Els objectius mundials de l’educació sempre han quedat lluny de les nostres escoles. Hi ha 58 milions d’infants en edat escolar al món sense dret a l’educació. Què tindrà a veure aquesta problemàtica amb les que tenen els mestres i alumnes a les aules catalanes? “Sovint hem relacionat directament els objectius mundials de l’educació amb els països en vies de desenvolupament, perquè se centraven en l’accés a l’educació“, apunta Valtencir Mendes, cap de projectes internacionals de la Fundació Jaume Bofill, “però això ha canviat”.
El Fòrum Mundial de l’Educació, reunit a Corea del Sud la setmana passada sota l’auspici de la UNESCO, ha aprovat el seu pla d’acció per als propers quinze anys, fins el 2030, i aquesta vegada centra la seva mirada en la qualitat, la inclusió i l’equitat dels sistemes educatius, així com l’aprenentatge al llarg de la vida. Amb aquesta nova visió “més integral” de l’educació, segons Mendes, tots els 130 ministres del ram presents al fòrum tornen als seus respectius països amb feina per fer.
“És especialment rellevant com es defineix la idea de qualitat“, valora Eduard Vallory, president d’UNESCO Catalunya, entitat que juntament amb la Fundació Jaume Bofill impulsa el projecte Educació Post 2015, pensat per contribuir al debat sobre els objectius mundials de l’educació. “L’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de competències bàsiques d’alfabetització (literacy) i numèriques (numeracy), així com de competències analítiques, resolució de problemes i altres competències cognitives, interpersonals i d’alt nivell”, consta a la declaració del Fòrum.
“En aquest sentit”, conclou Vallory, “les nostres escoles també tenen elements importants per a revisar, perquè aquí quan tenim un nivell baix en competències matemàtiques posem més hores, i el que s’ha dit al Fòrum és que el camí no és aquest, sinó que una educació de qualitat és la que genera competències a través de la pràctica i no de repetir enunciats“, constata.
Un dels motius que ha dut la UNESCO ha acceptar la qualitat com a objectiu és que molts dels alumnes escolaritzats no estan adquirint les competències bàsiques -a Catalunya un 20%, segons PISA-, una problemàtica que portada a l’extrem fa que al món hi hagi 250 milions d’infants que no saben llegir, escriure o comptar, un 50% dels quals ha passat almenys quatre anys a l’escola. A nivell mundial, les principals mancances per assolir aquesta qualitat, segons l’organisme, són la falta d’un professorat qualificats, les infraestructures deficients o la manca d’accés a material escolar -en alguns països toca a un llibre de text per cada 14 nens-.
Novament algunes d’aquestes mancances interpel·len també països desenvolupats com Catalunya. És el cas, per exemple, de la formació del professorat. “Els governs haurien d’augmentar la inversió en la formació inicial dels mestres i en la seva formació continuada“, apunta el document de la declaració.
Educació infantil i al llarg de la vida
El viratge del Fòrum cap a uns objectius més integrals de l’educació ha situat el focus en etapes educatives que, fins ara, no habien rebut la mateixa consideració que Primària o Secundària. Es tracta de l’educació infantil i l’aprenentatge al llarg de la vida. “Es tracta de dues vessants de l’educació que, si s’implementen, afavoreixen l’equitat”, afirma Mendes. En el cas de l’atenció a la petita infància es fa seves les paraules del Premi Nobel James Heckman -també present a la convenció-: “Cada dòlar invertit en una educació infantil de qualitat genera un retorn de fins al 10%”. Pel que fa a l’educació al llarg de la vida, la declaració aboga per que “sigui una prioritat i rebi fons públics”. Al món hi ha 781 milions d’adults analfabets, segons la UNESCO.
Però els països com Catalunya també tenen reptes per acomplir, en aquest aspecte. El 20% de la població de la Unió Europea tampoc té les competències d’alfabetització “per participar plenament en societat”. I l’accés a les escoles bressol tampoc és universal, un plantejament que, ara sí, apareix al Marc d’Acció per a l’Educació 2030.
Si es renoven els objectius, és perquè els anteriors s’han complert?
No, els grans objectius previstos per al 2015 en matèria d’educació s’han quedat a mig camí. L’acció educativa de cara al 2030 no implica que els objectius previstos per aquest any, i que es van marcar l’any 2000 a Dakkar (Senegal) s’hagin desenvolupat amb èxit. Hi ha hagut avenços, segons l’Informe de Seguiment de l’Educació per a Tothom, però lluny del llistó fixat fa quinze anys. Per això, el document per al 2030, a més d’ampliar la mirada cap a equitat i qualitat, segueix recollint els principals compromisos relacionats amb l’accés.
Des de 1999 fins ara, els infants matriculats en l’ensenyament primari han augmentat del 84% al 91%. Es tracta ni més ni menys que de 48 milions de nens i nenes que han guanyat una escola, però el planeta es troba encara lluny de la universalització de l’educació que s’havia proposat. D’una manera similar, la mortalitat infantil s’ha reduït enormement en els darrers quinze anys: de 90 morts per cada 1000 naixements que hi havia hem passat a 45, quasi un 50% menys. Però un altre cop la millora no arriba a la reducció de dos terços de la mortalitat que s’havia plantejat -el 2013 van morir 6,3 milions de nounats-.
Així mateix, la disparitat de gènere a les aules va camí de la desaparició, però no serà el 2015 la data del seu final. Dels 164 països compromesos amb el canvi educatiu, 104 han assolit la igualtat de gènere, però encara en queden una seixantena.
