Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya és el tercer país d’Europa amb més educació privada, el segon amb més abandonament escolar prematur i el primer amb major taxa de risc de pobresa. Al voltant de 400.000 infants viuen per sota del llindar de la pobresa. Ho recorda el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa, format pels sindicats i les federacions de famílies i de professionals més representatius del sector) en un document que ha presentat avui, amb el títol ‘Per un ensenyament públic a favor de l’equitat social i útil per acabar amb la segregació escolar‘, en el qual es reclamen accions concretes especialment en tres àmbits.
El primer d’aquests àmbits és la programació de l’oferta educativa. El MUCE insisteix (no és el primer cop que ho fa) que l’oferta de places públiques es supedita sistemàticament a la dels centres concertats. “La doble xarxa educativa és una anomalia que fomenta la segregació i, en conseqüència, agreuja les desigualtats socials”, diu el document. Considera que les polítiques per enviar alumnat vulnerable als centres concertats, com s’ha fet a Barcelona, surten molt cares, i sobre el decret d’admissió (11/2021) afirma que és “clarament insuficient” perquè l’absència de les famílies en les anomenades Comissions de Participació i per altres contradiccions. Proposa diverses mesures, entre les quals subratlla la restricció de l’elecció de centre, a fi “d’evitar fugues que generen segregació”.
Pel que fa a l’etapa 0-6, desprès de subratllar la seva importància, el MUCE reclama una baixada de ràtios general, i un pla transparent i dialogat sobre la universalització de la primera etapa, que, segons recorda el Marc Unitari, només arriba al 34% dels infants. Per això demana un increment de places, que no s’ha de carregar sobre les espatlles dels ajuntaments, a més d’una major coordinació entre les dues etapes d’infantil i una major participació de les famílies en les tasques d’educació i cura. També apunta el MUCE que “la baixada de natalitat generalitzada ofereix una gran oportunitat per fer un replantejament dels espais de les escoles bressol i de les escoles de primària. Ens ofereix la possibilitat de fer escoles d’educació infantil de 0-6 anys”.
L’apartat sobre l’etapa postobligatòria és on el document agafa un to més dur contra el Departament d’Educació, en especial a causa de la crisi per manca de places d’FP que es va viure l’estiu passat i les solucions ideades des de l’administració. Sobre l’FP, el MUCE demana “millorar i ampliar l’oferta, quantitativament, qualitativament i territorialment en FP presencial”, així com més formació pels professionals i més acompanyament a l’alumnat. El document també fa una pinzellada sobre batxillerat (que trobi l’equilibri) i universitat (que estigui lliure de barreres econòmiques) i dedica força més espai a l’educació de persones adultes, al que anomena “la ventafocs del sistema educatiu”. En aquest sentit, demana un augment de l’oferta pública en quantitat (més centres, més places i més activitats), varietat i qualitat.
