Opinió

El valor de l’escola rural

En moltes escoles rurals, la seva filosofia, els resultats educatius i el treball silent i continuat, ha impregnat cultures i ha ajudat a fornir polítiques educatives que han afavorit la igualtat d’oportunitats cap a societats més justes, més cultes, més equitatives i inclusives.

Una escola inclusiva de referència

Des dels seus inicis, l’escola rural ha treballat amb el convenciment que cada alumne n’és el centre i és el protagonista de la seva pròpia història i del seus sabers, fet que l’ha apropat, en molts casos, cap a una escola inclusiva de referència.

Escoles úniques al poble que acullen tot l’alumnat del municipi i on tots i cadascun dels nens i les nenes s’atenen de manera personalitzada, respectant els seus ritmes i capacitats, i on mestres i altres professionals treballen en petits equips, amb itineraris planificats per donar respostes encertades, tant des de la cultura del sistema com des del treball compartit i en xarxa, a dins i fora del centre.

Una escola on tothom hi és present, no només per la presència de cadascun dels alumnes, sinó des de la participació plena en les activitats i en els projectes del centre i, amb la finalitat clara d’avançar amb èxit, cap a aprenentatges valuosos per a cada alumne, tant a nivell individual com col·lectiu.

Una escola on cada infant és un món per descobrir, i és pensant en cadascú que es disposen els espais i l’organització de l’entorn.

Un entorn escolar dissenyat per tal que afavoreixi el seu desenvolupament, convertint sempre que es pot, les barreres arquitectòniques, socials i personals en oportunitats educatives per a tothom.

L’escola rural, tant la unitària com la cíclica, és respectuosa en les diverses agrupacions de més d’un nivell educatiu en una aula –normalment pel nombre baix d’infants de les diferents edats que viuen al poble–, organitza i transforma els espais de tal manera que permet adaptar el centre i les aules a les necessitats dels alumnes, oferint situacions tan variades com necessitats es presenten, i on grans, mitjans i petits conviuen i treballen en equip, s’ajuden, s’acompanyen i aprenen junts.

Aquestes escoles, per les seves característiques permeten ser riques en organitzacions diverses. Esdevenen, moltes d’elles, aules multigrau, aules polivalents, on el respecte des d’aquests espais s’encara cap a un aprenentatge significatiu i competencial, on es valora i s’estimula la manera de ser, de fer i d’aprendre de cadascú. Un valor afegit que es viu des de la naturalitat dins de cadascuna.

Escoles i ZER que fan néixer i créixer projectes de referència pedagògica

Des d’anys ençà, moltes escoles rurals i moltes ZER (Zones Escolars Rurals) han fet néixer projectes educatius que a poc a poc, amb l’esforç, reflexió, treball, revisió i diàleg s’han fet grans a nivell de fonamentació pedagògica, i han esdevingut garants de valoracions positives en els seus resultats educatius. Projectes que  han anat revertint en els mateixos centres educatius de les zones, així com en altres tipus d’escoles del país.

Cada vegada més, amb bon criteri, moltes escoles grans, de viles i de ciutats, han fet i fan seves moltes pràctiques organitzatives i metodològiques que han esdevingut de referència en les escoles d’àmbit rural.

Alguns exemples són programes com els anomenats padrins de lectura, on infants de diferents edats del centre, uns amb els altres es motiven i s’acompanyen per aprendre i gaudir de la lectura i l’escriptura. O grups de teatre, ràdios i TV escolars, o corals infantils, on a partir del treball continuat de grans i petits, des de l’escola s’han compartit les seves obres i cançons en espais i activitats que han col·laborat a crear projectes de poble. O els horts escolars, en espais naturals del centre on amb l’ajuda i el saber d’avis, àvies i veïns, experts mestres de natura, han aplanat terreny cap a l’experimentació i han ajudar a avançar en el coneixement de les característiques de l’entorn d’una manera senzilla, funcional i sistemàtica.

Projectes compartits que han afavorit el treball globalitzat des de tots els àmbits i àrees curriculars, des de les llengües, les arts, les ciències i les matemàtiques fins a treballs d’emprenedoria, cooperatives escolars i robòtica.

Escoles obertes al coneixement i a l’aprendre a aprendre

Les escoles rurals són, cada vegada més, escoles que traspassen els murs dels pobles petits i dispersos per les muntanyes o les planes, pobles tancats en ments i en espais, com passava fa només poques dècades, i que estan obertes al coneixement, tant de la realitat del món més proper, com del més llunyà. Les eines tecnològiques avançades i els mitjans de comunicació així com la connexió a internet han esdevingut indispensables per obrir mirades en molts aspectes de la vida educativa i quotidiana dels seus convilatans.

Cada vegada més aquesta escola rural aposta, tant en els centres de nova construcció els que necessiten ser rehabilitats, cap a espais pensats per afavorir el medi ambient, amb propostes clares cap a l’educació sostenible, amb programes d’estalvi energètic, amb un treball acurat de l’energia elèctrica, i sobretot amb el treball educatiu des de la cultura i la pràctica del reduir, del reciclar i revertir i retornar a la natura tot allò que ens proporciona.

Tots aquests projectes i molts altres, presidits gairebé sempre per mestres, comunitats educatives, entitats i ajuntaments, han fet i fan sorgir cada dia cultures educatives que ajuden a fer avançar i compartir projectes educatius de poble.

Escoles rurals on, per enfilar els aprenentatges, es parteix de recursos diversificats, on llibres de text, pissarres digitats, treball per projectes, per racons o per ambients esdevenen organitzacions, metodologies i estratègies didàctiques facilitadores de treball competencial i d’aprenentatges globals i transversals, i on la combinació amb el currículum i les àrees d’aprenentatge esdevé un treball organitzat i complert que traspassa totes les dimensions i els àmbits.

Una escola on les planificacions educatives, així com les pràctiques avaluatives formatives i continuades, esdevenen treballs educatius amb aprenentatges valuosos i de qualitat per a tots els infants.

Escoles amb vida

Són centres educatius que, pel fet de ser únics al poble, donen vida i alegria no només a les seves aules, sinó també als seus carrers, a les seves places i a la seva gent, i on l’única por o mal pensament, és que la despoblació d’alguns d’aquests poblets petits, per molts i diversos motius, en propiciï la seva extinció.

Sabem que un poble sense escola és un poble encaminat a desaparèixer. Ens cal afavorir-ne entre tots la seva continuïtat, sobretot en aquells pobles on encara hi ha criatures que juguen a les portes de les cases i a les seves places, perquè sabem com n’és d’important per als pobles petits el fet de poder tenir una escola.

Iniciatives com la incorporació dels infants més petits del primer cicle d’educació infantil del municipi al centre educatiu són positives, tant per fer créixer la vida de l’escola com dels pobles.

Les escoles d`àmbit rural ens aporten molts avantatges, també per allò que les ha caracteritzades sempre: la seva valorada tranquil·litat, continuïtat i calma educativa, des d’on els temps dels aprenentatges sembla que s’allarguin fins a apropar els infants i les seves famílies a viure en espais educatius sòlids que aporten cada dia més comoditats d’aprenentatges.

A diferència de fa pocs anys –quan encara enceníem les estufes de llenya per escalfar-nos– aquestes escoles esdevenen avui, i cada cada vegada més, espais còmodes, útils, funcionals, llocs d’estada agradable, on gairebé tot està preparat per aprendre d’una manera feliç i enriquidora i a on la feina flueix entre metodologies, valors i compromisos de persones d’edats diferents que les fan créixer des de les diversitats del cada dia.

En aquest món on vivim, on els canvis no tenen ni gairebé temps d’assossegar-se, experimentar-se i ser valorats i tastats, i on l’escola en general i com tot, necessita acceleradament adequar-se a la societat més canviant, tant de l’escola rural i com des de les ZER ens cal continuar amb la formació i reflexió col·lectiva per dialogar i avançar cap a projectes educatius de centre i de zona, coordinats i treballats amb intencions i decisions educatives ben dissenyades que vagin a favor dels infants, les comunitats, els centres i les zones.

Escoles que avancen cap a la renovació que necessita l’educació

Les escoles rurals i les ZER han estat i continuen sent, pel seu tarannà i la seva organització, una peça clau per aquesta transformació  i renovació educativa que necessita l’educació.

Tenim el compromís d’adaptar l’educació a cada nou dia i a cada nou temps, i és també des de l’escola rural que es treballa de manera intensa per apropar-se a aquests escenaris de vida canviants, on les noves organitzacions i mètodes d’aprenentatge permeten avançar cap a una òptima qualitat educativa.

La majoria de les més de 270 escoles rurals i les 88 ZER fan olor de cultura educativa, d’innovació pedagògica contrastada.

Esdevenen algunes d’elles amb pòsit pedagògic plenes de vida. Amb mestres que acompanyen els infants cap a un aprenentatge motivador i competencial, amb climes de confiança basats en el potencial de cada nena i de cada nen, on les emocions de cada matí a primera hora obren finestres de bat a bat, per deixar fluir nous aprenentatges, nous sabers i nous talents, deixant entrar entre l’emoció d’aprendre i la passió d’ensenyar, les bones olors de les herbes remeieres.