La coeducació, la perspectiva feminista de l’educació, implica transformar l’educació en un espai de pensament crític compromès amb la no discriminació i tots els eixos d’opressió, la lluita per la igualtat/equitat d’oportunitats, posar el centre a prendre consciència del sexisme, caminar cap a l’ideal de convivència lliure de violències i de la justícia social.
La coeducació i la seva pràctica
El concepte de coeducació té un llarg recorregut, i s’ha utilitzat per fer referència a l’educació conjunta de dos grups o més de població diferents. Per exemple, s’ha emprat al segle XIX als EUA, quan a les escoles de persones blanques van acceptar que hi anessin persones negres. Al territori espanyol i català, es fa servir en la seva accepció més general, que es refereix a l’educació conjunta de nenes i nens a l’escola. Explorar el camí de la coeducació en territori espanyol i català ens dona l’oportunitat d’analitzar la feina ja feta i assenyalar els reptes següents.
La coeducació implica transformar l’educació en un espai de pensament crític compromès amb la no discriminació i tots els eixos d’opressió
Primers passos
A l’Estat espanyol, les primeres defenses de l’escola mixta i de la coeducació es van donar en el marc del pensament racionalista i igualitari, que considerava la igualtat de totes les persones en l’educació i en la societat. La lluita per l’emancipació de la dona també està present en aquestes propostes pedagògiques. En aquest sentit, la Escuela Nueva és un bon exemple de defensa de la coeducació. Emilia Pardo Bazán, en el seu rol de consellera d’Instrucció Pública, va proposar en el Congrés Pedagògic de 1892 la coeducació a tots els nivells, tot i que el plantejament no va ser aprovat. De manera paral·lela, la Institución Libre de Enseñanza (1876-1938) també va vincular els seus principis pedagògics a la coeducació. Un altre exemple de pràctica coeducativa en territori català va ser la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia (1901-1906), que prenia com a model les anteriors escoles racionalistes i laiques, i que va servir de model a altres centres escolars. Totes aquestes iniciatives van obrir el camí a l’organització de l’educació mixta de la Segona República i del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta ruta cap al model escolar mixt es va interrompre amb el cop d’estat de Franco i la seva dictadura. Així, no és fins al 1970 que es modifica en profunditat la legislació franquista educativa amb la Ley General de Educación. Amb aquesta llei, es creen les condicions per generalitzar l’ensenyament bàsic fins als 13 anys, amb el mateix currículum per a nenes i nens.
Primer qüestionament: el sexisme i el sistema sexe-gènere binari
La implementació de l’escola mixta es va instaurar sense cap reflexió específica. D’alguna manera, es va pensar que ajuntant nens i nenes en la mateixa aula es posava fi a les discriminacions i les desigualtats per raó de sexe/gènere. És llavors quan es comença a entendre el concepte de coeducació com un model educatiu que posa consciència sobre el sexisme i que busca canviar les estructures que el perpetuen. El qüestionament s’aguditza i planteja una crítica al sistema sexe-gènere binari com la base de les violències masclistes. Si entenem que aquest sistema sexe-gènere modela les nostres vides, entenem que el sistema d’educació no és una part exempta d’aquest marc, sinó tot el contrari, un espai on també es perpetuen les violències de manera intrínseca.
Segon qüestionament: la mirada interseccional i el racisme
Aquesta eina d’anàlisi desenvolupada pels feminismes negres va posar i posa en el centre la vida de les dones negres tot denunciant el racisme estructural i relacional. Originalment encunyada per Kimberlé Williams Crenshaw el 1989 i redifinida caracteritzada per la intersecció dels sistemes d’opressió i els seus vectors/eixos d’opressió i privilegi. Tant Kimberlé Williams com Patricia Hill són considerades les mares de l’anàlisi interseccional. De tota manera, com que tot plegat té una autoria col·lectiva, hem d’anomenar aquí una de les altres mares: Sojourner Truth. Truth ja va denunciar el 1851 el racisme del feminisme blanc, i va evidenciar que no es pot parlar d’una estructura universal de les dones, sinó que cal tenir en compte altres interseccions d’opressió/privilegi com ara són la raça i la classe.
El feminisme interseccional posa en qüestió totes les dinàmiques de discriminació que operen a escala relacional sustentades per les violències estructurals
Així és que parlar de coeducació des d’una perspectiva interseccional és ampliar la mirada i visibilitzar i entendre com la violència masclista està present en el sistema educatiu, tot interseccionant amb altres eixos que també és important atendre. El feminisme interseccional posa en qüestió totes les dinàmiques de discriminació que operen a escala relacional sustentades per les violències estructurals.
Tercer qüestionament: el decolonialisme, l’antiracisme i la interculturalitat
El decolonialisme i el feminisme decolonial són paradigmes de pensament que neixen a Abya Yala (el nom més antic fins ara conegut referit a un territori americà) amb les resistències a la colonització i la colonialitat, i que viatgen a Europa, majoritàriament i no només, a través de persones que tenen l’experiència de recorreguts migratoris fruit del colonialisme.
Aquest paradigma denuncia que la colonialitat es va instaurar com un patró de poder que va definir la “civilització occidental” superior en tots els àmbits a la resta d’organitzacions del planeta. Per la seva banda, la interculturalitat és el procés d’interacció entre cultures diferents i diverses que conviuen en el mateix territori. La interculturalitat proposa que valorem i ens relacionem amb totes les cultures per igual, justament trencant el llegat colonial supremacista blanc que fa que les veiem com a inferiors i que siguem capaces de crear noves expressions culturals compartides. Aquestes quatre idees, interseccionalitat, decolonialisme, antiracisme i interculturalitat han arribat per graduar les nostres ulleres coeducatives.
[ Aquest text és extracte de l’article homònim de Soledad Abejón que forma part de l’Anuari 2022 de l’Observatori de l’educació local. Properament tindreu disponible el text complet i la resta de continguts de l’Anuari a la Llibreria de la Diputació de Barcelona ]
