Actualitat

Educació registra 800 baixes laborals per la Covid a l’escola pública

Al llarg de les darreres setmanes, tot el personal que el mes de juny va al·legar que, per qüestions de salut, no podia tornar al centre de treball mentre durés la pandèmia ha estat sotmès a una avaluació mèdica, normalment no presencial i a càrrec d’una mútua contractada pel Departament d’Educació. El resultat d’aquest procés, segons ha explicat avui el conseller Josep Bargalló en la roda de premsa d’inici de curs, és que de les 12.800 persones avaluades, 1.700 han estat considerats “professionals que requereixen algun tipus de mesura”, dels quals 800 agafaran la baixa mèdica i ja no iniciaran el curs, i pel que fa als 900 restants es requerirà algun tipus d’adaptació del seu lloc de treball. “Aquestes són les dades d’avui i no les de tot l’any, ja que a mesura que avanci el curs poden aparèixer nous casos”, ha advertit Bargalló.

Aquestes 800 baixes suposen al voltant de l’1% dels aproximadament 83.000 docents que té el sistema d’ensenyament públic no universitari. Quan es feien les primeres estimacions al maig, es considerava que entre el 10 i el 15% de la plantilla es podria trobar en una de les situacions considerades de risc. Un dels factors que expliquen aquesta diferència és que tots els qui han al·legat que la seva incompatibilitat amb l’ensenyament presencial es deriva de la convivència amb algun familiar malalt han estat considerats aptes. L’altre factor és que situacions que al maig i juny es consideraven de risc, com l’asma o la hipertensió, ara ja no ho són. Amb tot, segons apunta una portaveu del col·lectiu Docents en Risc, “avui dia encara hi ha persones que no han rebut l’informe”. Aquesta portaveu es queixa també que “els qui han estat derivats a una incapacitat temporal estan tenint molts problemes per tramitar la baixa, i si no es pot tramitar la baixa, com i quan arribaran els substituts?”.

Pel que fa a les 900 persones considerades aptes però amb adaptacions dels seus llocs de treball, no semblen tampoc gaire contentes amb la decisió. Sobretot quan l’adaptació que es recomana consisteix a extremar les precaucions que ja són d’obligat compliment per tot el personal, com mantenir la distància de seguretat en tot moment o dur una mascareta FPP2 en comptes de la quirúrgica. L’avaluació explicita que si aquestes adaptacions no són possibles s’ha de tramitar la baixa, per la qual cosa és possible que la xifra de 800 augmenti.

“L’escola és el lloc més segur després de casa”

Dilluns 14 de setembre començarà el curs 2020-2021 amb una previsió d’1,587.395 alumnes en els diferents ensenyaments –educació infantil, primària, ESO, batxillerat, FP, de règim especial, centres d’adults, a distància–, que són al voltant de 12.000 menys que el curs passat, una pèrdua que s’explica especialment per la baixada de natalitat. Tant les etapes d’infantil com de primària perden alumnes, mentre que a secundària se’n guanyen. L’increment més destacat es dona a l’FP, amb 2.420 alumnes més que el curs passat.

En la roda de premsa, Bargalló ha volgut subratllar que “l’escola és el lloc més segur per un infant i adolescent fora de casa seva. No hi ha cap lloc fora de casa amb tantes mesures de seguretat, prevenció, traçabilitat, control i seguiment. Necessitem que sigui segur per fer la seva feina educativa i comunitària amb garanties”. El conseller ha repassat totes les mesures de seguretat i prevenció que s’aplicaran (accessos i patis per torns i amb mascareta, desinfecció i ventilació d’espais, vinculació entre centres educatius i personal d’atenció primària, etc.), així com altres mesures ja explicades en anteriors compareixences, com la contractació de nou professorat o la posada en marxa del Pla d’Educació Digital de Catalunya.

“Hem posat totes les mesures que són possibles perquè l’escola sigui segura, perquè és la segona llar. Les mesures poden semblar rígides però les hem de complir perquè hem de complir amb el dret de l’educació del nostre alumnat. No podem, tenir una generació d’alumnat que no hagi tingut la formació adequada, amb socialització i contacte amb la resta d’alumnat i professorat. Hem de garantir el dret a l’educació”, ha dit Bargalló, el qual també ha admès que els mesos de confinament tindran una incidència negativa pel que fa a reptes com la lluita contra la segregació o el foment de l’escola inclusiva.

Pla de millora d’oportunitats educatives

El curs 2020-2021 es desplega el Pla de millora d’oportunitats educatives, adreçat als centres amb complexitat educativa, amb un finançament de 48.050.188 euros. La iniciativa inclou un total de 19 mesures per tal de reduir les barreres econòmiques en els centres, per fer acompanyament i suport a l’alumnat, i per acompanyar a les famílies. El pla té la voluntat d’atenció especifica a l’alumnat més vulnerable dels centres de més complexitat educativa perquè puguin compensar les desigualtats educatives derivades de la Covid-19.

Entre les mesures més destacades, es destinen 5 milions d’euros a l’accés equitatiu en sortides i colònies escolars; 4,2 milions per a garantir el material escolar; s’assignen 4 milions a tallers d’estudi i suport escolar i 5,7 milions a l’alumnat amb necessitats educatives especials. També es reforça el personal d’atenció educativa amb 13,5 milions d’euros.

Centres de nova creació

El nou curs estrena 5 centres de nova creació –és a dir, que no existien el passat curs–, 3 nous centres específics d’FP per trasllats de cicles, i 1 centre de nova creació per fusió de dues escoles –Escola Voltregà–. Els centres de nova creació són: Institut Vilafranca 2 (Vilafranca del Penedès), Institut Vapor del Fil (Barcelona), Institut Nou Palafrugell (Palafrugell), Institut de Peralada (Peralada), i Institut Professional de Turisme Eqüestre del Maresme (Santa Susanna).

Respecte els centres específics d’FP, es tracta de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (Sant Carles de la Ràpita), l’Institut de l’Esport de Barcelona, i l’Institut-Centre d’Esports de Muntanya del Pallars (La Pobla de Segur).

També són novetat 3 centres que fins ara eren de titularitat concertada o mancomunada i que a partir d’aquest curs passen a adherir-se a la xarxa pública d’educació: l’Institut escola Eixample (Barcelona), l’Escola Ateneu Igualadí (Igualada), i l’Institut la Vall del Tenes (Santa Eulàlia de Ronçana). D’altra banda, hi haurà 29 instituts escola nous i, sumats als que hi havia fins ara, seran un total de 83 el total de centres d’aquesta tipologia arreu del territori.

Pel que fa als barracons, o mòduls prefabricats, finalment dels 64 que hi havia previst eliminar només se n’eliminaran 4. El conseller ja havia explicat en anteriors compareixences que s’havia decidit mantenir els mòduls per dotar de més possibilitats d’espais als centres.

Hi haurà decret de menjadors?

D’altra banda, una de les novetats és el manteniment dels ajuts de menjador durant tot el curs. En cas de confinament de centres educatius, es garantiran els ajuts de menjadors a tots els alumnes beneficiaris.

També Educació afirma que “aquest curs s’aprovarà el nou decret de l’espai del migdia”, el qual “incorporarà les conclusions del procés participatiu Construïm junts l’espai del migdia treballat per diferents actors de la comunitat educativa”. La redacció d’aquest decret de menjadors o del migdia és una vella aspiració del Departament que any rere any, si més no des del 2016, s’ha anat topant amb tota mena d’obstacles.

A banda d’aquest decret, el Departament preveu aprovar altres normes la tramitació de les quals va quedar aturada a causa de la pandèmia. Es tracta del decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya; el decret de Concerts Educatius.

També es dissenyarà el Programa de noves oportunitats –que s’aplicarà el curs 2021-2022– per a l’alumnat que no obté l’ESO i necessita d’un suport intensiu; i es posa en marxa el Pla pilot de religió islàmica i el Pla per a les escoles lliures de violència amb la formació al professorat. També en l’àmbit formatiu, es duran a terme durant tot el curs noves modalitats formatives per incrementar la competència digital docent.

En l’àmbit curricular, es dissenyaran els nous currículums de l’educació secundària obligatòria i el batxillerat i s’impulsarà una nova ordre d’avaluació en els cicles de formació professional.