En un article anterior, vam parlar de la decisió de donar el primer mòbil als infants. Vam repassar què deia l’evidència i com aquesta no ens permet marcar una edat adequada universal per tenir mòbil. Però la conversa sobre les “pantalles” —i els mòbils en particular—, va més enllà d’aquest primer contacte. 

Amb l’objectiu d’obrir un espai de debat rigorós basat en l’evidència, Verificat i La Vanguardia van organitzar “Pantalles: amenaça o eina educativa?”, el primer col·loqui del cicle Debats Verificats, moderat per la redactora en cap de Societat del diari, Susana Quadrado, i verificat en directe per un equip de fact-checking de Verificat encapçalat per la periodista Ares Biescas. Amb la participació dels ponents: Marina Fernández, presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils; Josep M. Ganyet, investigador especialitzat en intel·ligència artificial; Daniel Ilzarbe, psiquiatre infantil i de l’adolescència de l’Hospital Clínic; Montse Jiménez, professora d’educació secundària.

El 22% de les criatures de 10 anys ja té mòbil, una xifra que ascendeix fins al 96% quan s’arriba als 15 anys. En aquest escenari, com es pot combatre la pressió dels joves per tenir el primer smartphone? “Duent a terme un pacte social entre les famílies i comptant amb el suport de campanyes institucionals”, va advocar Marina Fernández que, en qualsevol cas, va defensar que “cal educar des d’edats prematures sobre el seu ús”. Des de l’associació defensaven que “, quan hi hagi un accés a dispositius, que sigui segur”. 

“Apostem per endarrerir l’entrega del primer mòbil al màxim possible, a partir dels 16 anys”, va assenyalar la presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils. “És l’edat en què poden ser capaços de regular-se i de reaccionar davant de continguts inadequats”.

En aquest sentit, Josep M. Ganyet avisava: “Hem sobreprotegit la canalla en l’espai físic i l’hem desatès en l’espai digital”. Per la seva banda, Montse Jiménez, professora d’educació secundària, va posar sobre la taula quatre claus per garantir l’educació digital dels menors: “control, supervisió, acompanyament i autonomia”. “Tot i que les pantalles poden ser una amenaça en certs moments, també representen una poderosa eina educativa per a un entorn que els exigirà competències”. “Hem de traçar estratègies col·lectives perquè sols no podem, ni els centres educatius, ni les famílies”. I es preguntava, en aquest nou marc informatiu i tecnològic, “qui capacitarà els nostres adolescents sinó els centres educatius? Qui capacitarà si entra aquest pànic i blindem els centres?”. “No podem educar sense pensar en el futur, perquè sense optimisme, no avançarem”. 

Amb una perspectiva des del món de la psiquiatria, Daniel Ilzarbe, plantejava que, en els casos que tracta, “el repte és com reeducar en fer un ús raonable i saludable d’aquestes tecnologies tenint en compte que no ens imaginem una vida sense elles” i que “la resposta ha de ser multifactorial”. I, pel que fa a les addiccions, “els pacients que arriben a consulta tenen altres problemes associats, el mòbil no és l’únic”. “No existeixen criteris per diagnosticar addicció al mòbil”, va sentenciar.

Així, en quins contextos està justificat l’ús de dispositius electrònics? “Pantalles a classe, sí. Però, per a què? Hem digitalitzat les aules sense saber-ne el motiu”, va reflexionar Josep M. Ganyet.

Nombrosos estudis associen problemes d’aprenentatge i concentració amb el temps d’ús de les pantalles. “Encara que hi hagi correlació, no implica causalitat”, va advertir el psiquiatre del Clínic. Però la presidenta d’Adolescència Lliure de Mòbils va demanar: “Què més necessitem per treballar en mesures preventives?”. I va concloure la docent de secundària: “L’esforç ha de ser col·lectiu i educar en privacitat, respecte i autoestima dels menors”. 

Per garantir la veracitat de les intervencions del debat i assegurar un espai de discussió lliure de desinformació, l’equip de fact-checking de Verificat va revisar més d’un centenar d’estudis acadèmics que sostenen el que els ponents van argumentar durant les seves intervencions, així com consultar les recomanacions d’ús de pantalles en infants i adolescents per part de diferents institucions referents en la matèria, com ara el Col·legi de Metges de Barcelona, l’Associació Espanyola de Pediatria, l’Organització Mundial de la Salut, o contrastat els informes emesos pel programa PISA, el centre ISEAK o l’avaluació dels Estudis Internacionals sobre Competències Digitals (ICILS, per les seves sigles en anglès), entre altres.L’equip de Verificat ha revisat més d’un centenar d’estudis acadèmics que sostenen el discurs dels ponents. Gran part del material consultat està recopilat en la pàgina Educació i pantalles, un portal digital elaborat específicament per a la preparació del primer Debat Verificat.