El tancament del servei d’educació i dels centres educatius en la seva globalitat com un dels focus potencials de propagació a causa de l’alta concentració de persones que hi conviuen, ha generat un conjunt de mesures de conciliació, que el propi Decret també aborda.
La mesura, totalment necessària, té altres conseqüències col·laterals d’impacte social i acadèmic que les administracions competents estan abordant en una situació també d’extrema dificultat per la situació en què ens trobem. Amb bon criteri, s’ha ajornat tota l’activitat de preinscripció i matriculació, un procés sempre complex que es fa difícil de portar a terme en la situació actual. La incertesa de la situació complica poder fer previsions de com acabarà el curs i quin impacte tindrà en les competències que li demanem a l’alumnat. Altres aspectes, com garantir l’alimentació de l’alumnat més vulnerable, no poden esperar; fer arribar a les famílies els imports dels ajuts, que provenen de la Generalitat, d’ajuntaments i també d’entitats privades, és una tasca complexa que aquests dies preocupa i ocupa als responsables dels serveis educatius I socials.
La Diputació de Barcelona, sense competències educatives de prestació directa, basa la seva activitat en el suport als ajuntaments, amb dos objectius prioritaris: vetllar per l’equitat com a garantia per una igualtat d’oportunitats real i treballar per la millora de la qualitat del nostre sistema educatiu. Els programes de formació adreçats als i les professionals d’escoles bressol, d’ensenyaments artístics i musicals, d’educació especial o escoles d’adults, a més de tot el suport i formació per l’eficiència i la sostenibilitat dels equipaments educatius sota la responsabilitat de les administracions locals, s’han vist aturats (o han hagut de disminuir la seva capacitat d’actuar) sense massa capacitat de reacció mentre duri el confinament de la població. La planificació d’activitats conjuntes i coordinades amb els ajuntaments per fer front a greus problemes com la segregació escolar o l‘abandonament escolar prematur és també un bon paquet d’accions que en aquest moment es troben aturades i amb la incertesa de si es podran realitzar, en funció de l’evolució de la pandèmia. No puc amagar una certa impotència perquè aquestes, i moltes altres actuacions, responen a necessitats molts reals que els ajuntaments demanen, conscients de la importància de l’èxit educatiu pel futur dels seus ciutadans i de la seva comunitat.
No és, però, moment per lamentacions! La prioritat és vèncer una malaltia que està alterant la vida del conjunt del planeta i que només superarem amb la implicació i responsabilitat de cadascú de nosaltres. És moment de sumar. Des dels serveis d’educació de la Diputació tenim els nostres recursos materials i humans a disposició de les administracions locals, conscients que la prioritat ara passa per ajudar a les persones més vulnerables i evitar l’expansió de la malaltia a límits que col·lapsin el nostre sistema sanitari.
El comportament col·lectiu d’aquests dies de confinament està ple de responsabilitat i de solidaritat. I som optimistes, perquè les situacions adverses ben gestionades ens fan més forts i millors persones. Aconseguir reduir les desigualtats en aquest planeta ric però injust, posant el benestar de les persones al centre de qualsevol acció, treballar per un planeta, tant petit com aquesta pandèmia ens ha mostrat, que orienti el seu futur a la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental són ambicions que reclamen el compromís de l’educació. Per això estem treballant en la repriorització de les nostres accions, perquè superada aquesta greu situació l’educació continuarà sent l’instrument més potent per transformar i millorar el nostre món.