“Un curs singular”, amb “por i il·lusió a parts iguals” i en el qual regna “la sensació d’haver d’anar amb peus de plom per garantir la seguretat”. Aquestes són algunes de les impressions que tenen diversos centres educatius de bressol, d’educació especial, d’adults i de música. A la primavera els vam preguntar com portaven el confinament i ara, amb el nou curs ja començat, les tornem a contactar per a que ens expliquin com és la nova normalitat.
Després de sis mesos sense classes -a excepció de les bressol, que van tornar les darreres setmanes de curs- les portes de les escoles han tornat a obrir. Mesos de planificacions i incerteses han estat l’avantsala de la posada en escena de la resiliència del món educatiu. Les aules, sens dubte, han canviat. I molt: les mascaretes i els gels hidroalcohòlics són omnipresents i la distància i la precaució són bàsiques. La nova normalitat cada cop és menys nova, sobretot pels més menuts, aquells que “són tan petits que, malauradament, la seva realitat ja és relacionar-se així gairebé des de sempre”, explica Glòria Olmos, coordinadora de l’Escola Bressol Municipal ‘Horta Vermella’ de Vic.
Aquesta realitat, per una banda marca el canvi d’època que vivim i, per l’altra, “ens ensenya que, tot i les mascaretes, podem seguir fent les coses amb el mateix amor, respecte i calidesa de sempre”, reflexiona Olmos. I és que tots els centres consultats coincideixen en les ganes de “tirar endavant i poder-nos veure les cares de nou”, afirma Ruth Matamala, directora de l’Escola Municipal de música ‘Cal Moliner’ de Sallent. La presencialitat és important per a l’educació, sobretot per aquella que requereix de contacte visual i pràctica col·lectiva, com les escoles de música; o les que necessiten de l’acompanyament emocional, com l’escola bressol o l’educació especial.
Proximitat, però amb distància
Les pautes decretades per la Generalitat marquen grups bombolla, ús de mascareta, distància…aquestes directrius poden ser més difícils de complir per alguns centres que per d’altres. “Ens preocupa el distanciament, perquè ens és difícil de generalitzar a tota l’escola”, diu l’Antonio López, director de l’Escola Municipal d’Educació Especial ‘Can Vila’ de Mollet del Vallès. A aquests centres hi ha alumnes als quals s’ha de canviar de roba o bolquers, altres que tenen dificultats sensorials o motrius, o que tenen necessitat de contacte humà per regular emocions.
“No podem oblidar que el model d’educació especial està basat en la necessitat de vincle. Una escola com la nostra, sense contacte físic és impossible i, segurament, no desitjable”, reitera López, a qui preocupa què passarà quan la ‘nova normalitat’ passi a ser “una càrrega”. I és que a aquests centres les dinàmiques (com els tractaments de fisioteràpia o logopèdia que trenquen inevitablement els grups bombolla) s’han hagut d’adaptar als nous requeriments de salut, “tot i que hi ha alguns requisits que no podem complir i als quals no som capaços de trobar solució”, assegura López. Es refereix, per exemple, a fer complir l’ús de mascareta a alumnes amb dificultats greus o poder organitzar sortides i entrades esglaonades si la majoria dels alumnes fan servir el transport escolar.
Des de l’escola bressol també afirmen que han hagut de recórrer a la “creativitat “ per a fer complir les disposicions i, alhora, garantir l’acompanyament als infants. Asseguren que eliminar el contacte físic és impossible, ja que “no es pot canviar un bolquer o donar un biberó en la distància”, assegura Joana Almansa, directora de la Llar d’Infants Municipal de Balsareny. Els nens i nenes, segons les educadores, es continuen relacionant com abans -sempre, però, dins el seu grup bombolla. L’únic element que distorsiona el dia a dia, diuen, és la mascareta, que amaga les expressions dels adults i pot suposar un greuge en els aprenentatges comunicatius.
Combinar presencialitat i educació telemàtica
Les recomanacions de seguretat cobren més importància encara quan es tracta amb persones de risc davant el coronavirus. És el cas d’alguns dels alumnes de les escoles d’adults, on es recomana que les persones majors de 65 anys no assisteixin presencialment a classe. “Encara que hem activat totes les mesures, hem de garantir la salut de tota la població”, apunta Antònia Pérez, directora de l’Escola Municipal d’Adults de Castellar del Vallès, qui assegura que els alumnes han acceptat les recomanacions “de bon grau”.
Davant aquesta situació, molts centres han incorporat plataformes per a treballar amb els alumnes des de casa, ja sigui en cas de confinament o en el cas que els alumnes prefereixin no assistir a classe. “Evidentment això suposa una formació específica per a tot el professorat, però després del confinament pensem que organitzar els cursos combinant les dues modalitats serà un avenç significatiu per a tothom”, assegura Pérez.
Aquesta també és la modalitat escollida per algunes escoles de música, ja que les singularitats de les classes i matèries fan que algunes no es puguin dur a terme com es feia abans. És el cas de l’escola Cal Moliner de Sallent, on alguns grups s’han hagut de desdoblar i només fan classe presencial cada 15 dies. “En aquests casos, o si algú s’ha de confinar, no es queda sense classe, ja que se li ofereix la lliçó online en el mateix horari habitual”, explica Ruth Matamala, directora del centre.
Les escoles de música tenen algunes dificultats afegides, ja que les classes d’alguns instruments, com els de vent, imposibiliten l’ús de mascaretes, motiu pel qual s’han instal·lat pantalles protectores individuals. Algunes aules, com les de percussió, que estan insonoritzades, han hagut de ser substituïdes per altres espais amb ventilació i finestres obertes, provocant que “algunes classes ja s’hagin hagut de fer amb roba d’abric a les darreres hores del dia”.
Les seqüeles del confinament
Des de la majoria de centres afirmen que “ens estem ensortint millor del que pensàvem”, tot i que a molts d’aquests centres de formació no obligatòria la pandèmia els ha afectat en tant que han vist reduir el número de matriculacions. “Els nostres ensenyaments responen al gaudi d’aprendre i a la necessitat de socialitzar que tenim els humans, aspectes que han quedat relegats a un segon pla ara que està en perill la salut”, opina Gemma Garriga, directora de l’Escola d’Adults ‘El Roure Gros’, de Caldes de Montbuí.
En aquest centre, vora el 36% dels alumnes no han repetit la seva matrícula, tot i que compten amb 61 persones noves. “Valorem molt positivament la dada, sobretot perquè les persones que venen a l’escola es troben en situacions molt diverses”, apunta Garriga. En el cas de la bressol, les sensacions també són agredolces ja que, si bé noten com algunes famílies han decidit no portar les criatures a l’escola, també veuen com, a mesura que avancen les setmanes, algunes van tornant poc a poc.
“Si bé hem tingut menys renovació de matrícula que altres anys, hem tingut més altes. Crec que tothom va veure l’esforç que es va fer durant el confinament i ens ho estan reconeixent”, explica Matamala, des de l’Escola de Música de Sallent. Després dels mesos d’incertesa del principi de la pandèmia, ara els centres emprenen el nou curs amb “molta filosofia. Ens revestim d’una pàtina de confiança, tranquil·litat i esperança”, s’expressa Antònia Pérez.
La situació viscuda no només ha aportat adaptació de les noves tecnologies, sinó que també ha augmentat la capacitat de resiliència i flexibilitat. I és que, “tot i que la por és un concepte de difícil control, hi ha moltes persones que veuen que no ens podem empetitir per aquesta malaltia, que sembla que ha vingut per quedar-se, i hem d’aprendre a conviure-hi sense posar en risc la nostra integritat”, reflexiona Pérez.
