Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Govern vol tombar a través d’un recurs davant el Tribunal Constitucional l’acord parlamentari per paralitzar la LOMCE. Per fer-ho, justifica que frenar la llei implicaria perdre 615 milions d’euros procedents de fons europeus. Els fons que no vol perdre l’Executiu estan pressupostats, entre altres coses, per pagar els exàmens externs a l’alumnat, segons explica el Ministeri d’Educació.
Educació abunda que aquests diners tenen caràcter “finalista”, és a dir, avançat per l’Executiu i ingressat a posteriori per Brussel·les per sufragar aquestes accions. A més d’aquestes avaluacions externes, també al·ludeixen als nous itineraris de Quart de l’ESO (ensenyaments acadèmics o aplicats). El Govern argumenta que si no es compleix l’acordat en la llei, aquests diners mai arribaran i, en córrer a càrrec de l’Estat, alteraria els Pressupostos Generals.
No obstant això, l’Executiu ja va renunciar a bona part del seu pla d’exàmens. Educació va modificar la LOMCE al desembre amb un decret llei que paralitza les revàlides de Quart d’ESO i Segon de Batxillerat i posa fi a que siguin avaluacions vinculants per obtenir el títol.
A més, només alguns centres hauran de fer l’examen d’ESO i no tots, com estava previst. D’aquesta manera, el Govern ha canviat substancialment el que disposa la llei Wert en aquest punt a principi de curs.
L’Executiu utilitza l’argumentació dels fons que dóna Brussel·les al seu recurs davant el Tribunal Constitucional malgrat que la proposició de llei del PSOE, llavor de l’acord de l’oposició contra la LOMCE, no contempla en cap cas un buit legal sinó crear a través de la introducció d’esmenes un projecte de llei que substitueixi la LOMCE.
La subcomissió del pacte
Aquest resultat és el mateix que busca la Subcomissió per a l’elaboració del Pacte Social i Polític per l’Educació promogut pel Govern. PSOE i Unidos Podemos no volen fiar només a aquesta subcomissió la desaparició definitiva de la LOMCE perquè desconeixen les renúncies que el PP està disposat a fer sobre la seva pròpia llei.
“El PP vol evitar tenir un altre front obert i de crítica d’on puguin sorgir modificacions legals. Amb el seu recurs a aquesta via pretenen arraconar altres iniciatives i plantejar-ho tot en el marc de la subcomissió”, afirma el portaveu socialista d’Educació, Manuel Cruz.
Unidos Podemos subratlla que el ministre d’Educació “va ser clar des del principi i va dir que la subcomissió no derogaria la LOMCE”. “Creiem que pretenen només fer canvis cosmètics que facin la norma més presentable i ens sembla lamentable que el PP no assumeixi, ja que governen en minoria, estar controlat pel Parlament”, sosté el diputat Javier Sánchez.
El recurs plantejat pel Govern no demana al Constitucional la suspensió cautelar de la proposició de llei, de manera que la seva admissió a tràmit no tindrà efectes immediats sobre el procés parlamentari. Caldrà esperar que emeti una sentència, el que podria trigar almenys un any.
Procés estancat
La via parlamentària per tombar la llei Wert encara no ha pogut començar a caminar perquè Ciutadans està allargant els terminis: el grup ha sol·licitat l’ampliació del temps per presentar esmenes a la totalitat, un període previ a la creació d’una ponència on es discuteixi el text.
El grup parlamentari d’Albert Rivera defensa que la subcomissió és el fòrum per tocar els aspectes de la LOMCE que no els convencen. “No entenem quin sentit té fer un procés paral·lel. El que haguem de dir, ho direm a la subcomissió”, tanca la portaveu Marta Martín.
El termini pot expandir-se encara més si el PP, que no ho ha fet encara perquè ja ho han demanat altres grups, sol·licita la mateixa mesura a la Mesa del Congrés. De moment la data límit és el 7 de febrer, quan inicialment estava fixada pel 15 de desembre. Fins avui cap grup ha esmenat completament el text inicial del PSOE, confirmen fonts socialistes.
Aquest és un article publicat a eldiario.es
