Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tot i que la història mostra com sovint la religió ha estat utilitzada per justificar guerres i divisions, la majoria de tradicions religioses comparteixen un mateix desig de pau. Els seus textos sagrats i les seves pràctiques rituals apel·len a la reconciliació, el perdó i la convivència. La recerca contemporània en estudis sobre la pau ha anat superant la idea que la pau és només absència de guerra, per entendre-la com una experiència integral que comença dins de la persona i s’estén cap al món. Des d’aquest punt de vista, incorporar en els programes educatius una visió transversal de l’espiritualitat, de la transcendència i del fet religiós pot servir per formar persones més respectuoses amb l’entorn, més atentes a la diversitat i més compromeses amb el desenvolupament sostenible d’un planeta amb molts reptes sobre la taula.
Les religions poden ser fonts de pau interior i de compromís social. El diàleg interreligiós, com el que promouen organismes com la UNESCO o el Parlament Mundial de les Religions, confirma que quan les tradicions espirituals comparteixen aquest fons comú, poden contribuir activament a la construcció d’una cultura de pau. Amb escenaris com la devastació del poble palestí, la guerra d’Ucraïna, o tantes altres realitats que expulsen i destrueixen vides, és inevitable sentir ràbia, impotència i dolor. Davant d’aquest malestar, treballar en els espais educatius formals i també en l’educació fora de l’aula la dimensió transcendent de la persona pot facilitar moments de sosteniment i claredat. Evidenciar la fe, l’espiritualitat o la simple consciència d’alguna cosa més gran que nosaltres pot contribuir que els infants i joves trobin un cert sentit al malestar i a l’angoixa que ens produeixen aquestes situacions.
La majoria de tradicions religioses comparteixen un mateix desig de pau
Diversos estudis mostren que la dimensió espiritual millora la salut emocional, redueix l’ansietat i afavoreix la resiliència de les persones. En l’àmbit de la pràctica religiosa, la pregària té efectes beneficiosos sobre qui els practica generant estats afectius que promouen l’esperança, el perdó, la pau interior, l’autoestima i la compassió. Recents estudis de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, expliquen que l’oració ajuda la persona a prendre distància de les dificultats, a reflexionar i relativitzar el que viu. En aquest sentit, podem afirmar que l’espiritualitat té efectes positius en la qualitat de vida de les persones i en la fortalesa personal per afrontar les dificultats i adaptar-se al dolor amb major consciència i serenor.
L’espiritualitat ha tingut sempre un paper fonamental en la vida humana i influeix en la manera com mirem i actuem. En les seves recerques sobre la matèria, els filòsofs Zohar i Marshall recorden que sense espiritualitat, la nostra visió s’entela, no funcionem correctament i la vida se’ns fa menys significativa i buida. Amb tot, la dimensió espiritual opera com una força vital que dona sentit i ajuda a viure amb coherència enmig de la incertesa que caracteritza la nostra societat.
L’espiritualitat també té una dimensió comunitària. Formar part d’una comunitat de fe, sigui religiosa o no, augmenta el sentit de pertinença i el suport mutu. En diversos àmbits socials i relacionals, també pot contribuir a millorar les relacions interpersonals. Quan compartim la pregària o el silenci, la distància entre “jo” i “els altres” s’escurça. Allò que ens connecta és més profund que allò que ens separa, i, per tant, es construeix un “nosaltres”.
Enmig d’un món saturat de notícies sobre destrucció i odi, fomentar la dimensió espiritual en els infants i joves ens ajuda a respondre al patiment sense quedar-hi atrapats. Educar en l’espiritualitat ens permet oferir a les generacions més joves un calaix d’eines perquè puguin gestionar millor les angoixes derivades de daltabaixos emocionals, pèrdues i frustracions. La transcendència és una forma de resistència que no ens aparta del món, sinó que ens convida a connectar-hi amb més profunditat.
