Equitat i excel·lència. Aquests són els dos pilars en els quals es basa la LOMLOE, tal com ha afirmat la Ministra d’Educació, Isabel Celaá en un seminari organitzat per la Diputació de Barcelona sota el títol La LOMLOE: una passa endavant per la qualitat, equitat i excel·lència de l’educació al nostre país. Aquesta llei, que es va publicar al BOE el desembre de 2020, suposa una legislació “necessària, perquè venim de lleis que ens mantenien desconnectats dels corrents pedagògics moderns”, segons ha afirmat la ministra. Per això, a partir d’ara, es focalitzarà en l’aprenentatge per competències, de tal manera que “tot l’alumnat sigui capaç de trobar allò que el motiva. Necessitem el talent de tots per ser una societat competitiva, a l’alçada dels temps”, ha afegit.
Per tal d’assegurar aquesta competitivitat, la ministra ha posat sobre la taula la necessitat de lluitar contra la segregació i el fracàs escolar, reptes que ha identificat com els més importants a afrontar. Pel que fa a la segregació escolar, Celaá ha apuntat que és important que l’escola pública i la concertada “assumeixin per igual la tasca d’educar en equitat. Si ambdues tenen accés al sistema de finançament públic, han de compartir obligacions”, ha assegurat. Aquesta “corresponsabilitat” de tota la xarxa educativa permetrà, segons la ministra, enfocar els esforços a garantir l’heterogeneïtat a les aules i a permetre que “tots els alumnes avancin, independentment de les seves condicions d’origen: tots els nens i nenes tenen dret a una educació que els doni eines per afrontar una vida que és cada vegada més difícil”, ha afegit.
Celaá: «l’escola pública i la concertada han d’assumir la responsabilitat de l’equitat per igual. Si ambdues tenen accés a finançament públic, han de compartir obligacions»
L’altre gran repte que ha posat sobre la taula Celaá és el fracàs escolar. Segons les darreres dades de PISA, el percentatge d’alumnes espanyols de 15 anys que ha repetit almenys un curs és tres vegades superior al del conjunt de l’OCDE. Així, s’estableix el que la ministra ha anomenat com “un sistema abusiu de la repetició”. Aquesta opció s’aplica, segons Celaá, en excés i sense èxit. “Els nostres alumnes no són més lents que la resta. Treballen més i tenen molts més deures, però ensopeguen el triple”, ha afirmat, tot contraposant aquesta realitat amb el fet que la meitat d’alumnes espanyols repetidors superen les proves PISA. “Fem repetir alumnes que són homologables. La repetició no genera millors resultats, sinó que desmotiva i duu a l’abandonament escolar, que és el principi d’una vida de precarietat i temporalitat”.
Focalitzar en l’alumnat i les comunitats educatives locals
Per canviar aquesta dinàmica, la ministra proposa millorar la diagnosi de les necessitats i motivacions de l’alumne, tot apostant per l’educació personalitzada. És per això que Celaá ha assegurat que el nou currículum escolar que proposa la LOMLOE anirà enfocat a l’aprenentatge competencial. En aquest sentit, César Coll, doctor en psicologia i assessor del Ministeri en l’elaboració de la llei i que va assistir com a ponent a la jornada, assegura que per assolir aquest protagonisme de les competències, cal canviar el currículum escolar perquè l’enfocament competencial “és incompatible amb un currículum sobredimensionat i sobrecarregat com l’actual”. Per això, recomana diferenciar entre els coneixements disciplinaris imprescindibles i aquells que són interessants d’adquirir, però sempre tenint en compte els interessos i capacitats de cadascun dels alumnes.
Segons César Coll, hem de canviar el plantejament i entendre que “les competències no han de ser la finalitat, sinó que l’objectiu és usar l’aprenentatge competencial per assegurar que els alumnes es puguin desenvolupar en un món canviant des del pensament crític i responsable”. I és que, amb aquest plantejament, també disminuirà l’abandonament escolar perquè, segons Coll, els alumnes podran vincular allò que aprenen a les aules amb els reptes del seu dia a dia. L’aprenentatge competencial, però, ja estava plantejat a la LOE, l’anterior llei educativa. Així, per què no va funcionar com caldria esperar? Segons el catedràtic, això és així perquè la llei “no va arribar als centres i no va aterrar en les comunitats educatives”.
El nou currículum donarà molta autonomia als centres per diagnosticar interessos i capacitats dels alumnes i desenvolupar una educació personalitzada
És per això que tant Coll com Celáa han posat l’accent en què la llei elaborarà un currículum que deixi un ampli marge de maniobra i d’adaptació als centres educatius, que tindran molta autonomia per poder diagnosticar els interessos i capacitats dels seus alumnes i elaborar una bona educació personalitzada. “Aquesta és la recepta de l’equitat i l’excel·lència”, ha dit Coll. Però perquè això sigui possible, hi ha certes coses que han de canviar als centres. Conscient d’això, el catedràtic ha afirmat que, si bé la llei serà redactada des del Gobierno, són les administracions autonòmiques les que han de garantir les condicions per desenvolupar aquest model, amb “més formació, equipaments, disminuint les ràtios i assegurant el temps de coordinació i planificació del professorat, de tal manera que puguin establir lligams amb altres actors de l’entorn educatiu local”.
Més inversió en educació
Per fer possible aquest plantejament ambiciós, la ministra Celaá ha assegurat que cal un cos docent en formació constant i que no estigui sobrecarregat. Per això, ha anunciat que mantindrà els reforços docents contractats aquest curs per fer front a la pandèmia. A més, també ha assegurat que aquests canvis requereixen d’inversió. “La Covid ha impactat sobre un sistema educatiu ja castigat i sense uns recursos que són necessaris, perquè l’educació és una inversió”, ha dit la ministra, qui s’ha mostrat satisfeta de recordar que, tot i la crisi, “per primera vegada en molt de temps, podem posar els diners sobre la taula”.
Celaá: «Hem de reafirmar que la 0-3 és una etapa educativa, no de simples cures d’infants»
Celaá es refereix als diners provinents dels fons europeus Next Generation EU, que suposaran per Espanya una injecció de 140.000 milions d’euros, dels quals es dedicaran 5.000 a l’educació fins 2024. Tot i que la ministra no ha pogut matisar com es repartiran aquests diners entre les autonomies, sí que ha afirmat que una bona part d’aquests aniran destinats a l’educació 0-3. “Hem de reafirmar que aquesta és una etapa educativa, no de simples cures d’infants. I com a tal, hem de garantir l’accés de tots els infants a aquesta etapa, que és una de les més cares”, ha afirmat la ministra. En aquesta línia, ha anunciat que la inversió es traduirà en 670 milions d’estinats a l’educació infantil, per crear 65.000 noves places de les quals, 21.000 s’estrenaran el curs vinent.
Conscient de la importància de l’etapa educativa de bressol, la ministra Celaá ha volgut aprofitar el marc del seminari, organitzat per la Diputació de Barcelona, per agrair la tasca de les entitats locals per garantir una educació de qualitat enfocada en l’equitat. “Els municipis són els qui reben en primer terme aquelles necessitats que són més difícils d’atendre. Per això cal posar en valor la seva tasca en matèria educativa”, ha dit la ministra, en aquest seminari, que ha estat presentat per la presidenta de la Diputació, Núria Marín, i el diputat president de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut Alfredo Vega. Ambdós han coincidit en la necessitat d’agrair als municipis la seva tasca, ja que “les entitats locals, sovint, ens veiem molt soles. Però aquesta llei tindrà en compte les potencialitats de cadascú i donarà l’autonomia que mereixen als centres i ajuntaments”, ha apuntat Marín.
El Diari de l’Educació, 2025