Actualitat

Els municipis recelen de la “falsa gratuïtat” d’Infantil 2

La Diputació de Barcelona critica obertament que s’estigui parlant de “gratuïtat” a l’hora de referir-se a les places d’Infantil 2 a partir del curs 2022/23. Aquesta gratuïtat, segons subratlla el seu diputat d’Educació, Josep Monràs, “és falsa”. Alcalde de Mollet del Vallès durant 14 anys, Monràs explica que quan un fa una aportació a un projecte no se’l pot apropiar. Hi ha una part molt important del cost de la plaça d’escola bressol que continuarà sent assumida pel municipi, i no és la que diu Educació. Segons les estimacions de la Diputació de Barcelona, els municipis continuaran carregant amb el 55-60% del cost de la plaça, mentre que la Generalitat sosté que a partir del curs vinent es farà càrrec d’aproximadament el 70% de la factura.

Com s’explica aquesta diferència de xifres? En primer lloc, perquè Diputació i Generalitat discrepen sobre el mètode de càlcul del cost d’una plaça de bressol, i en segon lloc, perquè la referència que ha agafat la Generalitat per fer aquesta operació prové d’un estudi de la mateixa Diputació, que assegura que és una referència obsoleta.

Segons la Generalitat, de mitjana una plaça d’infantil 2 d’una escola bressol municipal té un cost anual de 4.800 euros. Segons la Diputació, la xifra real avui dia s’aproxima als 6.000 euros, i en alguns municipis com Barcelona sobrepassa els 7.000. Sobretot perquè s’han introduït més suports als infants amb necessitats educatives i perquè els materials s’han encarit, en especial els bolquers, que són un producte de consum elevadíssim en l’etapa 0-3. A banda, la Diputació critica que, a l’hora de fer el càlcul del cost de la plaça, la Generalitat no tingui en compte cap despesa relacionada amb el manteniment i neteja dels centres, ni dels subministres de llum, aigua i gas (ara disparats), amb l’argument que a les escoles públiques d’infantil i primària aquestes partides les ha d’assumir el municipi. En el cas de la bressol no s’ha fet mai així, sinó que una part proporcional s’ha imputat fins ara al rebut de les famílies.

“I què passarà el curs 23/24?”, es pregunta Monràs, que hauria estat més partidari de mantenir algun tipus de tarifa per les famílies que s’ho puguin permetre. “Podrem mantenir la mateixa situació o haurem de fer marxa enrere, perquè a nosaltres ens diuen que ‘en principi’ es mantindrà, però què vol dir ‘en principi’?”. I continua: “I quan arribaran els pagaments, perquè les famílies pagaven cada mes i ara la Generalitat ens diu que ens farà la bestreta al desembre? I hem de ser els ajuntaments els que financem al Govern tots aquests mesos? En els municipis hi ha un gran neguit i el temor que la Generalitat ens torni a deixar penjats”. El diputat d’Educació recorda que durant força anys l’administració autonòmica va deixar de pagar la seva tercera part del cost de l’escola bressol, i que durant aquell temps la Diputació de Barcelona va estar assumint aquest pagament en el cas de les bressol municipals dels seus municipis, fins a invertir-hi 170 milions d’euros. Ara la Generalitat els està retornant a poc a poc.

L’efecte crida

El passat desembre, quan l’anunci de la gratuïtat ja estava fet (l’havia fet el setembre, en el Debat de Política General el president Pere Aragonès), però l’acord amb les entitats municipalistes no estava firmat encara (es va signar l’abril), hi va haver una reunió entre el Departament, les quatre diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. “Allà tots li vam dir al conseller que vigilés amb el concepte de gratuïtat, que no es parlés de gratuïtat perquè si no és universal la gratuïtat és falsa”, insisteix el diputat provincial d’Educació.

En la signatura del conveni de l’abril, el conseller Gonzàlez-Cambray va estar acompanyat per la presidenta de la FMC (Olga Arnau) i la vicepresidenta de l’ACM (Mercè Bosch). Si més no de portes enfora, cap de les dues va expressar cap recel, ni sobre la forma de parlar-ne ni sobre la forma de calcular-ne el cost, si bé Arnau sí que va demanar que se seguís avançant en la universalitat i obligatorietat del cicle 0-3 a través d’una llei estatal. I va recordar que actualment a Catalunya menys d’un 40% dels infants de 0 a 3 anys estan escolaritzats.

D’acord amb el càlcul fet per la Diputació a partir de les preinscripcions del passat mes de maig als municipis més grans de Barcelona, aquest anunci ha provocat un efecte crida que també té molt preocupats als ajuntaments: de mitjana, la demanda de places d’Infantil 2 a la bressol pública ha crescut un 20% en relació a l’any passat, a Infantil 1 ha augmentat un 17% i a Infantil 0 un 12%. Monràs admet que als municipis els espanta haver de començar a dir a moltes famílies que no hi ha plaça per al seu fill o filla, o que la gratuïtat només ha durat 1 any, en especial si aquest anunci l’han de fer el maig de 2023, coincidint amb les eleccions municipals. De fet, els ajuntaments temen que aquest augment de la demanda no es pugui cobrir ni tan sols amb l’oferta de places de les llars d’infants privades, que també passaran a ser molt més econòmiques a I2 a partir del curs vinent.

Amb l’objectiu d’aclarir tots aquests dubtes, la Diputació de Barcelona ha creat un espai d’escolta i consulta dins el web de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la corporació: Gratuïtat de l’etapa educativa I2. En els primers dies de funcionament, s’han rebut més d’una trentena de consultes i comentaris, entre els quals, diu la Diputació, “què inclou i què no el finançament anunciat per la Generalitat, si canvien les condicions en cas que el servei estigui externalitzat, si la Diputació té previst algun model d’ordenança fiscal per adaptar el servei i dubtes relatius a la regulació d’escoles bressol privades”.

NOE 4.10 i la no bidireccionalitat

“No es tracta de buscar una confrontació, sinó que volem treballar col·laborativament i resoldre aquestes coses”, diu Monràs, que “lamenta, per dir-ho suament” que la resposta del Departament a la seva oferta d’aclarir dubtes “hagi estat fins ara el silenci”. El mateix silenci que han obtingut a la seva demanda d’accedir a les dades del RALC per al projecte NOE 4.10, destinat a lluitar contra l’abandonament escolar prematur, presentat el setembre de 2021 i que al llarg d’aquest curs ja ha arribat a 94 ens locals de la província (que sumen el 55,75% de la població).

Aquest projecte (“una de les prioritats estratègiques de la Diputació”, diu Monràs, que recorda que la xifra a Catalunya s’eleva al 17% dels estudiants que finalitzen l’ESO) passa, entre altres coses, per desenvolupar una plataforma tecnològica supramunicipal perquè els serveis educatius i socials de cada municipi puguin fer un seguiment personalitzat de cada jove, però per això cal una informació que la Generalitat es resisteix a facilitar, mentre que, per contra, demana als municipis la que tenen sobre petita infància per poder afinar més i millor en la detecció de casos de necessitats educatives abans de l’entrada en el sistema, i combatre així la segregació escolar. “Hem volgut treballar plegats amb la Generalitat, amb bidireccionalitat i garantint la protecció de dades, i a hores d’ara la resposta és el silenci”, diu Monràs.

Al respecte, aquest dijous dia 30 la Diputació de Barcelona signarà convenis amb quatre fundacions (Bertelsmann, Empieza por Educar, Exit i BCN Formació Professional) “amb l’objectiu d’unir esforços amb el sector i treballar conjuntament en les solucions al gran problema de l’abandonament escolar prematur”.