Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    Adrià Gonzàlez Robles
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Escoles interessants

    Josep Maria Turuguet Salgadomarç 6, 20237 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Alumnes de P4 de l'institut escola Turó de Roquetes | Foto: VS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Ser interessant per a qui? Per als alumnes, és clar. Els usuaris principals, el motiu, els protagonistes del fet escolar. Subjecte pacient o consumidor capriciós de l’educació? Distingim d’entrada entre interès i pulsió. En les nostres democràcies de mercat som milions intentant atreure l’atenció de milions i el més fàcil és intentar atrapar les pulsions immediates dels altres. Però obrant així tractaríem els alumnes com a clients passavolants més que com a deixebles dels que tenim una responsabilitat transcendent (i no cal posar-se solemnes admetent que això és cert).

    El que els nens entenen sense ajuda és el paper socialitzador de l’escola (sense oblidar el negativament socialitzador dels abusadors). Tots esperen recomençar l’escola per retrobar els amics). El que ja no està tan clar és si troben prou interessant el que fan allà o si realment n’entenen el sentit i la necessitat. En les enquestes-reportatge de principi de curs el que sembla aflorar és una opinió captiva quant a les coses que aprenen. Els nens intueixen perfectament el que cal dir i s’espera d’ells en càmera. Hi ha molt a dir i a discutir, però introduiré aquí el concepte de currículum compartit del qual parlaré després d’altres prèvies.

    Qui o què fa interessant l’escola? Això és més complex. La iniciativa ha de ser dels mestres, segur. Un bon equip, una bona direcció, uns professionals “interessants”, ben formats i compromesos, és clar. I una adequada interacció entre l’espai, l’imaginari i els actors (nens, mestres, pares, món). Aquí entra el concepte més polèmic, el d’“escoles riques” que el comú identificarà amb escoles d’elit. Res més lluny de la intenció.

    El que els nens entenen sense ajuda és el paper socialitzador de l’escola

    Escoles riques. Una escola no és rica pels seus recursos (que tampoc no són indiferents) sinó per com exemplifica la cultura humana. Per com els deu mil anys que portem acumulant saviesa estan representats en ella. Una escola que acabat el curs sembla un simple espai de treball qualsevol és una escola pobra que només podrà impartir una educació pobra (espereu al final per posar-me verd). No es tracta sols que tingui una bona biblioteca i materials diversos, es tracta que hagi incorporat una vida cultural al llarg dels anys. Que s’hi mostri un currículum compartit poderós i creixent. Anem a pams.

    Currículum compartit. Qui determina el que els nens aprenen a l’escola? El Govern? Les editorials? Els mestres? El claustre? Jo crec que el món i la història a la nostra vista. No hi ha interès possible més enllà de la realitat que pot ser viscuda. I tan polièdrica com aquesta ha de ser l’educació que rebin els nens i la formació dels mestres. Un currículum dictat per l’estat és una forma de dirigisme (totalitarisme?). Un currículum dictat pels editors és una forma de tecnocràcia. Un currículum ideat pel claustre o pels mestres és un possibilisme empobridor.

    El món és el que és i els nens no el coneixen, per això van a l’escola. Rendir-se a les seves pulsions (allò que els entri més fàcilment) és fer el joc al comerç, una part molt petita i immediata de la realitat humana. I, no obstant, els nens han de ser satisfets d’alguna manera i la seva atenció cap a les coses importants del món ha de ser conquerida. Però qui defineix la importància, és a dir, allò que ens ha d’importar. En principi, els mestres (sens perjudici que la comunitat els hagi de supervisar), perquè com a representants del món adult coneixen (suposem) el món que els nens ignoren. I aprofito per rebatre el mite d’«una cultura sòlida». Un mestre culte és un mestre amant del saber i la seva saviesa no rau tant en la quantitat de coneixements com en l’estructura mental que els organitza i que estableix una «visió del món». I el que no sap un mestre ho sap un altre, en diuen cultura en xarxa.

    Un mestre culte és un mestre amant del saber i la seva saviesa no rau tant en la quantitat de coneixements com en l’estructura mental que els organitza

    Però, en la mesura que els nens van incorporant aquest món, han de poder imprimir la seva petjada, la seva mirada sobre el món. I al resultat final d’això en diem vocació. Tota la constitució de l’escola, els seus espais, les seves biblioteques i mediateques, els seus horaris, han de reflectir aquesta tensió entre necessitat (la cultura existent o la seva representació possible) i atzar (les tendències i pulsions informades dels seus actors). Els mestres proposen i ensenyen el que saben i poden. Els nens coneixen el que poden amb atenció al deure (el de ser intel·ligent, parafrasejant en Luri amb qui estem d’acord en això)…

    I què vol dir la “constitució d’una escola” (res a veure amb la d’un país)?

    Un estudiant d’àlgebra o psicologia (que probablement tindrà disset anys o més) necessita un llibre de text. Però un aprenent de la vida (òbviament menor de setze anys) necessita molts llibres i gent amb qui parlar, principalment els mestres. La majoria dels nens només tindrà això en una escola i cal que ho aprofitem. L’escola que queda pràcticament buida a l’estiu, quan els nens no hi són i s’han retirat els llibres de text, no pot ser una escola rica. La vida cultural que allà s’ha donat pot ser qualsevol, no necessàriament culturalment rica.

    L’escola que acumula llibres i ginys destinats a entendre el món en tots els seus espais i que ha disposat els seus llocs de manera creativa i orientada a l’interès, fàcilment podrem diagnosticar que seran escoles riques i interessants. Especialment si aquesta acumulació i disposició és fruit del treball tant de mestres, alumnes amb contribució, perquè no, de famílies i altres escoles de la xarxa. Però que existeixin té alguns requisits socials:

    • Que els mestres estiguin formats filosòficament i amb estructura
    • Que els currículums siguin flexibles i clars per a tots.
    • Que «l’estudi de llibres de text» sigui substituït per lectures diàlegs i treballs (projectes?) amb tot el pressupost orientat a aquesta diversitat.
    • Que l’escolaritat no sembli tan clarament trossejada en illes anomenades cursos i la formació dels pàrvuls sigui la base no solament funcional sinó sobretot mental dels joves.
    • Que hi hagi una mínima comprensió filosòfica del món que mostrem que, per a mi, inclou com a mínim aquests pressupòsits:
      • Els éssers vius són tots complexos i respectables. Hi estem tots emparentats. Aquí entra la biologia
        • Els éssers inanimats hi tenen algun paper en el món. Ni tan sols una pedra ha estat sempre igual ni ha estat en el mateix lloc. Aquí entren les Ciències Naturals i Aplicades.
        • El món ha resultat ser numerable de manera que fins i tot parts de la intel·ligència humana són reproduïbles per cascades de números (única matèria primera amb què poden treballar les màquines. Tenim aquí les Matemàtiques, les Ciències Físiques, la Computació.
        • El món també és un ésser que necessita responsabilitat, no és igual una cosa que una altra, tot té conseqüències. La pregunta fonamental és… Qui té més responsabilitat? Els minerals? Els vegetals? Els animals? Nosaltres? Existeix un “nosaltres”? El podem fer existir? Aquí entren la Història i les Ciències Socials.
        • La Història ha consistit en una separació inicial que ens ha dividit en cosmovisions que sovint anomenem religions i que cap d’elles no pot donar testimoni de tot el que podem ser els humans junts. Si un déu existeix es congratularà que ho haguem entès (penso). La Filosofia hi és pertot.

    I em costa creure que qualsevol definició de fer l’escolaritat «per projectes» pugui abastar tot això. Només es tracta que els adults creguem en la humanitat i sapiguem transmetre-ho. Creieu-me, és màgic i interessant.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    docents escola estudiants opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat|Anàlisi
    Què fer davant la falta de professorat de matemàtiques
    Next Article
    Reportatge
    Pacte municipal per la Coeducació, educació en la igualtat, ni sexisme ni racisme, cap discriminació
    Josep Maria Turuguet Salgado

    Mestre de primària jubilat del CEIP Salvador Espriu de Badalona i membre de la Societat Catalana de Pedagogia (IEC)

    Related Posts

    Entrevista
    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    maig 30, 2025

    Opinió
    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    maig 29, 2025

    Opinió
    El greuge de no ser tinguts en compte

    maig 28, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}