que s’hagin de fer hauran de comptar amb l’adhesió de mestres i famílies i, per tant, cal conèixer-los a fons”. Així, la primera i més important de les preguntes versava sobre la confiança en el sistema educatiu.
Tot i les retallades, els docents continuen confiant en el sistema educatiu, tot i que valoren més positivament el seu centre (6.7 sobre 10) que el sistema en general, valorat amb un 5.8. En aquest sentit, preguntats sobre si consideraven que l’educació catalana estava millor, igual o pitjor que fa tres anys, els docents es reparteixen bastant per igual en les tres opcions: el 33.5% creu que ha millorat, el 36% que està igual i el 30.6% que està pitjor.
Els efectes de les retallades i la dificultat per a innovar
Les respostes a aquesta pregunta que compara el sistema actual amb el de 2014, any en què es va invertir un 21.7% menys en educació que el 2009, denoten “la professionalitat dels docents. Malgrat que objectivament han empitjorat les condicions de treball, han participat activament en la millora del sistema”, afirma Mònica Nadal, Directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill, qui destaca “la resiliència dels mestres per oferir una educació de qualitat”.
En aquest sentit, només un 10% dels enquestats consideren que les retallades no han afectat gaire al seu centre. La resta considera que els aspectes més afectats han estat l’atenció a joves amb necessitats educatives especials (54.1%), la implementació d’iniciatives de renovació pedagògica (41.4%), la qualitat de l’ensenyament (37.2%), la tutorització dels alumnes (22.6%) i les activitats extracurriculars (13.8%). “És interessant que destaquin com a principals víctimes de les retallades els alumnes i gairebé no es parli de les seves condicions laborals”, opina Nadal. En general, però, els docents es mostren optimistes amb la millora del sistema: vora el 55% preveu una educació millor d’aquí tres anys, mentre que nomes el 14% considera que empitjorarà.
Per parlar de la millora del sistema s’ha de parlar de processos d’innovació: el 53% dels enquestats afirmen que els seus centres estan immersos en processos de canvi i destaquen com a principal dificultat per a aplicar-los el fet que aquestes innovacions estiguin aïllades al conjunt del centre. El 64% afirmen voler més innovació als seus centres, que es tradueix en implicar més activament l’alumnat (50%), treball col·laboratiu amb el professorat (45%) o un acompanyament més individualitzat (30%).
Ara bé, hi ha una evident manca de recursos per a dur a terme aquests canvis. El que més destaca és que el 42% dels docents consideren no tenir prou temps per posar-s’hi. “L’increment de ràtios, la reducció del temps de preparació o l’eliminació del pressupost de formació han estat generalitzats durant els anys de retallades”, afirmen des de la Fundació Jaume Bofill.
Aquestes dades serveixen, segons Nadal, per a “desmuntar el discurs d’immobilisme que pesa sobre els docents: no és que no vulguin canviar sinó que no saben com fer-ho ni tenen recursos”. La Directora de Recerca de la Fundació conclou que els docents “se senten poc acompanyats en aquest procés de canvi que innegablement s’està produint i, per tant, és inevitable preguntar-se quines polítiques públiques s’aplicaran per pal·liar-ho”.
Així, el 32% es mostra crític amb l’Administració i considera que no ofereixen els recursos necessaris. També, vora el 20% destaca no tenir la formació adequada. I és que els docents se senten molt preparats per a realitzar les seves funcions tradicionals: com impartir la seva matèria o plantejar activitats, però afluixen en les competències que es poden considerar “emergents” com la gestió a la diversitat i la gestió de l’aula.
Les competències necessàries per a l’èxit vital s’han de donar als centres educatius?
Els docents mostren que l’educació va més enllà de la transmissió de coneixements i que ha de tractar aspectes que ajudin els joves a tenir èxit a la seva vida. Entre aquests valors es destaca l’esperit crític (40%) els valors morals (54.3%) i els hàbits de treball i l’esforç (48,6%). També es considera que aquests valors han de ser impartits a l’escola i, en gairebé tots els casos es dóna més importància a la seva transmissió en edats primerenques.
Així passa amb el foment de l’esperit crític que, segons el 37% dels docents s’ha d’impartir a infantil; el 31% ho considera important a la primària i la xifra baixa al 30% dels qui ho consideren important a l’ESO. Igualment succeeix amb els valors: 55% consideren que s’ha d’inculcar a infantil, el 50% a primària i el 44% a l’ESO. Per contra, la importància que es dóna als hàbits de treball i l’esforç creix a mesura que avancen les etapes educatives: 38% ho destaquen a infantil, 39% a primària i 48% a l’ESO.
