La recerca de l’equitat ocupa cada cop més un lloc en el debat públic. Però no és suficient, perquè la lluita per un sistema educatiu equitatiu hauria de ser, no només motiu de debat sinó sobretot una prioritat de les polítiques públiques d’educació. Una lluita que hauria de posar el focus en la reducció de les desigualtats socials i educatives, oferint a les ciutadanes i els ciutadans la major igualtat d’oportunitats possible en l’accés a una educació que, sense cap mena de dubte, ha de ser pública i de qualitat. Perquè treballar per una educació pública de qualitat suposa, per definició, treballar per l’equitat i la justícia educativa.
Aquesta és, al meu entendre, la premissa essencial per a qualsevol acció de govern que pretengui incidir de manera decidida i real en l’equitat. Acció de govern que ha de ser consensuada i compartida per tots els agents educatius: públics i privats, formals i informals. I un d’aquests agents són els ajuntaments, que han de gestionar un potent ecosistema educatiu local, que necessita ser preservat i reforçat amb polítiques i projectes dedicats a afavorir l’equitat i la igualtat: polítiques per una escolarització equilibrada, per una correcta i justa programació de l’oferta formativa local dins i fora de l’escola i en el temps lectiu i no lectiu, polítiques per tirar endavant plans educatius d’entorn i de ciutat, per fer ciutats orientadores i educadores i per crear i mantenir escoles municipals (artístiques, de persones adultes, d’educació especial i bressol) de qualitat i d’accés universal, entre moltes altres iniciatives i projectes d’àmbit local.
Una feina que no tindrà els resultats esperats si no combatem de manera corresponsable i amb unes polítiques educatives que siguin realment prioritàries en el conjunt de les polítiques públiques, dues de les grans xacres que té el nostre sistema educatiu: la segregació escolar i l’abandonament escolar prematur, veritables condemnes per a tota la vida per a moltes persones. I és que no podem permetre tenir persones apartades, alienes al sistema, perquè això suposa tenir una societat malalta.
Durant anys, des de la proximitat de tots i cadascun dels ajuntaments, s’ha treballat per garantir i assegurar uns serveis educatius de qualitat i sovint s’ha fet, de fet encara s’està fent, dedicant-hi una part important dels recursos tècnics i econòmics municipals. Així ha passat i passa, per exemple, amb les escoles bressol municipals, un servei públic que s’ha pogut mantenir els darrers anys gràcies a l’esforç conjunt dels ajuntaments, les famílies i les diputacions.
Aquesta situació ha de canviar, ha de revertir-se ja que, tal com el mateix conseller d’educació, Josep Bargalló, va dir en una conferència a l’Associació de Mestres Rosa Sensat: «cal entendre els ajuntaments com una baula més de l’administració educativa». Es clar que sí. Els ajuntaments, i el conjunt dels governs locals com a administracions més pròximes a la ciutadania, coneixen con ningú les necessitats i les demandes de la seva gent, però necessiten més suport, més recursos i més competències. I aquí, conseller Bargalló, el Departament d’Educació hi té molt a dir.
És amb aquesta voluntat renovada de donar suport als municipis, que des de la Diputació de Barcelona ens proposem continuar treballant durant el mandat, amb el Departament d’Educació, i en aliança amb els altres actors educatius del territori, per dissenyar i liderar polítiques educatives que ens acostin cada cop més cap a aquesta imprescindible i obligada equitat.
En la gestió educativa sempre hem de ser seriosos, conseqüents i corresponsables. També hem de ser oberts, respectuosos i generosos. Hem de compartir projectes i idees perquè l’educació ens interpel·la a totes i tots i, sobretot, a les administracions.
Com escrivia fa poc el mestre Joan Domènech, potser l’administració també necessita un Congrés d’Educació Pública com el que es va inaugurar a principis d’octubre a Barcelona. Un Congrés en què hi participin el conjunt de la classe política, no solament els responsables educatius, i que serveixi per debatre sobre quina educació volem i què podem fer des de les administracions per aconseguir-la amb la mirada posada en la construcció d’una societat més justa i igualitària, en la que tothom pugui desenvolupar-se plenament.
Certament, tota una proposta formal per a les administracions, alhora que un toc d’atenció a la classe política. Des de la meva doble condició de mestre i polític, amb anys de dedicació tant a una banda com a l’altra, treballaré per fer de l’equitat una prioritat de l’actual mandat a la Diputació de Barcelona.
