Les escoles del País Valencià han obert portes aquest dimecres a 796.761 alumnes -xifra rècord- i també a la reforma de la llei d’educació impulsada per José Ignacio Wert, la LOMCE. Amb l’inèdit avançament de la tornada a les classes, el País Valencià s’ha convertit literalment en la primera comunitat autònoma espanyola en aplicar la nova llei, a despit de bona part de la comunitat educativa però amb el ple recolzament del Govern valencià.
La nova normativa, adaptada pel Govern valencià sense haver negociat amb els agents educatius, alarma a mestres i famílies sobretot pel que fa al desplegament del currículum, que arracona encara més el valencià com a llengua vehicular dels centres en un moment en que ja s’estan tancant línies en aquest idioma argumentant una davallada demogràfica. Però no s’acaben aquí les preocupacions de sindicats i associacions de famílies: el fet d’haver de canviar de llibres de text i la precipitada implantació de programes com la Formació Professional Bàsica són d’altres elements de la llei que els treuen la son en aquest inici de curs 2014-2015.
Tot això se suma a un clima generalitzat de rebuit de la comunitat docent per les retallades pressupostàries patides en els darrers anys, així com l’augment d’hores lectives i de ràtios, que han comportat la pèrdua de milers de places. També indigna la reducció de la despesa destinada al manteniment dels centres. que segons els sindicats sovint no arriba a cobrir el cost de serveis bàsics d’escoles i instituts com la calefacció o la neteja.
Els docents lamenten que, amb avançament de l’inici de curs, no han tingut “temps material” per a preparar-se les classes -tan sols dos dies hàbils-, segons denuncia Vicent Mauri, del sindicat STEPV. Sobretot tenint en compte que la consellera d’Educació Maria José Català va aprovar els currículums al juliol.
El retrocés del valencià
El desplegament del currículum d’acord amb la LOMCE, que es començarà a aplicar a Primer, Tercer i Cinquè de Primària, obre la porta a un retrocés de les hores lectives que s’imparteixen en valencià, segons ha denunciat Escola Valenciana, plataforma que agrupa diverses entitats en defensa del català a l’ensenyament. Al País Valencià els centres són plurilingües, però de dos tipus: uns potencien més el valencià i els altres el castellà. Doncs bé, a partir d’ara els primers -que d’entrada només suposen un 40% del total- “podrien reduir dràsticament el pes del valencià si la direcció ho decideix”, assegura Vicent Moreno, portaveu de la plataforma.
A banda de les hores lectives en anglès -sempre són 5-, una escola amb el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià podria reduir les sessions en aquesta llengua a 14 -un 46% del total-, i augmentar les de castellà fins a 11 -un 36,8% del total-. Aquest increment es deu, en part, a la divisió amb la LOMCE de ciències socials i naturals i a la incorporació de Cultura del Poble Valencià, fet que ha aprofitat la conselleria per permetre que aquestes matèries es puguin impartir en castellà. Per contra, en escoles i instituts amb el programa plurilingüe en castellà, les sessions en aquesta llengua podrien arribar a 18 -un 60% del total-.
“La consellera d’Educació ha imposat el lliure albir als centres i d’ells dependrà infringir la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià”, assegura Moreno. Segons Escola Valenciana, aquest retrocés vulnera la llei i també l’Estatut, perquè entre altres raons consideren que no garantirà que tots els alumnes -en aquest cas els escolaritzats amb el programa en castellà- assoleixin el mateix coneixement de les dues llengües oficials. Per això, Moreno explica que ja han interposat un recurs al Tribunal Superior.
Però amb tot aquest no és potser el principal cop que rep el valencià en aquest difícil inici de curs. L’eliminació d’unitats escolars -a causa de la davallada demogràfica i de la intenció del Govern de penalitzar la pública- ha afectat especialment als centres on la llengua d’ús és el valencià. Fins a 69 línies en valencià han quedat suprimides, i 81 estan pendents de saber si el centre decideix eliminar la de valencià o la de castellà. La reducció, a més, ha comportat el tancament de cinc centres en valencià: Santa Quitèria (Almassora), Mestre Canós (Castelló), Ciutat de Cremona (Alaquàs), Josep Camarena (Gandia) i l’Arc (Monòver).
Per últim, Moreno vol recordar que, a banda de penalitzar el català, el mateix decret que desplega els currículums també suposa una novetat: la reducció de les sessions lectives a 45 minuts, una mesura que segons ell suposa “fer zàping” amb els alumnes. La fragmentació de les sessions farà que en total cada setmana s’imparteixin 30 sessions, i que cada dia els alumnes facin almenys 45 minuts de matemàtiques i de llengua.
Les ajudes dels llibres de text, retirades
La gran preocupació de les famílies valencianes, a més de la pèrdua de veu i vot que patiran amb la retallada de les funcions dels Consells Escolars per ordre de la LOMCE, és la dificultat a l’hora de comprar llibres de text. Segons denuncia Eva Grimaltos, de Fapa-València, el Govern els havia promès que no haurien de renovar els llibres amb els nous currículums, però acabat el curs els van fer saber que sí. Aquest canvi de parer del Govern els va dur a fomentar la insubmissió a la compra de llibres a través d’un compromís d’insubmissió que van aprovar molts Consells Escolars. “Però clar, resulta que els Consells han perdut la seva capacitat de prendre decisions vinculants, així que molts centres no han fet cas de la declaració” i han instat les famílies a adquirir els nous materials.
Però aquesta notícia no seria tan negativa si no fos perquè la Generalitat ha retirat 6,5 milions d’ajudes a llibres i a transport escolar i els ha destinat a contractes-programa d’escoles concertades, a ajudes a centres privats d’FP i a formació docent. Grimaltos denuncia que ja no es destina “ni un cèntim” a les ajudes per llibres.
FP Bàsica: ajudes a la privada
La nova Formació Professional Bàsica, destinada a alumnes a partir de Tercer d’ESO que tinguin molts problemes per a obtenir el graduat, arrancarà les classes el dia 12. Tot i que es desconeix amb quants alumnes comptarà, sí que se sap que el Govern valencià hi destinarà 64 milions d’euros i 1.600 docents. També hi haurà fons per als centres privats: 2,4 milions d’euros per als que ofertin aquesta formació, segons va avançar el diari El País.
Vicent Mauria (STEPV) critica que novament aquesta ràpida implantació demostra que la consellera Català és “una alumna aventatjada de Wert”, i denuncia que “està posant el mapa de la FP en mans privades”.
