Actualitat

Els professors han perdut més d’un 40% de poder adquisitiu des de 2010

Aquest és un article publicat originàriament a eldiario.es

Cinc anys de retallades -generals i específiques en educació- han tingut un alt cost per als professors. Segons un càlcul d’àmbit espanyol realitzat per CCOO, els mestres acumulen una pèrdua de poder adquisitiu d’entre un 44% i un 63% -segons l’antiguitat i el cos docent a què pertanyen-.

El sindicat engloba aquesta situació al fet que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, “ha governat d’esquena al professorat”, segons ha valorat Francisco García, secretari general d’Educació de la Federació d’Ensenyament de CCOO.

Encara que el ministre no és l’únic responsable, adverteixen, ni el dany es limita al poder adquisitiu. Les retallades van començar el 2010, quan encara governava el PSOE, i van més enllà dels salaris. “Retallades al professorat, acomiadaments, augment de la ràtio d’alumnes per classe, l’ampliació de la jornada lectiva…”, ha enumerat García.

CCOO calcula que en dos anys s’han perdut 64.500 llocs de treball en el sector educatiu, al mateix temps que s’ha produït un important deteriorament en les condicions de treball que la nova llei educativa pretén perpetuar, segons denuncia el sindicat, fins i tot en l’estatut docent que s’hauria d’estar negociant aquests dies.

En xifres absolutes, un docent que treballi per al Ministeri d’Educació ha deixat d’ingressar des de 2010 entre 11.454 euros, si no tenia antiguitat, i 20.665 euros els que tinguessin 30 anys de professió a l’esquena. A Secundària les xifres creixen: els professors nouvinguts acumulen pèrdues de 15.434 euros i els veterans, de 27.143 euros.

No només pèrdua adquisitiva

CCOO lamenta que aquesta pèrdua adquisitiva es complementa amb una important reducció dels llocs de treball. Segons càlculs realitzats pel sindicat en base a l’EPA i el Butlletí central de personal del Ministeri d’Administracions Públiques, entre gener de 2012 i juliol de 2013 s’han perdut 14.195 places de funcionaris de carrera docent en l’educació no universitària i 16.606 places d’interins (32.801 places en total). Les primeres es produeixen per la caiguda de la taxa de reposició de jubilacions, que el PSOE va reduir primer a tres de cada deu i el PP va portar després fins a una de cada deu, i les segones són directament acomiadaments, segons CCOO.

Ampliant el focus al sector educatiu en general, la pèrdua de llocs de treball puja fins als 64.500 en el termini de dos anys, si s’atén a les EPAs de 2012 i 2013. En aquest cas la dada inclou professors de la funció pública, la privada, la universitat, el Personal d’Administració i Serveis (PAS) i professionals d’altres sectors com acadèmies o granges escola, per exemple, que també pertanyen al sector.

“Les retallades són molt dures i les paguen els alumnes i les famílies”, ha lamentat García. Aquesta bateria de dades porta al sindicat a concloure que la LOMCE “és la llei que menys s’ha ocupat dels professors”, segons el responsable d’Educació de CCOO. García ha advertit que sota aquestes condicions el sindicat no negociarà l’estatut del docent tal com pretén Educació.

“La llei no parla d’accés a la funció pública, formació inicial o desenvolupament de la carrera”, ha analitzat García. “I aboca a un procés de reconversió al professorat, pels canvis curriculars” i el disseny del sistema. “El ministeri no té credibilitat ni legitimitat”, opina CCOO. Segons la seva versió, Educació va prometre per a mitjans de gener un esborrany d’estatut a partir d’un document base del sindicat, però ens acostem a mitjans de febrer i els representants dels treballadors segueixen esperant. Però no esperen amb ànsia: “La condició per negociar l’estatut és la reversió de les retallades. Si no, no hi haurà escenari d’acord”, explica García la posició del sindicat.

A voltes amb l’FP bàsica

Un dels aspectes que més preocupa CCOO de la LOMCE de cara al proper curs és la implantació del Formació Professional Bàsica. El sindicat creu que aquesta nova modalitat s’ha implantat amb l’objectiu de ser “la catifa sota la qual amagar abandonament escolar primerenc”.

Francisco García, en aquest cas responsable de la funció pública no universitària a CCOO, explica que això es farà pel mètode de passar a aquest programa cada vegada a més alumnes, de manera que no desapareguin de l’educació i passin a engreixar l’abandonament escolar primerenc, un dels grans problemes que té el sistema educatiu espanyol, amb una taxa del 23,5%. No obstant això, aquests alumnes no tindran accés al títol de l’ESO llevat que passin unes revàlides i només podran seguir, en tot cas, cap a la FP de Grau Mitjà.

A més, l’FP bàsica tindrà un problema d’oferta, diu el sindicat. Aquesta alternativa pertanyerà a l’àmbit de l’educació obligatòria, però no obstant això ni tan sols s’oferirà a tots els centres que ofereixen actualment als Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) als quals substitueixen.

Segons CCOO, bona part del professorat que imparteix aquests cursos, actualment mestres de Primària i Secundària, es veurà desplaçat. L’argument és que mentre els PQPI presenten una oferta de 26 famílies professionals, l’FP Bàsica només en té 14. Els docents que imparteixin classe en alguna de les que s’ha quedat fora tindrà o de mobilitzar geogràficament o es quedarà desplaçat dins del seu propi centre.