Hi havia una vegada una escola que, al pati, només tenia un lavabo. Hi anaven els nens i les nenes indistintament, però els usos i els drets que tenien sobre aquell espai eren molt diferents. Les nenes, cada cop que hi anaven, havien de netejar el pipí que els seus companys havien deixat al voltant de la tassa. Després de les queixes, les mestres van proposar inculcar els nens orinar asseguts, per evitar les esquitxades. Això va aixecar tot un revolt de crítiques entre les famílies i part del claustre. “Com podia ser que els nens pixessin asseguts? Quina injúria és aquesta? En canvi, si les nenes havien de netejar orina cada dia, estava tot bé”, explica, irònic, en Teo Pardo, activista transfeminista i educador.
Amb aquesta anècdota, que va succeir a una escola en què Pardo treballava, l’educador posa sobre la taula els reptes que encara queden per davant quan s’enfoca una educació feminista. L’ha explicada en el marc de la jornada Una ciutat coeducadora i feminista, el pas imprescindible per l’equitat, que la Diputació de Barcelona ha celebrat en el marc del dia Internacional per una Educació No Sexista. “Aquesta data ens interpel·la directament i ens demana transformar la nostra existència. L’educació és canvi cultural i és des d’on podem treballar per canviar la masculinitat tradicional i feminitzar una mica més la societat”, ha apuntat Alfredo Vega, diputat president de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació, en l’obertura de la jornada. Per la seva banda, Alba Barnusell, diputada delegada de Polítiques d’Igualtat, afirma que el món local ha de ser “ferm amb els valors feministes perquè necessitem la igualtat afectiva real d’una vegada per totes. I l’educació formal i no formal és imprescindible”.
Així, han deixat clar que el canvi comença des de la base, des dels municipis i les escoles. I, per això, en aquesta jornada s’ha decidit donar veu a tres experiències diferents, precedides per un debat entre Mercè Otero, veterana formadora i assessora de centres en coeducació i activista de Ca La Dona, i Teo Pardo, educador, formador i activista trans que durant molts anys ha treballat l’educació sexual. Otero ha parlat de totes les dècades que fa que els feminismes lluiten per assolir la igualtat a les aules i del dur llegat que va rebre la seva generació, just sortint del franquisme. Recorda alguns moments clau, com Les Jornades Catalanes de la Dona o les enganxines amb el mític lema Les nenes bones van al cel; les dolentes a tot arreu, que “ens van fer adonar, allà pels 80, que encara no fèiem educació, sinó escola mixta”.
Han hagut de passar molts anys, segons Otero, perquè es pugui parlar de feminismes i coeducació sense complexes i per a que es lluiti per una veritable igualtat. “No es tracta només de posar les dones al final del currículum, com si fóssim un afegitó, sinó que s’ha de canviar la perspectiva de les aules”, reconeix. Per assolir aquest objectiu encara queda molta feina per fer perquè, tot i que la societat avanci en la bona direcció, queden moltes violències amagades.
Ho sap bé Teo Pardo qui, durant les seves sessions d’educació sexual a les escoles, veia les grans diferències entre nois i noies i els “biaixos als quals les sotmetem a elles. La sexualitat encara es treballa des del risc i la por i això té un aterratge diferent segons el gènere. Són elles les qui s’enduen la por a casa”, assegura Pardo. Considera, doncs, que calen estratègies diferenciades per arribar al mateix punt i contrarestar la socialització diferenciada a la qual s’ha exposat els joves.
És per això que ambdós posen l’accent en la necessitat de crear més referents. “Podem reivindicar Marie Curie o Frida Kahlo, però quantes d’aquestes nenes seran mai com Marie Curie? Els referents més importants són els propers, aquells qui entrem a les aules. Per tant, ens hem de treballar a nosaltres i pensar quina actitud volem tenir”, afirma Pardo. També ho reivindica Otero, qui posa l’accent en la necessitat de formar més i millor el professorat. “Ens passem la vida parlant de transversalitat del feminisme, però entre uns i altres deixem la casa sense escombrar. Per fer que el feminisme sigui veritablement transversal cal deconstruir-nos i formar-nos”, reivindica.
Barcelona, Pineda i Cardedeu, tres camins cap a la coeducació
La jornada de la Diputació de Barcelona ha volgut posar en valor l’experiència i la feina de tres municipis que fa anys que treballen per assolir una educació no sexista. Per una banda, ha parlat Ingrid Llopart, cap de Serveis Personals de l’Ajuntament de Cardedeu, municipi en el qual tenen un ambiciós projecte de coeducació a tots els seus centres educatius. Llopart s’ha remuntat al 2016, quan la ciutat no tenia regidoria d’igualtat i es va decidir que es volia tirar endavant un “projecte transformador amb una forta vessant comunitària”. Així va néixer Cardedeu Coeduca, un projecte que aplica des de bressol fins a batxillerat, implicant les famílies, l’alumnat i els claustres.
Cardedeu Coeduca té una duració de dos anys: durant el primer es forma el professorat i després s’efectua un pla de treball, que s’adapta a cada centre. A alguns s’han analitzat els usos dels espais, l’acció tutorial o com es poden resoldre els conflictes. Altres han abordat l’educació emocional, el llenguatge, la prevenció de les violències o l’assessorament a joves trans. “Els projectes van i venen, però els coneixements i l’experiència assolida en aquest programa per part de l’alumnat i sobretot del professorat és molt potent, ja que permet transformar a partir de les eines i l’aprenentatge compartit a cadascuna de les escoles. Fins i tot ara podem fer un pas més i incorporar la perspectiva interseccional en la estratègia coeducativa dels centres “, assegura Llopart.
Precisament qüestionar-se constantment a un mateix i al sistema en què es viu és la base de l’experiència i la tasca d’Escoles Feministes, una iniciativa de famílies que aposten per una transformació de l’educació des dels feminismes. Aquest projecte neix de l’Assemblea Groga de Gràcia (Barcelona), un espai que va veure la llum en el marc del 15M. “Sempre ens hem plantejat el debat educatiu des de l’abordatge sistèmic, tenint en compte les classes socials, la mercantilització dels centres i el capitalisme”, apunta Cecilia Bayo, membre d’Escoles Feministes, qui afegeix que “entenem el feminisme des d’aquesta mateixa transversalitat i el veiem com una eina de transformació, antiracista, anticapacitista i inclusiva”.
Arran de tota la feina que feien des de l’Assemblea Groga, van posar les bases de les Jornades d’Escoles Feministes, per tal de debatre amb diversos actors educatius com volien que fos l’escola. La primera Jornada es va celebrar el maig del 2019 i hi van assistir quasi 300 persones. Allà es van crear materials i propostes que estan disponibles al seu web. “Vam aprofitar l’interès pel feminisme des de les bases. És el moment de fer-ho perquè cal deconstruir ja les masculinitats i evitar acotar la creativitat de gènere dels infants”, considera Anna Tutzó, també membre de l’entitat.
Però la coeducació no només afecta les criatures, sinó que hauria d’estar present en totes les etapes de la vida. Per això, l’educació d’adults també és important a l’hora d’abordar l’educació no sexista. D’això n’han parlat Marisol Escribano i Maria Poch, directora i professora de l’Escola Municipal d’Adults de Pineda de Mar. En aquest centre han desenvolupat dos projectes per posar en valor la mirada femenina i feminista: Dones Científiques i Dones de Pineda. “La formació d’adults és importantíssima, perquè els infants no neixen amb aquests estereotips, sinó que els inculquem els adults”, explica Escribano, qui afirma que aquests dos projectes neixen precisament per desmuntar els estereotips sobre les dones de la ciutat i sobre si alguns itineraris, com la ciència, tenen gènere.
Així, amb Dones Científiques el centre visibilitza dones del món cientificotècnic, tot fent xerrades, un concurs de cartells o una taula periòdica en què cada element era una dona científica. La voluntat d’aquesta iniciativa és que no es quedi al centre; per això, totes les activitats són obertes a la ciutadania i, inclús, es va convertir la taula periòdica en un joc, tot col·locant QR arreu del municipi per fer una gimcana. Aquesta intenció és compartida amb Dones de Pineda, que reivindica la vida i la feina de dones vives o mortes del municipi, tot involucrant els alumnes a fer entrevistes a les protagonistes i compartir-les amb la resta de la ciutat.
