Opinió

Els efectes de la crisi del coronavirus en els menors d’origen migrant

La pandèmia mundial de coronavirus (Covid19) ha canviat la «normalitat» i la vida quotidiana. Les mesures adoptades pels governs de tota Europa per contenir-la afecten especialment als grups vulnerables, com ara els menors d’origen migrant. El tancament de les escoles i instituts, i l’adopció de mesures que imposen aïllament social poden tenir un impacte negatiu i durador en el benestar d’aquests grups de nens, nenes i joves, i poden aprofundir les desigualtats existents que ja pateixen.

Per elaborar les consideracions i propostes que presentem, escrites conjuntament amb els integrants del projecte d’altres països europeus (Àustria, Dinamarca, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Eslovènia, Espanya, Turquia i el Regne Unit), s’han tingut en compte els possibles efectes de les mesures nacionals i locals per contenir la pandèmia en la integració dels menors d’origen migrant.

Els reptes de l’educació en línia

Tot i que alguns governs i organitzacions van proporcionar ordinadors personals, tauletes i connexió a Internet a l’alumnat per aprendre en línia des de casa, no van poder arribar a tothom, i el professorat no va poder mantenir el contacte amb tot el seu alumnat. A més, alguns menors d’origen migrant van tenir dificultats per seguir les classes en línia perquè no tenen una habitació tranquil·la ni un escriptori a casa. La manca d’habilitats lingüístiques de part de l’alumnat d’origen migrant va agreujar la situació. En general, podem concloure que l’educació en línia aprofundeix les diferències i les llacunes existents en el rendiment escolar.

Des de la recerca hem de recomanar que els centres educatius facin un seguiment de la situació d’aprenentatge en línia de tot l’alumnat, i de les seves capacitats per seguir les classes i mantenir-se al dia amb el temari. Vistes les mancances, els sistemes educatius haurien de tenir plans de desplegament TIC a punt per a temps de crisi, que incloguin donar suport a la digitalització de l’educació i dels centres educatius. És essencial que aquests programes d’educació en línia siguin sensibles a la situació dels menors d’origen migrant de famílies desfavorides, que sovint requereixen especial atenció a les seves necessitats d’aprenentatge, especialment els que es troben en centres d’acollida. Una de les pràctiques que es podria potenciar és la tutoria entre iguals per a la millora de les seves habilitats digitals.

Manca d’informació

La informació durant la pandèmia va ser publicada majoritàriament pels grans mitjans de comunicació, en la llengua principal del país respectiu. En alguns països, la informació escolar no va estar disponible en tots els idiomes propis de l’alumnat i els seus progenitors. Aquesta manca d’informació en altres llengües ha posat en desavantatge, quan no en risc, els menors migrants i les seves famílies. És important oferir cursos de formació en línia que cobreixin l’aprenentatge en línia i l’organització escolar en diversos idiomes, i que estiguin adaptats a l’alumnat i les seves famílies. Els centres educatius haurien d’oferir llocs web multilingües, i haurien de poder comunicar-se amb famílies i estudiants en diversos idiomes, incloent la informació essencial per a l’aprenentatge en línia. Per la seva banda, els governs haurien de desenvolupar una infraestructura sostenible per mantenir informades les comunitats d’origen migrant, en la que poden tenir un paper rellevant les ONG, com a mediadores entre aquestes comunitats i el govern, que haurien de rebre finançament continu.

La implicació dels progenitors i de les famílies

Alguns pares o mares no van poder donar suport als seus fills o filles amb l’aprenentatge en línia, a causa de la manca de temps, de l’absència d’informació en el seu idioma, de la seva limitada alfabetització tecnològica o de la seva baixa participació en el procés educatiu escolar. Aquest és el cas particularment de les famílies d’origen migrant, que sovint no tenen aquest tipus de recursos a causa de la seva privació múltiple. A tots els països en estudi, es van trobar a faltar instruccions per als progenitors. És important que els pares i mares siguin percebuts com a part de la comunitat escolar i inclosos en els processos de presa de decisions. Els centres educatius haurien de demanar als progenitors la seva opinió sobre els reptes als quals s’enfronten a l’hora de donar suport als seus fills i filles en l’aprenentatge en línia, i haurien d’organitzar reunions periòdiques en línia amb l’alumnat d’origen migrant, els seus progenitors i el seu professorat.

L’estructura de suport als estudiants

Moltes famílies van haver de reorganitzar la seva vida quotidiana per poder tenir cura dels seus fills i filles durant el tancament dels centres. Els estudis, però, demostren que els menors de contextos socioeconòmicament desfavorits, que sovint són d’origen migrant, es van quedar sols a casa o les seves famílies van haver d’esgotar les vacances per atendre’ls, a causa de mesures governamentals inadequades o inexistents. Aquesta manca de suport durant l’aprenentatge en línia va empitjorar la situació intel·lectual i emocional de l’alumnat d’origen migrant, que es podria manifestar en un desenvolupament desigual de competències. El suport financer governamental s’hauria d’assignar tenint en compte especialment la situació de les famílies desfavorides econòmicament. Professorat i assessors haurien d’avaluar la situació emocional de l’alumnat d’origen migrant i proporcionar-los ajuda si cal (per exemple, mitjançant trucades telefòniques). Les instal·lacions d’atenció a la infància i la joventut, i de suport a l’alumnat, haurien de romandre obertes durant els períodes de vacances per minimitzar-ne els efectes.

El professorat i els centres educatius en temps d’educació en línia

A la majoria dels països, l’administració educativa responsable no va donar als docents cap instrucció sistemàtica ni específica per a l’escolarització en línia. A causa de la manca de formació, molts docents es van concentrar principalment en el contingut de les lliçons i, per tant, van donar massa deures a l’alumnat, prestant menys atenció a l’angoixa emocional i les necessitats psicològiques dels menors. Algunes escoles van afrontar més reptes que d’altres, a causa de la diferència en el volum d’alumnat amb antecedents migrants o socialment desfavorits. El funcionament continuat de les escoles requereix que les administracions desenvolupin una orientació clara i sistemàtica d’escolarització en línia per als docents, posant especial atenció a les competències interculturals. El professorat hauria de rebre formació especial sobre com fer front a la bretxa digital a l’aula, centrant-se en els menors d’origen migrant i les seves necessitats.

Augment dels incidents racistes

Les mesures governamentals de distanciament social i l’aturada de l’economia van crear una situació d’inseguretat. Aquesta situació estressant, juntament amb un discurs dominat pel populisme de dretes en alguns països, van provocar un nombre creixent d’atacs racistes. Els ciutadans d’origen migrant o els sol·licitants d’asil van ser atacats, acusats de «propagar el virus». Aquesta etnificació de la pandèmia podria conduir a una major estigmatització d’aquesta població i a un augment del racisme de llarga durada. Els governs haurien d’augmentar els seus esforços de conscienciació per combatre la discriminació i el racisme, i afavorir la justícia social i la igualtat en l’educació, i proporcionar més finançament públic a les ONG centrades en aquestes àrees. Els projectes i les polítiques antiracistes han de ser vistos com a part intrínseca d’un enfocament holístic de la integració dels menors d’origen migrant i les seves famílies.

Els fulls de ruta per a la tornada a l’activitat

A molts països, les escoles i instituts van començar a obrir gradualment a mitjans de maig, tot i que amb importants diferències. En general, els representants dels centres, a tots els països, es van queixar de la manca de claredat sobre les directrius per a la reobertura. Escoles i instituts haurien d’organitzar programes especials perquè els menors d’origen migrant es posin al dia del temari, així com ajuda a l’aprenentatge addicional i cursos d’idiomes. L’alumnat hauria de tenir l’oportunitat de reflexionar sobre les seves experiències durant l’aprenentatge en línia en diferents idiomes i, per a això, calen treballadors socials, mediadors i intèrprets que se centrin en el seu estat emocional. Un enfocament integral de la integració ha de reconèixer i aprofitar les opinions i les necessitats dels nens, nenes i joves, de manera que les siguin tingudes en compte en els processos futurs de planificació i presa de decisions en les qüestions que els afecten.

[1]  Aquest article està basat en el document «Els efectes de la crisi del coronavirus en els menors migrants i la seva integració», que podeu trobar a la pàgina web del projecte MiCREATE (http://www.micreate.eu/index.php/policy-lab/). Les persones i institucions interessades poden posar-se en contacte amb el grup de recerca ESBRINA (esbrina@ub.edu), responsable del projecte per part de la Universitat de Barcelona.