A falta de set mesos per posar en marxa les polèmiques revàlides de la LOMCE al final de l’ESO i el Batxillerat, el Ministeri d’Educació ha decidit definitivament fer marxa enrere. En la conferència sectorial amb les comunitats autònomes celebrada aquest dilluns, el ministre Íñigo Méndez de Vigo ha acordat amb la majoria de consellers (els del PSOE i els del PP) recuperar a la pràctica la Selectivitat i rebaixar les proves externes de final d’ESO i Primària fins al punt de convertir-les en mostrals, és a dir, que faran l’examen només un percentatge reduït dels alumnes amb l’objectiu d’obtenir un diagnòstic i sense cap validesa acadèmica.
Aquest acord, el primer en cinc anys de govern del PP, és, segons Méndez de Vigo i els consellers socialistes, “el preludi d’un nou període que hauria de culminar amb un pacte per l’educació“, en paraules del conseller asturià, Genaro Alonso. El Govern popular s’ha proposat que aquest pacte germini en els propers sis mesos a partir d’una Subcomissió creada al Congrés. Fins llavors, les revàlides, la mesura més polèmica de la llei Wert, queden enterrades al calaix.
Només tres comunitats autònomes han sortit de la reunió insatisfetes, una d’elles Catalunya. Les altres dues han estat el País Basc i Navarra. Abans que res, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha repetit una vegada més que res no canviarà per als alumnes catalans. Segons ha afirmat, els alumnes que acabin el Batxillerat se seguiran sotmetent al mateix model de Proves d’Accés a la Universitat que el curs anterior. També els alumnes de Sisè de Primària i els de Quart d’ESO continuaran fent les proves de competències bàsiques igual com es fan cada any, unes avaluacions externes a què se sotmeten tots els escolars d’aquestes etapes i que no tenen efectes acadèmics.
El departament continua enfrontat al Ministeri pel que fa a les competències per al disseny i realització de les proves externes. “Volem que les proves les dissenyi la Generalitat i no l’Estat espanyol, que fa que l’únic que queda a les comunitats autònomes és executar-les”, ha reclamat Ruiz, davant la negativa, de moment, de Méndez de Vigo. De fet, la Generalitat ja va recórrer aquest decret que regula aquestes proves al Tribunal Constitucional al·legant invasió de competències. L’Alt Tribunal el va admetre a tràmit a mitjans de novembre.
Un altre conflicte entre Ensenyament i Ministeri es va viure el curs passat pel que fa a les proves externes de Sisè de Primària. L’administració espanyola va enviar un requeriment, a través de l’Alta Inspecció, a set comunitats autònomes que, al seu entendre, no van realitzar les avaluacions del final de Primària d’acord amb la LOMCE. Entre elles hi havia Catalunya, on els alumnes van fer les mateixes proves de competències bàsiques de cada any.
Com queda la Selectivitat finalment?
L’avaluació de Batxillerat quedarà “molt semblant” a l’antiga selectivitat i servirà només per a “ordenar l’accés a la universitat”, segons Méndez de Vigo. Els estudiants de Batxillerat s’examinaran de sis assignatures, quatre d’obligatòries i dues d’opcionals, en comptes de les vuit que contemplava la nova llei, que n’incloïa fins i tot de Primer, cosa finalment descartada. Les obligatòries seran així tres de troncals (Llengua Castellana, Història, Llengua Estrangera) i una de modalitat. Quedaria fora Filosofia, tot i que a Catalunya, si es compleix el compromís d’Ensenyament de no canviar res, es mantindria aquesta assignatura.
La ponderació de qualificacions serà la mateixa: 60% la mitjana de Batxillerat i 40% la nota de la prova, en la qual caldrà obtenir una nota mínima de 4. A més de les renúncies conegudes, el ministre ha avançat que es restablirà el títol únic de l’Educació Secundària Obligatòria, de manera que desapareixen els dos camins que podien escollir els estudiants en aquesta etapa: Ensenyaments Acadèmics -si es vol anar a la universitat- o Aplicats.
Ensenyament reclama sense èxit retirar els 6.000 euros pel castellà
La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha aprofitat la reunió, i l’obertura del Ministeri a reconsiderar alguns dels fonaments de la LOMCE, per reclamar la derogació de la disposició addicional 38 de la llei, que estableix que aquelles famílies que no trobin oferta escolar en castellà per als seus fills puguin matricular-los a centres privats amb les despeses cobertes per la Generalitat. “Malgrat tenir el suport de totes les comunitats autònomes no governades pel PP, el Ministre no ha accedit”, ha lamentat Ruiz. Poc després, Méndez de Vigo ha expressat que es compromet a traslladar aquesta qüestió a la Subcomissió del Congrés.
Ruiz ha marxat, doncs, insatisfeta amb els canvis, segons ha subratllat. “Dialogar vol dir demostrar que dialogues i avui a les peticions que els hem posat sobre la taula ens han dit que no, malgrat que a Catalunya hi ha un gran acord al respecte”, ha sentenciat.
