Actualitat

Ensenyament estudia que la formació universitària per exercir de mestre sigui de cinc anys

Fa cinc anys, el Govern i els rectors de les universitats catalanes que imparteixen els graus d’educació infantil i primària van impulsar el Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), el coordinador del qual és Miquel Martínez, de la UB. La presentació d’ahir va anar a càrrec dels professors Jaume Ametller (UdG) i Francesc Codina (UVic), autors del document.

Entre altres coses, segons informa Ensenyament, la comissió proposa redissenyar les vies d’accés a la professió docent per millorar la competència dels futurs mestres. Això els obligaria a tenir un màster universitari a més del grau. i que per tant la formació necessària fos de 5 anys. Inicialment 4 de grau + 1 de màster, si bé els experts consideren que el model 3+2 seria més desitjable. Per tal que el postgrau sigui efectiu, proposen que Ensenyament l’exigeixi com a requisit per a l’accés a la professió o, en el seu defecte, com a mèrit amb altíssima puntuació. Els dos primers anys del Grau haurien d’incloure un nucli de matèries comunes i els postgraus s’haurien d’ajustar a les necessitats del sistema educatiu.

També s’aposta per establir un cos únic de docents d’educació bàsica, que inclogui tant primària com secundària, amb la capacitat de canviar de perfil en el marc d’una carrera professional. El docent, doncs, ho hauria de poder ser de qualsevol alumne de 0 a 18 anys.

Professorat universitari

El segon eix del treball se centra en la necessària millora dels equips docents que han de dur a terme la formació inicial dels futurs mestres així com en la millora de la seva situació laboral. Per dur a terme aquest objectiu el MIF proposa la creació de tres perfils de professorat per als graus de magisteri:

· docents amb perfils acadèmics típicament universitaris, que s’encarregarien de la formació en aspectes fonamentals i teòrics;

· docents que combinen una formació acadèmica amb experiència professional de docent;

· i docents que estiguin exercint la docència en etapes obligatòries per fer-se càrrec de la docència més professionalitzadora.

En aquest mateix sentit, l’informe reivindica la figura de professor vinculat que hauria d’incloure mestres d’infantil, primària i secundària que puguin fer docència la universitat i professors d’universitat que poden fer docència en etapes obligatòries.

Paral·lelament a aquestes mesures, els experts demanen una millora de la situació de les plantilles de PDI dels àmbits de l’Educació.

Carrera professional docent

En l’últim apartat del treball, la Comissió Tècnica del MIF considera una prioritat la millora de l’actual sistema d’accés a la funció pública docent. Així, recomana que les proves serveixin per determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds amb la inclusió, si cal, d’entrevistes personals.

Els experts demanen que es pugui formar docents amb experiència en l’etapa de secundària obligatòria, a partir del disseny d’una oferta formativa universitària que permeti als docents de primària accedir a una especialització que els permeti exercir, si cal, en la secundària obligatòria. Aquesta organització en especialitats docents de l’ensenyament obligatori ha de permetre que uns mateixos docents puguin exercir al llarg de totes les etapes obligatòries, cursant els complements formatius corresponents, segons la demanda en cada moment.

Finalment, l’estudi incideix en la necessitat d’aprofundir en la formació permanent del professorat que ha de permetre l’adquisició i el canvi d’especialitats i atribucions professionals. Aquesta formació ha de servir també per impulsar la investigació i la innovació en cooperació amb les universitats.

Flexibilitat docent

En la presentació, el director general de Professorat, Ignasi Garcia Plata, ha afirmat que estudiarien aquestes recomanacions “amb deteniment”. García Plata ha valorat “molt positivament el document perquè proposa un model avançat i de molta qualitat” i ha destacat “la importància de què hi hagi flexibilitat entre títols i especialitats docents per adaptar-los a les necessitats del sistema educatiu, fet que alhora promou la polivalència del professorat” i “l’aposta per millorar la qualitat de formació del professorat, amb un enfocament molt més qualitatiu del pràcticum”. Plata també ha afirmat, en relació al model actual d’oposicions que, tot i que el Govern s’ha de cenyir a la normativa estatal, “dins de les seves competències, prioritza la competència docent enfront la part memorística”.

Per a seva banda, la directora general d’Educació Infantil i Primària, Mar Camacho, ha exposat que “les escoles del segle XXI necessiten professorat capacitat en habilitats digitals, en metodologies, actualitzats en el que passa al món, que puguin donar resposta a les necessitats de l’alumnat”. Camacho ha destacat que “des d’Ensenyament es fa una aposta directa i ferma pel paper del professorat, que és un factor clau pel sistema i de canvi per qualsevol transformació”. Per això, ha assegurat que “una de les grans aportacions del programa és que acosta les necessitats de l’escola a la formació dels professors. La voluntat del Departament és impulsar els centres de referència educativa, com a laboratoris d’innovació i experimentació, per apropar la realitat de l’aula als futurs mestres”.