Autor: Josep Maria Turuguet Salgado

La transcendència és allò més gran que cada un i que tots nosaltres. Per a omplir de contingut aquest sentiment hem creat les religions. Era una necessitat que se’ns va presentar molt aviat en la nostra evolució (mai sabrem quan) i que anàvem satisfent en la mesura de la nostra experiència. Fa menys de tres mil anys va prendre la forma d’un Déu universal, omniscient i omnipotent, però en el marc d’una humanitat escindida. La Humanitat és l’espècie que ha emprat 100 mil anys a separar-se i només 500 a retrobar-se una altra vegada.(cita arreglada d’en Felipe Fernández-Armesto, Los conquistadores…

Dono fe: la IA serveix. Però no per fer-la passar per tu sinó per posar-la a treballar Això que explicaré va començar com una prova i entreteniment, a veure què passava, i es va convertir en una relació empresarial durant un mes. Sens dubte, un il·lustrador professional seria molt més competent, però jo no el podria pagar. A la IA li vaig pagar 23 euros per un mes de feina (no sé si es podrà considerar explotació). Puc dir que com a empresari novell vaig treballar a gust amb aquest «empleat» i sovint semblava entendre’m força bé. Després, feia pifiades que…

Sempre que es viuen temps convulsos, l’escola ho entoma com pot. Els temps convulsos en el món real són principalment en mans dels representants polítics (o dels detentadors de poder allà on no hi ha democràcia; tenim a Trump, a Netanyahu i a Jamenei). Els temps convulsos en la ment dels nens són en mans, en gran mesura, dels mestres. Vull enllaçar amb un article anterior que més o menys titulava «L’escola contra el Mal». Tots apareixem en una mena de pel·lícula començada de fa mil·lennis, però pocs saben bé la trama que s’hi juga. Moltes vegades ni els mateixos…

Hi ha dues visions del que sigui el Mal: la de la ficció i la de la realitat. Dir que una de les missions de l’escola és lluitar contra el Mal es pot ignorar per semblar una afirmació esotèrica o al·lucinada, però no es pot rebutjar sensatament com a plantejament, sempre que s’entengui quina mena de cosa vol dir. Vegem. El Mal en la ficció és objectivable, es veu i es personalitza. Algú o alguna cosa representa el Mal contra el qual s’ha de lluitar. El mal de la ficció està concentrat en un lloc o un personatge i només…

El llibre d’en Michelle Desmurguet ens apel·la com a mestres i com a pares i desbrossa el què amb un ample argumentari experimental, però no pas el com. El títol és prou explícit. La tesi principal, avalada per nombrosos experiments que aporta, ve a ser: L’escola no pot fer llegir els nens com ho pot fer la família. La pràctica de la lectura compartida a casa amb els pares explica una part importantíssima de la cultura escrita dels nens que es manifesta sobretot en el cicle mitjà, quan l’aprenentatge de la decodificació se suposa completat. Aleshores apareixen les desigualtats de…

Aprendre per competències, per problemes o per projectes suggereix que l’educació ens converteix en personatges espavilats, capaços de servir “para un barrío o para un fregao” en qualsevol circumstància o en qualsevol projecte. Projecte que pot ser nostre secundàriament però que, si no és que ens espavilem excepcionalment i ens convertim en un “Elon Musk”, serà un projecte tributari d’altres que seran principals. És de tots el món? És de tots la Història? En qualsevol cas, Netflix ens tindrà entretinguts mentre esperem l’Apocalipsi que sigui. I si en comptes de ser simplement competents, simplement fóssim? Fa temps l’editorial Graó va…

En els diaris no es debat, però tampoc és clar on es debat en una societat amb tantes urgències com la nostra. Ens hem de limitar sempre a passar dia i empènyer any? Tot plegat us semblarà potser molt abstracte però crec que toca de prop pinzellades molt concretes del quadre educatiu. Us proposo que ho considereu i us animo a discutir-ho. Alumne. El nen aprèn de zero o poc més independentment de com vingui de casa. Si més no, l’escola li forneix un món del qual no en sap res. El nen només té un compromís, estar en el…

Aprendizaje manipulativo Cómo educar a través de la acción Raül Cabús Lomba Saralejandria Ediciones   Un home que s’ha fet a sí mateix. En la primera part assistim al creixement d’un no-mestre inicial que s’ha autoconstruït com a mestre al final. Un mestre que descobreix en els nens l’Homo faber (Femina faber?) que porten a dins. I de sobte, ens trobem amb les preguntes fonamentals (i assenyades, penso): Són el mateix propostes d’aprenentatge que racons? Són les propostes d’aprenentatge compatibles amb el treball per ambients? L’aprenentatge manipulatiu ha de ser sempre tematitzat amb els reptes que estem proposant a l’aula?…

El terme classe magistral potser ens fa oscil·lar la ment entre dues imatges: el mestre xerraire compulsiu o el mestre savi conscient, al nivell educatiu que sigui. Com que la primera associació (xerraire compulsiu), tot i que es dona, no crec que susciti moltes adhesions, intentaré situar el que podria entendre’s com a «savi conscient», que probablement acontentarà a tots els defensors de la classe magistral i podrà convèncer la majoria dels seus detractors. El mestre savi conscient sap que les paraules valen pel que comuniquen. A ell i també a la seva alternativa els suposem molt coneixement de la…

He sentit que Educació està fent passos per renovar els currículums. Fa molt de temps que hi penso i com més llegeixo més m’adono que el que donem als nens a través dels manuals necessita molta revisió. El que els doni cada mestre ja és més difícil de saber. Quants estan realment al dia en la comprensió del món? Quants en tenen una visió global?