Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una glossa tradicional, ja la vaig fer el 2024, em permetria recordar els diferents perfils del nostre “homenot”: una catalanitat militant i educadora rere un compromís cívic inqüestionable, una passió per a la lingüística amb especial atenció al francès i l’italià, un hàbit lector gairebé faustià, un historiador local incansable, un excursionista apassionat, un arqueòleg procliu, un garriguenc cultural de pedra picada, un naturalista humboldtià, un ecologista “avant la lettre”, un documentalista lletraferit, un funcionari abnegat, etc.
No descobreixo res de nou però us deveu haver adonat que l’he comparat amb grans personatges de la nostra tradició occidental. Perquè el dia a dia local, el petit gest i la gran constància, la capacitat de generar llegat, de tenir impacte i, per tant, una projecció dels teus ideals més enllà del sempre curt cicle vital és, potser, la característica més sublim del Manel. Ara la nova terminologia economicista en diu “lideratge” i els “coachings” se n’omplen la boca però el Manel ens va demostrar que no cal ser un “influencer” mediàtic per ser una persona que generi un consens de bonhomia i que sigui recordat amb estima i amb voluntat de transcendir.
El Manel ens va demostrar que no cal ser un “influencer” mediàtic per ser una persona que generi un consens de bonhomia
Però els temps actuals són d’Intel·ligència Artificial i el Chat GPT 4.0 em diu això del nostre personatge: “Manel Giné i Freixes és una figura destacada a les Borges Blanques, especialment coneguda per la seva contribució en diversos àmbits de la societat local. És conegut per ser un home polifacètic, involucrat en activitats culturals, socials i, possiblement, acadèmiques”. I em recomana: “Tot i això, la informació específica sobre Manel Giné i Freixes no és gaire detallada en fonts públiques disponibles fins a la meva última actualització. Per obtenir informació més precisa i detallada sobre ell, et recomanaria consultar fonts locals com diaris, arxius municipals, o contactar amb institucions culturals i socials de les Borges Blanques. També pots consultar amb la biblioteca local o altres persones de la comunitat que el coneguin.”
Comptat i debatut, el món de la “intel·ligència” artificial -que ja truca a les portes de casa- només serà capaç d’escriure sobre allò que abans s’hagi escrit digitalment (i amb els biaixos ideològics o d’altres tipus de qui ho introdueixi) i, per tant, condemna tot un munt d’emocions, dades, idees, converses, rialles, viatges, estima i un llarg etcètera a desaparèixer a no ser que les persones -sempre ens hem de recordar de la nostra condició humana- facin la màgia de recordar i fer present les persones més enllà de la tecnologia esbiaixada i traïdora.
En l’essència de l’humanisme, hi ha una profunda preocupació per la condició humana, la seva evolució, i els valors que ens defineixen com a espècie. Una de les eines fonamentals per a aquesta exploració és la memòria. Aquesta capacitat no només ens permet recordar fets i experiències, sinó que també construeix la nostra identitat individual i col·lectiva. Per tant, el Manel, encara avui és això, un far de la nostra identitat borgenca, garriguenca, catalana i mundial; però també de la nostra defensa de tots els patrimonis llegats (natural, cultural, documental, llegendari, etc.). Els Manelets en serien una bona mostra i això és, per tant, transcendir.
