Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Davant les incerteses i els canvis d’aquest curs l’equip docent de l’Escola Especial Mare de Déu de Montserrat es va proposar girar la truita i poder fer èmfasi en els guanys que es podien generar com a comunitat educativa. Fer de la necessitat virtut ens va ampliar la planificació pedagògica, per exemple, de les activitats a l’aire lliure: dibuix, treball corporal, descoberta de l’entorn, assemblees… Els mestres han aprofitat la situació per veure noves oportunitats: podem llegir mapes i orientar- nos en l’entorn proper, podem experimentar i conèixer el nostre cos fent activitats al parc, podem passar més hores cuidant l’hort i fer un jardí d’herbes aromàtiques,…
Però vam considerar que era tant o més important una planificació, a més de pedagògica, emocional. Els primers dies de curs es van articular amb molta cura per tal de poder rebre els alumnes amb calma i tranquil·litat, per poder acollir-los emocionalment com necessiten i per enfortir el vincle. Es plantegen activitats per fer un treball emocional molt gratificant i emotiu, s’acull a les famílies i es potencia el treball conjunt amb elles. Al llarg del confinament es va aconseguir una complicitat família-escola que volem seguir mantenint.
Un dels àmbits que ha sortit més reforçat d’aquesta situació és, evidentment, l’àmbit digital. Així que està sent un dels pilars de treball d’aquest curs: ajudar als alumnes i a les famílies a ser més competents a nivell digital. Durant el mes de maig ja es va començar a treballar per tenir implantat el GSuite a l’escola aquest curs; s’ha fet un compte de correu a cada alumne, i ja al setembre es comença a treballar amb diferents eines i aplicacions que els infants i joves necessitaran en cas de confinament i en un futur. Segons l’edat i les característiques de cada grup, s’introdueixen unes o altres aplicacions: meet, classroom, drive, correu,… L’objectiu és anar preparant als alumnes, i en paral·lel a les famílies que ho necessitin, per tal de poder garantir un seguiment del treball des de casa en cas de confinament. S’han configurat mòbils d’alumnes i tauletes de les famílies per tal d’ajudar al treball dels alumnes des de casa.
Tots aquests canvis han suposat a l’equip docent moltes hores de reunions, de discussions, de fer i refer un mateix punt, molta reflexió, hem hagut de compartir, entendre el perquè d’una pèrdua i com ho podien transformar en un guany. Aquest treball tan intens ha enfortit el lligam entre professionals i hem fet pinya en tot moment, ha quedat clar que tots hem de remar cap a la mateixa direcció.
Els alumnes han entrat molt bé en les dinàmiques fixades. El més grans han passat un mesos en què han trobat a faltar l’escola, alguns s’han sentit perduts i sols en alguns moments, això ha fet que valoressin el que representa l’escola per a ells. No tots els alumnes poden seguir les mesures bàsiques (mans, distància i mascareta), però allà on ells no arriben, arribem els professionals amb mesures extres i més precaució. M’atreveixo a dir que el que trobem més a faltar, tant alumnes com docents, es poder veure’ns la cara, veure els somriures i comunicar-nos amb l’expressió facial; sovint el llenguatge oral cal que vagi acompanyat d’alguna cosa més.
Les rutines diàries s’han treballat des del primer moment i els alumnes les han interioritzat de manera molt natural. Hem reforçat el treball emocional i l’atenció psicopedagògica per tal que tothom tingués un espai on manifestar els neguit i les inquietuds. Els professionals estan molt pendents de qualsevol senyal d’alerta que faci sospitar que un infant o jove estigui angoixat.
Per altra banda, les famílies dels nostres alumnes es mereixen un agraïment ben sincer ja que la gran majoria han col·laborat des del primer dia en totes les mesures, han acceptat els canvis d’horari, els nens que presenten símptomes no venen (amb el que això implica a nivell de conciliació laboral i familiar),… Els petits incidents o diferències de criteri s’han parlat, s’ha exposat la situació i s’ha arribat a una bona entesa. Estem contents de la col·laboració de tots i totes i creiem que tota la comunitat educativa vol que l’escola pugui estar oberta tot el temps que sigui possible, entre tots hem de fer forta aquesta escola tan delicada que ens hem trobat al setembre.
