Opinió

Educar versus ensenyar

Podríem atribuir la mateixa intenció a qui parla d’educar i a qui parla d’ensenyar, afegint matisos ideològics en una paraula o altra. Però diferenciar permet posar un èmfasi diferent en cadascun dels components que formen part del que es descriu.

La LEC fa referència a educació, no a ensenyament. En el seu preàmbul s’assenyala que “l’educació és, doncs, la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.”, citant com una funció de les institucions “garantir d’una manera efectiva el dret a l’educació per a tothom”.

Tot i l’ambivalència en l’ús de les dues expressions, la LEC és clara en l’article 4 on s’exposa que “el Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’educació mitjançant la programació general de l’ensenyament“. Una frase que sembla voler indicar que l’ensenyament és una important eina per aconseguir l’objectiu que defineix a l’educació.

Per pensar, per raonar, necessitem el llenguatge, i com més precís és, més afinades són les decisions que prenem. Assignar a cada fet el seu qualificatiu apropiat, permet assegurar que tothom s’està referint al mateix. Aquí és on es situa el dubte de si és el mateix educar que ensenyar, o no.

L’educació fa referència a la persona humana, en la seva complexa integritat i en relació amb la societat. L’ensenyament té una intencionalitat més definida, respon a un determinat programa de coneixements que es vol transmetre de manera organitzada. Podem ensenyar conceptes, tècniques i habilitats, una vegada entenem el procés de l’aprenentatge.

Atenint-nos al compromís docent, es pot reflexionar sobre si a l’escola eduquem o ensenyem. O si fem les dues coses, ja  que les mestres són persones que formen part de la societat, actuant amb els seus propis principis i valors.

L’escola sovint utilitza les dues paraules depenent del que vol transmetre. Per exemple, eduquem en valors, eduquem en la diversitat, etc. Per altra banda, ensenyem hàbits, ensenyem a sumar, ensenyem geografia, etc. Sembla que les mestres sí que apel·len a la diferència que pot existir entre els dos mots.

L’objectiu de l’escola és formar persones lliures, crítiques i amb criteri per decidir sobre el seu futur. Així doncs, ha de treballar facilitant als qui esdevindran adults les eines necessàries per poder ser lliures, crítics i amb criteri per decidir sobre el seu futur.

És bo que l’escola sigui el més plural possible, com més diversitat integri més gran serà el ventall de criteris que podrà aplicar l’alumnat el dia de demà per fer front al món que es trobarà. Ens cal ensenyar les eines que necessita per poder desenvolupar-se amb els principis i valors que componen la seva educació.

Per tant, podem considerar que educar ofereix una visió més amplia que ensenyar. Tot i que també seria possible afirmar que genèricament persegueixen el mateix, amb diferent intencionalitat en l’ús de cada vocable concret. Educar i ensenyar no representa una dicotomia. Tot el contrari, es complementen i s’atrauen, es necessiten i és difícil pensar en els dos verbs per separat.

Constantment estem donant models amb el nostre exemple. Som un mirall on es mira un infant, per tant tots els nostres actes són una font de formació fonamental. Sovint és millor una acció que una paraula, com descriu la dita “predicar amb l’exemple”.

Buscar l’excel·lència, l’afany de millora continua, forma part de l’educació. No es pot valorar com si es tractés d’una matèria puntuable, no es pot mesurar comparant amb un repertori de respostes correctes.

El consens en els valors a compartir, la visió crítica de l’acció humana, la convivència i el compromís entre les persones, no respon a unes instruccions objectivables ni es pot limitar a un codi extern. Educar apel·la a la llibertat humana, a la capacitat d’actuar amb la consciència que s’ha anat enriquint, que pot recórrer a tots els coneixements que es posseeixen o que d’altres tenen. Transmetre valors és un compromís de tothom que participa en la formació d’un infant, l’escola, la família i la societat en general. No podem doncs deixar únicament en l’escola la responsabilitat d’educar.

Tot aquest pòsit que l’infant adquireix al llarg del temps, amb infinites influències, el va formant pel seu futur. Aquest pòsit és l’educació, a la que l’ensenyament aporta totes les eines que anem treballant.

En l’aprenentatge dels nostres infants, més enllà d’institucions i d’escoles, participen fonamentalment les mestres que amb el seu exemple, amb la seva proximitat i amb la seva motivació, acompanyen a tot l’alumnat en el seu procés de creixement. L’objectiu d’acompanyar als infants en el seu aprenentatge va molt més lluny del fet de canviar el nom del Departament. Com va escriure Aristòtil: “L’educació és un camí que mai acaba, és un procés de perfeccionament al llarg de tota la vida, per això l’educació dura tant com dura la vida de la persona”.