Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’estona dels àpats a l’escola bressol no és només un espai destinat a satisfer una necessitat fisiològica bàsica com és l’alimentació. És, alhora, un escenari ric en experiències educatives, socials i emocionals que contribueixen de manera significativa al desenvolupament global dels infants. Els nens i nenes viuen processos intensos de creixement i aprenentatge, i els àpats constitueixen una rutina diària que pot esdevenir un temps privilegiat per fomentar l’autonomia, el vincle afectiu i el desenvolupament de la identitat.
El moment dels àpats no ha de ser vist com una activitat rutinària i aliena al projecte educatiu del centre. Al contrari, ha de ser integrat dins la programació pedagògica com un espai viu, on es posa en pràctica la filosofia educativa del centre: la visió de l’infant com a subjecte actiu, capaç, i digne d’atenció i respecte.
Una mirada respectuosa i pedagògica
Així, perquè aquest moment tingui un valor educatiu real, cal que sigui viscut amb respecte, calma i coherència pedagògica. Els infants, fins i tot els més petits, perceben l’ambient i les actituds de les persones adultes, per tant, és fonamental que l’equip educatiu ho entengui com una oportunitat per acompanyar-los amb sensibilitat, escolta activa i disponibilitat emocional.
Aquest és un temps educatiu de gran valor perquè contribueix a múltiples dimensions del desenvolupament:
- Psicomotriu: agafar els coberts, portar el menjar a la boca o beure d’un got són accions que impliquen la coordinació oculomotriu i la precisió del moviment.
- Social i emocional: és un moment de relació amb altres infants i adults, que afavoreix la construcció del vincle i la confiança, així com l’aprenentatge de normes de convivència.
- Cognitiu: L’infant observa, experimenta, fa connexions entre accions i resultats, desenvolupa la memòria, reconeixent els diferents aliments, i el llenguatge.
- Vers les relacions amb l’entorn social: a través del respecte pels altres, l’espera del torn, el fet de compartir i donar les gràcies, l’infant comença a interioritzar valors bàsics que fonamentaran la seva convivència futura.
Com han de viure els infants aquest moment?
Els nens i nenes l’han de viure com un espai de benestar, seguretat i plaer. Cal evitar les presses i les tensions. Quan es senten respectats en els seus ritmes i preferències, poden gaudir de l’experiència alimentària i establir una relació positiva amb el menjar.
El moment dels àpats pot ajudar a desenvolupar:
- L’autonomia personal, a través d’accions com agafar els coberts, portar-se el got a la boca o decidir quan en tenen prou.
- La comunicació i la socialització, ja que s’estableixen diàlegs, gestos, mirades i interaccions amb altres infants i amb les persones adultes.
- El coneixement del propi cos i les sensacions, aprenent a reconèixer la gana, la sacietat i les textures, olors i sabors dels aliments.
A través de la repetició diària i del context segur, es poden interioritzar els hàbits saludables i desenvolupar una actitud curiosa i oberta cap a l’alimentació.
El paper de l’equip educatiu
L’equip educatiu juga un paper fonamental en la construcció d’aquest moment. La seva actitud, disponibilitat i capacitat d’observació fan possible que els àpats siguin realment una experiència educativa.
És important que les educadores i els educadors:
- Generin un ambient tranquil, amb un to de veu suau, sense presses i amb un espai físic agradable i adequat, amb un mobiliari adaptat, un espai net i una temperatura confortable.
- Ofereixin una presència atenta i afectuosa, intervenint amb sensibilitat, ajudant quan cal però també permetent l’autonomia.
- Acompanyin emocionalment, interpretant senyals com el rebuig d’un aliment, cansament o necessitat de contacte, entre d’altres, i responent-hi amb empatia i flexibilitat.
- Facin del moment una oportunitat comunicativa, posant paraules a les accions i a les emocions, utilitzant un llenguatge ric i proper.
La col·laboració amb les famílies també és clau: compartir informació sobre els hàbits alimentaris, establir una coherència entre la casa i l’escola i respectar les pràctiques culturals, contribueix a crear un entorn segur i previsible.
Estratègies i bones pràctiques
Algunes estratègies que poden ajudar a potenciar el seu valor pedagògic inclouen:
- Organitzar petits grups per afavorir la interacció i l’atenció individualitzada.
- Donar temps suficient perquè cada infant pugui menjar al seu ritme.
- Implicar-los en petits rituals previs o posteriors, com parar taula, recollir o netejar-se.
- Utilitzar vaixella real (sempre que sigui possible) per afavorir l’experiència sensorial i el respecte pel material.
- Documentar l’experiència, a través d’observacions, fotografies o escrits, per reflexionar-hi conjuntament amb l’equip i amb les famílies.
Podem concloure, doncs, que aquest espai esdevé una oportunitat educativa per a la construcció de la identitat, l’adquisició d’hàbits saludables i l’enfortiment del vincle entre infants i adults.
Quan aquest moment és viscut amb respecte, sensibilitat i coherència pedagògica, es converteix en una experiència rica i significativa que deixa una empremta positiva en el desenvolupament integral dels nens i nenes. Per això, cal continuar donant-li el valor que mereix dins el projecte educatiu, vetllant perquè sigui una experiència viscuda amb plaer, confiança i cura.
