Actualitat

El 40% del professorat treballa amb distanciament emocional i indiferència, segons SM i Educo

La situació del professorat i de l’alumnat sembla que està empitjorant ràpidament en els darrers anys. Així, almenys, ho constaten Fundació SM i Educo ONG al seu estudi conjunt ‘Millorant la protecció i el benestar a les escoles’.

Segons les dades que han recollit, tot i que l’estudi és qualitatiu, el 38% del professorat treballa amb distanciament i indiferència, una xifra que fa 15 anys, segons un informe previ d’SM, es trobava en el 2%.

El capítol 2 de l’informe se centra en la indiferència i el distanciament emocional. Tots dos es converteixen en estratègies que el professorat utilitza davant de situacions que el sobrepassen com la frustració, la impotència i el desgast que li pot produir enfrontar-se a com està el seu alumnat i les capacitats i solucions que poden posar en marxa. “Jo vaig a teràpia perquè em vaig adonar que moltes vegades estava renyant la meva filla i és per la càrrega que portava d’aquí i per l’estrès. Per la impotència acabes explotant on no ho has de fer”, explica a l’informe una docent d’un institut escola de Catalunya.

L’informe destaca que «tant el distanciament com l’establiment de límits es consideren condicions necessàries com a barreres de protecció i mecanismes per no perdre el control».

Entre les raons per a aquesta situació, hi ha la dificultat creixent en la gestió de la diversitat a les aules sumada a unes ràtios que no baixen. “Vint-i-cinc alumnes que vénen de cases diferents, amb mitjans diferents, amb estimulació i motivacions diferents en una classe no és viable perquè dels 25, n’hi ha 5 o 6 amb moltíssimes necessitats”. Així s’explica un docent de Galícia, testimoni que recull l’informe.

Aquesta complexitat es veu dificultat per unes ràtios elevades que «no ajuden gens que un professor treballi còmode i pugui desenvolupar bé el seu paper. Crec que és un dels problemes més grans que hi ha avui dia», afirma una professora.

A aquestes dues importants situacions es vénen a sumar altres circumstàncies que assenyalen les i els docents que han participat en les enquestes i grup de discussió com són la desconnexió entre la formació i les necessitats reals a les aules, la burocràcia excessiva o els canvis legislatius constants.

L’elevada burocratització de l’ensenyament i l’augment de la dificultat a l’aula acaben obligant a allargar les jornades laborals molt més enllà de l’horari de permanència al centre. En un dels grups de docents es deia: «No ens dóna temps a fer res a l’escola. Aleshores, això suposa després una feina extra per haver de fer-ho a casa teva, sense poder desconnectar, estàs tot el dia amb l’escola al cap».

A això se sumen experiències com la inestabilitat dels que comencen a la professió a la pública, com interins i interines que no acaben d’arrelar al centre perquè estan canviant cada poc temps. «A penes tenen temps d’establir vincles amb col·legues de professió ni amb alumnes».

Alumnat

L’estudi també posa la mirada sobre la situació en què es troba l’alumnat després que hagin passat cinc anys des de la declaració de l’estat d’alarma i el confinament i el tancament de centres educatius.

Segons el professorat, noies i nois estan acusant situacions complexes que es reflecteixen a les aules en més o menys mesura a través de tres situacions que tenen localitzades. D’una banda, veuen una vulnerabilitat socioemocional més gran, reflectida en una baixa autoestima i escassa tolerància a la frustració.

També han detectat un augment de les conductes disruptives que atribueixen la manca d’atenció a casa seva i, finalment, han detectat dificultats per mantenir la concentració.

El professorat creu que aquestes tres circumstàncies o reflexos es deuen, alhora, a dues qüestions que poden estar influint negativament en el benestar de noies i nois. D’una banda, hi ha les relacions personals, empitjorades per la dificultat de mares i pares de dedicar temps de qualitat als seus fills. De l’altra, l’ús de les tecnologies, que qualifiquen d’excessiu i que, com a resum en un grup de discussió de docents de la concertada madrilenya, suposa que «molts dels nostres alumnes vénen totalment adormits perquè potser han estat amb el mòbil o amb les xarxes socials o amb Internet fins a les 3.00 h del matí».

Davant d’aquestes i altres circumstàncies que afecten negativament la convivència als centres educatius, tant al professorat com a l’alumnat, des d’SM i Educo ONG aposten per la potenciació de la figura del coordinador de benestar de la Lopivi.

Encara que aquesta figura va entrar en vigor ja fa un parell d’anys, la formació i els requisits que s’exigeixen són molt desiguals entre comunitats autònomes, a més que no tenen hores dedicades a aquesta tasca, cosa que acaba suposant una nova càrrega de treball que s’afegeix a les pròpies.