Un dels efectes que, sobre el paper, havia de tenir el decret 150/2017 d’escola inclusiva era el buidatge progressiu dels centres d’educació especial (CEE), a fi que el seu alumnat, en especial aquell que presenta algun tipus de discapacitat intel·lectual lleu o moderada, s’anés incorporant a les aules dels centres ordinaris, o si més no que a mesura que anessin sortint els que ja hi eren no hi anessin entrant de nous. A la vista de les estadístiques, això no està passant. Els centres d’educació especial estan cada cop més plens.
Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació, el curs 2020/21 els 103 centres especials que hi ha a Catalunya acollien un total de 7.818 alumnes, 362 més que el curs anterior, 731 més que dos cursos enrere i 979 més que el curs 2017/18, al principi del qual es va aprovar el famós decret d’escola inclusiva. La previsió d’aquest any del Departament és que aquests centres tindran 7.600 alumnes, però la previsió de l’any passat era que en serien 7.200, i no s’ha complert.
Què està passant? Segons explica a aquest diari Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització (que inclou l’àrea d’educació inclusiva del Departament), “l’increment s’explica, en part, perquè ha augmentat la detecció i els criteris del que són les necessitats de suport educatiu. A banda, els darrers anys ha augmentat l’alumnat a la secundària en termes generals, i la major part de la població d’aquests centres correspon a aquesta etapa, i per últim hi ha un altre factor, que té a veure amb la pandèmia, la crisi i la dificultat més gran de sortides laborals, per la qual cosa alguns alumnes romanen al centre més temps del que els correspondria”. En teoria, les escoles d’educació especial poden acollir alumnat fins als 21 anys, i si superen aquesta edat s’ha de demanar un permís expressament als serveis territorials.
Dincat demana un grup de treball
No obstant això, la directora general admet que això no ho explica tot. “El nostre objectiu aquest curs –apunta Aymerich– és avançar amb la creació de més CEEPSIR [els centres de recursos sorgits dels CEE previstos al decret] i augmentar el nombre d’alumnes en centres ordinaris. I també volem publicar el mapa de recursos per l’escola inclusiva, que ja toca. Volem analitzar amb lupa el que passa als centres d’educació especial, perquè cadascun d’ells és un món i perquè sabem que sí que hi ha alumnat que no hi hauria de ser”.
“El país necessita reflexionar per què tants alumnes estan necessitant suports educatius tan específics i intensos, cal una anàlisi a fons i no s’hi val un discurs triomfalista respecte al desenvolupament de l’escola inclusiva, les dades evidencien el contrari”, apunta Carles Campuzano, director de Dincat. I per això, afegeix, “en el seu dia vam plantejar al conseller Bargalló la necessitat de crear un grup de treball sobre el desplegament del decret d’escola inclusiva, i per això insistim amb aquesta i una altra demanda històrica de Dincat, com és la transformació de més CEE en CEEPSIR”.
Més increment en els centres públics
Dincat aplega gairebé totes les escoles concertades d’educació especial, la major part nascudes fa cinquanta i seixanta anys per iniciativa de famílies que es negaven a seguir acceptant, com les generacions que els havien precedit, que els seus fills no tinguessin dret a l’educació. Dels 103 centres d’educació especial (que fins fa no gaire n’eren 105), 62 són concertats i 41 públics, segons dades facilitades per Educació. D’aquests 41 públics la major part són de titularitat municipal, ja que alguns Ajuntaments van agafar la responsabilitat d’escolaritzar aquests infants en la mateixa època o amb el temps van absorbir centres que havien sorgit de la iniciativa privada i tenien moltes dificultats per mantenir-se.
Hi ha un fort contrast en l’increment d’alumnes dels últims anys en funció del tipus de titularitat del centre, ja que la major part d’aquest augment es concentra en els públics. En relació amb fa quatre cursos, els centres concertats tenen 287 alumnes més (de mitjana, 4,6 alumnes més per centre), mentre que en el cas dels públics l’increment és de 692 alumnes en quatre anys (16,8 alumnes més per centre de mitjana). Amb tot, encara hi ha més alumnes als centres concertats (4.261) que als públics (3.557).
La satisfacció de les famílies
Per Campuzano, hi ha dos factors més que expliquen el creixement de la matrícula als centres d’educació especial: “D’una banda, la tipologia d’alumnes està canviant; la població amb discapacitat intel·lectual sempre havia estat la més nombrosa en aquests centres, i en canvi cada vegada hi veiem més alumnes amb trastorns de conducta i problemes de salut mental”, explica. La segona és que “les famílies estan satisfetes amb la resposta educativa que reben a l’escola especial, que potser no troben en l’ordinària”.
Un estudi encarregat fa uns mesos pel Consorci d’Educació de Barcelona confirma aquesta idea: les famílies amb fills a CEE de la ciutat de Barcelona puntuen els centres dels seus fills amb un 9 sobre 10, però la meitat d’elles es plantejarien el canvi a l’escola ordinària si garantís els recursos necessaris. L’enquesta ratifica també una realitat fa molt de temps coneguda: les aules de les escoles especials estan plenes d’alumnes amb males experiències en el seu pas per l’escola ordinària.
Les dades que facilita el Departament corresponen al curs passat, mentre que fa una previsió del present. En canvi, el Consorci d’Educació de Barcelona facilita la matrícula del curs amb xifres reals, i en aquest cas es registra una notable reducció de l’alumnat. Els 33 centres d’educació especial de la ciutat tenien 2.178 alumnes el curs 2020/21, però comencen el 2021/22 amb 1.590 alumnes, 588 menys. “Hem estat més atents a la derivació d’aquests alumnes i hem sigut més estrictes a l’hora d’atorgar permisos d’allargament, però a més també hi ha hagut un descens de la població escolar en general”, apunten fonts del Consorci.
