Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En educació, hi ha dos pilars que haurien de ser indiscutibles: equitat i qualitat. Però avui, milers de famílies que escolaritzem els nostres fills en centres concertats d’iniciativa social sabem que aquests principis no s’estan garantint. Per això, famílies, sindicats i patronals del sector concertat hem decidit presentar conjuntament esmenes a la Proposició de llei de garanties del finançament del sistema educatiu català, que fixa un mínim del 6% del PIB per a l’educació, i impulsar una campanya de signatures per donar-hi suport.
L’objectiu és clar: assegurar que la futura llei incorpori també les necessitats del sector concertat, que forma part del Servei d’Educació de Catalunya i escolaritza gairebé un terç dels infants del país.
Finançament suficient
Aquestes necessitats es poden resumir en tres punts fonamentals. Reclamem:
- Un finançament suficient per garantir la gratuïtat de l’escola concertada per a les famílies.
- Un increment de la plantilla per equiparar-la a la del sector públic.
- L’homologació retributiva i de condicions de treball de tot el personal dels centres concertats.
Aquests punts no busquen privilegis. Busquen corregir dèficits acumulats que han generat desigualtats profundes dins del sistema educatiu.
Garantir equitat i qualitat no és demanar res excepcional. És demanar que els centres educatius que actuen com a servei d’interès públic —l’escola pública i també la concertada— funcioni com estableix la llei i com mereixen les famílies del país.
Una gratuïtat pendent
Les lleis educatives estableixen que l’educació ha de ser gratuïta, independentment de la titularitat del centre. Però això no és així. L’infrafinançament estructural, reconegut pel Departament d’Educació i per la Sindicatura de Comptes, obliga les famílies a assumir fins al 30% del cost real de la plaça escolar.
Aquesta situació no existeix en cap altre servei públic essencial. En sanitat, el model públic-concertat funciona amb gratuïtat total. En educació, en canvi, les famílies paguem serveis i dotacions que haurien de ser finançats íntegrament per l’administració.
Per això defensem que la nova llei ha de garantir, amb fets i pressupost, allò que la normativa ja preveu: la gratuïtat real per a tots els infants del Servei d’Educació de Catalunya.
La qualitat, un valor que el país no es pot permetre perdre
Quan parlem d’educació, parlem també de resultats i qualitat. I és imprescindible reconèixer el paper del sector concertat en el conjunt del país. Tant en les proves PISA com en les proves de competències bàsiques, els centres concertats obtenen bons resultats i per sobre de la mitjana de la UE, i contribueixen de manera decisiva a elevar la mitjana global. Aquest fet no és menor: és un indicador clar que el sistema educatiu català es beneficia de la coexistència de diferents models que, plegats, generen valor educatiu i social.
L’escola concertada, doncs, és un motor de qualitat. Aquest és un dels motius pels quals les famílies ens continuen fent confiança: fa tres anys consecutius que augmenten les preinscripcions a l’escola concertada.
Això contrasta, però, amb una realitat difícil d’entendre: mentre creix la demanda, el Departament tanca grups a la concertada i n’obre de nous a la pública. Reduir l’escola concertada o posar-la en dificultats no afecta només les famílies: condiciona el rendiment educatiu de tot Catalunya.
Per això insistim: defensar la concertada no és una qüestió corporativa. És defensar la qualitat, la diversitat i la llibertat educativa que reclama una part important de la societat catalana, i que el país no es pot permetre perdre.
