Opinió

Els residus, donem exemple?

Deia Umberto Eco que som allò que els pares ens varen ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res. Qui diu pares diu altres adults que tinguem a prop. També es diu que els infants no aprenen allò que diem sinó allò que fem.

Em ve al cap tot això pensant en els residus. Els éssers humans som els animals del planeta que més residus generem i la seva eliminació, com tots sabeu, ha arribat a límits insostenibles. Per posar-hi remei, ja fa temps que els experts mediambientals ens han explicat que ens hem de regir per les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Molta gent pensa (entre ells les autoritats educatives i polítiques) que per establir uns costums més cívics a la societat cal començar per educar els petits i així, quan creixin, la societat haurà canviat. Així és que les escoles i també les activitats de lleure s’han omplert de programes per aprendre a separar adequadament els residus. Hem vist jocs per aparellar correctament cada residu amb el color del seu contenidor i també audiovisuals i jocs de taula per explicar la importància de gestionar-los bé. També es fan recollides selectives a les escoles, per exemple de piles o de juguetes. S’estableixen normes per evitar residus en l’embolcall dels berenars i un llarg etcètera de recursos que a vegades són molt imaginatius.

Tot això és tan fàcil per a la majoria dels nostres infants que als tres anys saben relacionar perfectament cada residu amb el seu color i no hi ha ningú que s’equivoqui de paperera. Però, ai! Què passa a les cases? Què passa a les sales de professors? Què passa quan hi ha una festa al carrer i es recull amb presses? O fins i tot a les festes de l’escola? Què aprenen els infants de què fan els adults?

Jo veig mares i pares a les botigues, acompanyats dels seus fills, que compren productes sobreenvasats, que llencen papers o bosses a la primera paperera que troben o directament a terra. També veig adults que llencen residus per la finestreta del cotxe, d’altres que els cau alguna cosa i no la recullen i fins i tot un dia vaig veure una mare que  feia llençar al seu fill una resta de gelat que no es volia acabar per la reixa d’una casa que donava a un pati. També veig com queden les platges, els carrers i les places després d’una festa o  d’un simple sopar al carrer. De tot això n’aprenen els infants, encara que les administracions hagin destinat un pressupost a activitats d’educació ambiental.

Hi ha infants que a l’escola posen cada residu al lloc corresponent però no tenen prou força ni autoritat per organitzar la selecció de residus a casa seva; creixen pensant que separar és una anomalia

Podem veure que hi ha infants que a l’escola posen cada residu al lloc corresponent però no tenen prou força ni autoritat per organitzar la selecció de residus a casa seva. Creixen pensant que això de separar és “una de les anomalies” de l’escola, on moltes vegades es fan coses allunyades del món real i quotidià. Els nins es fan grans i es desfan  dels residus com ho han vist fer a casa, a les festes del carrer i als llocs d’oci i tot i que fa ja molts d’anys que es duen a terme programes educatius per separar bé els residus veiem com aquest continua sent un problema important als nostres pobles i ciutats. A més a més, hi ha tota una part de la gestió dels residus que s’escapa de les possibilitats de cadascú de nosaltres i per descomptat de les dels infants. Especialment l’acumulació dels plàstics ens mostra que no n’hi ha prou amb separar-los sinó que el seu destí constitueix una qüestió política de primer ordre, com es pot llegir en aquest informe.

Què passaria si en comptes d’intentar “instruir” els petits, els adults  passéssim a l’acció, ens féssim nostres d’una vegada les tres erres i a més a més exigíssim coherència a les administracions i prediquéssim amb l’exemple?

A aquestes tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) jo n’hi afegiria tres més: respecte, reflexió i responsabilitat, cadascuna en relació als infants, a nosaltres mateixos i al nostre medi ambient. I deixem tranquils els infants, ja que està ben clar que els problemes no són seus sinó que ells en són els hereus.