L’educació és aquell espai en què conflueixen tot de persones -no només els i les alumnes- que representen un ampli espectre de la societat. Professors, pedagogs, directius, municipis, administració, infants, adults, famílies… Diverses classes socials del món rural i de l’urbà. Alguns més joves i d’altres més experimentats. Tots es troben en el mateix escenari amb reptes que, tot i la seva complexitat, conflueixen en un mateix objectiu. Implementar i connectar l’experiència educativa, fent-la accessible per a formar ciutadans i ciutadanes crítiques que aspirin a crear un món millor.
Però per assolir això, cal escoltar totes les veus, posar-les juntes i fer-les cooperar en una gran xarxa que vagi del local al global. Aquestes veus de l’educació s’han trobat al XXX Fòrum Local d’Educació organitzat per la Diputació de Barcelona i que tenia per títol ‘Fem l’Agenda’. Així, un total de 18 persones pertanyents a diversos àmbits del món educatiu han compartit les seves experiències, reptes i desitjos per a construir una “mirada coral que representi la comunitat”, tal com ha expressat Jordi Plana, gerent dels Serveis d’Educació de la Diputació.
La primera persona a intervenir ha estat Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, qui ha fet incís en el paper del professorat, afirmant que “si els alumnes són els protagonistes de l’aprenentatge, els mestres ho han de ser de la formació”. D’aquesta manera, Martí reivindica que no s’han “d’aplicar normatives: hem de passar de l’obediència a l’acció responsable”. La responsabilitat, doncs, rau en “educar ciutadans i ciutadanes perquè siguin lliures, capaços i competents per a dissenyar els seus itineraris de vida i ser actors de canvis socials”, ha expressat Gerard Segú, director del Centre Unesco de Catalunya, qui afirma que “els reptes locals són associables als reptes globals”.
En aquesta línia, Martí afirma que “no preparem per la vida, perquè l’escola ja és la vida”, tot citant Rosa Sensat. I aquesta vida ha de ser oberta per a tothom, tal com apunta Víctor Saura, director del Diari de l’Educació, que reclama que “cap jugador no quedi exclòs”. El periodista, agafant el relleu de Francina Marí, afirma que les normes “estan escrites, però si no són justes, és responsabilitat de la comunitat educativa fer que la realitat canviï”. L’educació és, doncs, un escenari que fa de “palanca per superar els condicionants i les desigualtats”, apunta Marta del Campo, directora de l’Institut Escola La Mina. Però perquè l’educació pugui exercir aquest paper, cal “consciència social, política i professional”, afirma.
Totes aquestes afirmacions constaten una realitat que cada cop es fa més palesa: “l’educació no es limita al que passa dins l’escola”, tal com recorda Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Així, a l’escola, com a reflex de la societat, hi trobem “greus problemes d’accés i una qualitat desigual depenent de l’origen i l’entorn”. Per a fer front a les desigualtats, doncs, el nou marc educatiu no ha de parlar “només d’escola, sinó de tots els aspectes vitals”. Per incloure aprenentatges significatius, segons Sintes, el primer pas és “canviar els temps i els horaris perquè siguin més justos i s’adaptin a una societat diversa, tot permetent-nos connectar-nos millor”.
La unió fa la força
Precisament la connexió i la necessitat de fer xarxa ha estat un dels punts més mencionats per aquestes 18 veus de l’educació. Aquesta necessitat es fa molt palesa, sobretot, als municipis que són els que aporten la veu “a peu de carrer”, tal com apunta Montserrat Badia, alcaldessa de Castellbell i el Vilar, un poble de 3.700 habitants, 21 nuclis urbans en 21km². “Us imagineu la dispersió i la dificultat de cohesió?”, ha preguntat la batllessa, qui ha posat l’accent en l’educació, “la plataforma d’oportunitat de construir equitat i accés”.
És per això que els agents municipals prenen importància: “estem vivint un canvi de model i els municipis hem dit que hi som i que volem aprofitar les noves eines”, ha reivindicat Neus Ràmia, tècnica d’educació i directora de l’Escola de Persones Adultes de Llinars del Vallès. “Hem aconseguit sostenir-nos amb pocs recursos i molta imaginació”, diu, tot afirmant que “hem de demanar més suport a l’administració, perquè de vegades les lleis ens encotillen”.
En aquesta línia, Jordi Collet, professor de sociologia de la Universitat de Vic, denuncia que les polítiques educatives “acostumen a ser homogènies i sense tenir present la gent; és determinant que es facin polítiques amb el territori”. De la mateixa manera, Antoni Martorell, cap del Servei d’Educació de Badalona, afirma que tota acció educativa es produeix en “un lloc físic singular, que sigui així no és un problema sinó una oportunitat”. Ara bé, perquè es pugui aprofitar aquesta porta oberta, segons Martorell, és imprescindible teixir una xarxa “de complementarietat”.
Les xarxes, doncs, s’han d’establir amb tots els actors per tal que les escoles es puguin convertir en “eines transformadores pel municipi”, tal com apunta Jordi Umbert, director de l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat. “Sense els vincles de confiança amb altres agents educatius i culturals, anant més enllà dels processos clàssics d’ensenyament, no podrem crear pensament crític”. Per a poder ser “útils a la propera generació”, doncs, “hem d’identificar bé els reptes”, suggereix Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill. Qualsevol revolució, apunta Palacín, ha d’anar acompanyada “de pressupostos i normatives”, però el que és imprescindible són “els lideratges, que passen, indestriablement, pel món local”.
El fantasma de les retallades
“Estem trigant massa a recuperar la despesa després de les retallades: manca una política educativa seriosa”, reconeix Jaume Aguilar, coordinador de la Fundació de Moviments de Renovació Pedagògica. La manca de recursos és una de les bèsties negres de qualsevol innovació, i ho és més en l’àmbit educatiu. “Necessitem uns pressupostos més amplis i corresponsabilitat de les administracions que ens permetin dignificar la feina dels professionals”, reivindica la Sònia Pérez, membre de l’equip coordinador de les escoles bressol municipals de Sabadell.
Així, tal com afirma Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21, estem en una “emergència educativa: tenim una crisi de recursos i de model”. Assegura que per superar aquesta crisi, “hem de ser valents i fer coses que no hem fet fins ara”. I és que innovar passa per superar aquest model “d’educació rígid, que fa que els joves circulin per itineraris erràtics, esclafats per currículums asfixiants sota l’imperatiu de la rendibilitat”, afirma la Begonya Gasch, directora de la Fundació El Llindar.
L’acompanyament, doncs, dels joves durant aquest itinerari educatiu, que determinarà en gran part la resta de la seva vida, també ha de ser canviat. “L’orientació ha de ser un element de transformació, no d’encaix: si el món és desigual, l’orientació no ens ha de convidar a encaixar en un món injust, sinó a transformar-lo”, reivindica la Carme Martínez-Roca, directora de programes d’orientació de l’Associació Fem Pedagogia.
S’ha d’analitzar, també, quin paper juga l’orientació en la generació de trajectòries. Així ho exposa Aina Tarabini, professora de Sociologia de la UAB, qui afirma que “les transicions són claus per entendre les desigualtats educatives”. Són els joves vulnerables els que es perden en el trànsit i, per això, “hem de crear formes híbrides i permeables dels itineraris, que permetin que els joves provin les seves competències i gustos”.
Així, del local al global i de l’individual al col·lectiu, aquestes 18 veus de l’educació han fet una immersió en els problemes del sistema. El moment és propici, ja que, com diu Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació360, “mai com ara hi ha hagut tanta gent preocupada i treballant per enriquir les polítiques educatives”. Les barreres s’han trencat, diu, “aprenem a tot arreu”, però mentrestant, les “desigualtats creixen”. Per assolir els reptes plantejats, des de l’Aliança advoquen perquè “la comunitat en sí mateixa esdevingui una aula d’aprenentatge” per a oferir oportunitats als infants i joves per a millorar les seves vides i aspiracions.
