Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Carmen Gracia Casals és sociòloga especialista en temes de gènere
Aboquem les nostres esperances en els joves, en els nostres fills, volem que ells canviïn les coses, però, ¿en quins valors els hem educat? Els hem inculcat valors cívics, de reivindicació de drets socials? Els hem donat sentiments de comunitat? En les últimes dècades hem assistit a l’entrada massiva dels fills de la classe obrera a les aules de la universitat.
Els pares empenyen als seus fills cap a la universitat amb l’esperança que puguin adquirir una bona posició laboral i un bon estatus social. Això és perfectament legítim i normal, però quan insistíem en que l’educació era el més important per aconseguir un futur millor, no parlàvem d’una societat millor, sinó únicament d’un futur millor per al nostre fill. En aquell moment, abraçàvem sense més la societat capitalista i les seves normes, i crèiem que procurant estudis superiors als fills aconseguirien una bona posició en la jerarquia social. Però això no condueix a una millor societat, només a la reproducció de l’status quo.
En aquests moments de crisi galopant, de milers de persones en risc de pobresa o ja sumides en ella, desateses i amb molts dels seus drets menyspreats, amb una mobilitat social que ja únicament es mou cap avall, ara ens preocupen altres coses: el manteniment del nostre estat del Benestar, la lluita pels nostres drets com a ciutadans i la percepció clara que no tenim res que no ens puguin arrabassar. Ara l’esperança no consisteix a pujar un esglaó en la societat. Ara es tracta de no caure molts esglaons o que directament et treguin de l’escala.
Però aquestes circumstàncies actuals que han fet que molts es plantegin moltes coses, posen de manifest els nostres errors: oblidem educar els nostres fills en una ciutadania crítica i activa i ara pretenem que ens esmenin la plana sense haver-los donat més consigna que “estudia i arribaràs”. Si només ens centrem en els valors econòmics, en la consecució d’estabilitat salarial i monetària, sense preocupar-nos pels valors cívics i els nostres drets com a ciutadans, no aconseguirem una societat millor, només perpetuarem l’actual societat capitalista voraç i cruel amb els més febles.
