Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Francesc Imbernon és Catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
La Conselleria d’Ensenyament del Govern català obre la caixa de pandora d’un nou currículum per Primària i Secundaria que vol aprovar abans de final de curs. I el que és més estrany és que es fa en aplicació de la LOMCE espanyola. Però, no havien quedat que es faria una resistència activa i que no s’hi estava d’acord, amb la llei del PP? Es cert que ho fa a la catalana, amb algunes variacions, però la finalitat és la mateixa. Més matemàtiques, més anglès, religió, itineraris, alternativa a la religió… Sort que manté l’ensenyament artístic. Ah! Això sí, per competències (amb això hi podria estar d’acord) i una assignatura, per suposat, d’emprenedoria (amb això ja en dubto).
Si mirem declaracions antigues a les hemeroteques, la crítica que s’havia fet des de la conselleria al currículum de la LOMCE era que era segregador i que menjava autonomia als centres, i ara el currículum del Departament fa una segregació no tant dura com la LOMCE sinó amb una “segregació esmorteïda” (alguns han dit prematura), amb una doble titulació entre l’itinerari aplicat i l’acadèmic camí de FP o Batxillerat, que ja veurem com es fa als instituts i quins resultats donarà (si a alguns ja els hi costava superar un itinerari veurem si podran estar en dos i superar l’ESO). I amb l’augment d’hores resta temps de lliure disposició dels centres per augmentar hores de classe de matemàtiques i segona llengua. No hi he vist moltes reaccions, suposo que és perquè estem acostumats a les contradiccions polítiques.
Diguin el que diguin, és el mateix model pedagògic i ideològic que va legislar el PP en contra de tots i que és possible que sigui derogat en pocs anys. Ja ho va dir la consellera: “complim (es refereix a la LOMCE) des del punt de vista pedagògic sense deixar de fer-ho en l’administratiu”. Incomprensible per a molta gent que treballa a l’educació.
Però m’agradaria referir-me a l’augment d’hores en matemàtiques i anglès. I, el primer que vull constatar, es que l’augment quantitatiu d’hores no fa automàticament millor aprenentatge sinó que la forma de treballar-les a l’aula serà fonamental. Benvingudes siguin més hores si hi ha un canvi de metodologia.
Poso com exemple l’augment d’hores en matemàtiques. És cert que ens posarà a l’altura dels països de l’OCDE (aquest organisme comença a ser el Ministeri d’Educació del món) que tenen una mitjana en secundària entre 3 i 5 hores a la setmana i que és l’assignatura més important després de la Llengua. Però crec que el problema no està en el nombre d’hores sinó com es donen. Augmentar el nombre d’hores no farà per principi que l’alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.
Els països més avançats (aquests que sempre ens esmenten com a exemple, pel que volen) es plantegen una forma diferent d’impartir matemàtiques, no com a pràctica tradicional d’explicar continguts sinó de desenvolupar competències, de com aprendre a buscar, a raonar de forma autònoma, investigar, resoldre problemes simples i complexos individualment i en grup i facilitar que l’alumnat vagi construint els seus coneixements tenint en compte en context social i el seu ús pràctic. És més fàcil dir-lo que practicar-lo i per això es necessita formació que està quasi desapareguda.
I sobretot, s’uneix la matemàtica a les tecnologies amb a la informàtica integrant-se a les aules de matemàtiques. Es pot, avui dia, ensenyar competències matemàtiques sense fer ús de calculadors, ordinadors, telèfons mòbils (en lloc de prohibir-los) fer-les servir també en assignatures científiques i humanístiques? Si resulta que es va eliminant la tecnologia a les aules perquè és costosa, servirà d’alguna cosa explicar matemàtiques com sempre? Fer-ho unint tecnologia i matemàtiques i la seva aplicabilitat a les altres assignatures sí que seria una aposta per al futur. I amb la segona llengua es pot aplicar el mateix. Ara diran que ja ho tenen previst.
