Actualitat

El 40% de les i els adolescents creu haver patit problemes de salut mental en el darrer any

Unicef ​​i la Universitat de Sevilla (US) han fet públiques algunes dades del seu últim Baròmetre d’Opinió de la infància i l’adolescència 2023-2024, que en aquesta ocasió ha posat el focus en la salut mental, un tema clau en els últims anys.

Una de les dades que més destaca és que el 40% dels joves creu haver patit problemes de salut mental (ansietat, depressió, TDAH, etc.) durant el darrer any. Pilar Ramos, investigadora de la US, ha aclarit que això no vol dir que tots els hagin tingut i que probablement estigui relacionat amb d’altres malestars menys greus.

La meitat dels nois i noies que han dit haver tingut algun problema de salut mental no ho ha explicat a ningú, ni als seus pares ni a altres adults. Entre els motius, en destaquen dos: no saben a qui o a on recórrer per explicar-ho i, a més, li treuen importància al propi problema.

Els serveis d’orientació dels centres educatius haurien de ser un d’aquells llocs on noies i nois poguessin anar a parlar de malestars i problemes. Però els joves destaquen que no solen acudir perquè o bé creuen que no tenen la formació necessària per tractar amb ells o perquè no confien que guardin el secret d’allò que els expliquen. A més s’afegeix la percepció que falten molts d’aquests perfils professionals als centres educatius, de manera que no tenen ni el temps ni la proximitat necessària per escoltar-los. Durant la roda de premsa de presentació de l’informe, José Ángel, estudiant de secundària, ha explicat que al seu centre hi ha 1.600 alumnes i un únic orientador, de manera que és gairebé impossible que pugui atendre l’alumnat. La seva companya, Alae, també ha comentat que cal que tinguin una formació específica sobre les pautes que han de seguir amb noies i nois joves i mostrar-se com a figures més properes, allunyades d’altres figures docents més estrictes.

Fa anys que els col·lectius d’orientadores i orientadors reclamen la necessitat d’augmentar les plantilles, i recorden la recomanació que hi hauria d’haver un d’aquests professionals per cada 250 estudiants. Una ràtio que a bona part dels instituts no es compleix. Ramos comenta que “detectem que, en el context educatiu, hi ha una gran manca de suport al centre perquè serveixi de porta d’entrada per demanar ajuda”.

Pilar Ramos comenta que el fet que no demanin ajuda es deu a múltiples causes; entre elles, el desconeixement dels recursos existents: “això és molt rellevant perquè ens diu cap on ens hem de dirigir: missatges més clars i directes a les mares, pares i adults dels centres educatius, i també per a les noies i nois, per a què sàpiguen on han d’anar”.

Estigmes i xarxes socials

Una de les bones notícies del baròmetre, va destacar Pilar Ramos, és el fet que les i els joves carreguen amb menys prejudicis sobre la salut mental dels que s’esperaven quan van començar l’estudi. Això es desprèn del fet que prop d’un 80,5% va declarar que estaria disposat a tenir una relació d’amistat amb algú que tingués un problema de salut mental. “Estem disposats a donar suport a les persones amb problema de salut mental”, va dir l’Alae durant la presentació de l’informe. La jove creu que això és degut al fet que ara és possible que les i els joves tinguin més accés a la informació sobre aquests temes, i també a la manera d’enfrontar-s’hi.

En aquest sentit, l’informe ha publicat que bona part de les noies i els nois obtenen informació sobre la salut mental a les xarxes socials. És una cosa que demanen i que tenen prou a mà. Aquesta dada contrasta amb el fet que a diferents parts del baròmetre es parla de l’impacte que moltes vegades tenen les xarxes en relació amb els models de vida. És a dir, noies i nois viuen sota la pressió de veure maneres de viure i d’estar al món massa positives i perfectes a les xarxes socials, fet que en molts casos els empeny a intentar imitar aquestes conductes. A més, tenen identificades algunes xarxes socials, com ara Twitter, Tiktok o Instagram, com les més perjudicials per a la seva pròpia salut mental.

D’altra banda, a més, hi ha diferències de gènere que, segons Ramos, s’han de tenir en compte a l’hora d’afrontar mesures i actuacions a implementar. “Elles són més sensibles i vulnerables vers la imatge que projecten a les xarxes socials, intenten quedar perfectes. A més, es valoren pitjor i valoren pitjor les seves eines a l’hora d’afrontar problemes de salut mental”, diu la investigadora, que assegura que és una cosa que s’ha vist en moltes altres investigacions de l’estil.

També hi ha diferències a l’hora de jutjar quines són algunes de les eines que afavoreixen una millor salut mental. Segons Ramos, les noies acostumen a destacar el parlar amb d’altres persones i, encara que la investigadora assegura que és una bona idea, altres eines com l’activitat física, que s’ha demostrat que afavoreix la salut mental, està millor considerada pels nois que per les noies.

Demandes

A més de les relatives a una millora dels serveis d’orientació dels centres educatius, el baròmetre d’Unicef ​​posa el focus en la necessitat i l’obligació legal de desenvolupar les figures de coordinació del benestar que, des de l’aprovació de la Lopivi, són obligatòries als centres. Unes figures que, més enllà dels departaments d’orientació, haurien de ser les encarregades de vetllar per la salut i el benestar de les noies i els nois i que a moltes comunitats autònomes no s’han acabat de desenvolupar o ho han fet carregant de feina altres perfils dels centres, com els equips de direcció o altres coordinacions.

Reforçar els serveis i programes de salut mental d’infància i adolescència augmentant els recursos i fent que siguin accessibles a qualsevol part del país; increment del nombre de professionals de la salut mental en l’atenció primària i amb formació específica en salut mental infantojuvenil o promoure la visió preventiva en els sistemes sanitaris autonòmics per a la qual –diu l’informe– seria “necessària una major integració i desenvolupament dels programes de prevenció i detecció precoç adreçats a nens, nenes i adolescents”.

En aquest sentit, Pilar Ramos insisteix que cal fomentar serveis que atenen el dret a la salut: “Tenim llistes d’espera de mesos; és una qüestió absolutament necessària des de l’atenció primària”. “Hi ha hagut una crisi d’atenció sanitària, especialment, d’atenció primària”, explica la investigadora que, continua, “en salut mental estem partint de zero”.

Millorar la informació que es té sobre aquests temes, així com fer campanyes entre les noies i els nois i les persones adultes per conèixer aquest tipus de casuístiques, on acudir si es té algun problema o es creu tenir-lo, són altres recomanacions.

Entre moltes altres recomanacions, també es mira l’empresa privada i a la necessitat d’un millor i més gran control dels continguts que es publiquen a les xarxes socials. Entre d’altres, els relatius a la salut mental, sobretot per a què siguin rigorosos i tractin –diu el text– “des del malestar emocional fins a l’existència d’un problema de salut mental”.

La necessitat, finalment, de donar informació i formació a les famílies, no només pel que fa a l’ús de les pantalles, sinó a com afrontar situacions d’estrès o que puguin empènyer cap a problemes de salut mental és un altre dels punts clau dins de les recomanacions que es llancen des d’aquest nou baròmetre d’Unicef ​​i de la Universitat de Sevilla.

“Està bé no estar bé”, tancava l’Alae durant la presentació del text. “És necessari ser conscient de l’existència del problema i tenir vergonya de demanar ajuda”, insistia la jove. Un missatge que apunta a bona part de les claus que s’assenyalen a l’informe: la possibilitat de parlar amb altres persones que et puguin ajudar perquè una situació que, possiblement, encara no hagi derivat en un problema de salut mental, es quedi en un malestar que es pugui solucionar amb més facilitat. I que les vides perfectes que moltes vegades es publiciten a les xarxes socials no existeixen. I no passa res.