Entrevista

Esteban del Campo: “Europa ha de continuar avançant, i no retrocedir”

Esteban del Campo Sierra és un jove de divuit anys que està cursant primer de Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Sempre li han interessat les relacions internacionals i té molt bon record de l’any que va viure al Canadà, on va cursar el primer de Batxillerat. Entre les seves aficions destaca l’atletisme, està federat i entrena cada dia. Quan acabi els estudis li agradaria molt poder fer alguna pràctica a la Unió Europea.

Avui l’entrevistem, ja que va ser el guanyador de la tercera edició del Premi Europa Jove convocat per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa que convida a aprofundir en el coneixement de les institucions europees i el seu paper en la transformació social i democràtica. El seu treball de recerca titulat El projecte europeu i la seva necessitat de transformació que va fer quan estava a l’escola Manyanet Sant Andreu de Barcelona, va ser el més ben valorat pel jurat per la idoneïtat del tema i el seu encaix amb les bases, la qualitat de la recerca i la capacitat d’anàlisi.

Què t’ha portat a participar en aquest premi?

Jo sempre he tingut un interès especial per la Unió Europea, però com passa amb molts altres temes d’incidència a la vida diària a classe no en parlàvem prou. Just quan fèiem Geografia o Història era un tema que no es tractava, es deixava pel final o com a molt, s’hi passava de puntetes.

Per això, quan em va tocar triar el tema del Treball de Recerca vaig pensar que era una bona oportunitat per poder aprofundir en la Unió Europea. En concret, vaig estar fent recerca sobre la possibilitat que en un futur la Unió Europea es converteixi en una federació d’Estats.

Què creus que es va tenir en compte a l’hora de triar el teu treball en lloc d’un altre?

Vaig fer el treball amb molt d’interès, li vaig dedicar molt de temps, però va quedar realment molt xulo. Per això, des de l’escola em van animar a presentar-lo a algun premi. Vam mirar a la pàgina del departament d’Educació que hi ha diversos premis a on presentar treballs d’aquest estil. N’hi va haver dos que més o menys encaixaven un de la Pompeu Fabra, de la Facultat de Ciències Polítiques i un altre de la Comissió Europea a Barcelona i la Fundació Catalunya Europa. I finalment, va ser aquest últim, el Premi d’Europa Jove, el que vaig guanyar.

Penso que el meu treball va agradar molt perquè també feia molta autocrítica. Jo soc europeista i federalista, i penso profundament que Europa s’hauria de transformar en una federació d’estats. Però penso que per avançar cap aquest punt cal canviar moltes coses.

A part del premi en metàl·lic, també vas poder fer un viatge a Brussel·les. Què us van ensenyar?

Sí! Vaig tenir la sort d’anar a Brussel·les, el viatge va ser tant per a mi com per als dos accèssits (la Mariona i l’Ona). Durant tres dies vam poder visitar la ciutat i sobretot vam poder entrar a diferents institucions europees com ara el Parlament Europeu, allà ens vam entrevistar amb eurodiputats. I també vam entrar al Comitè de les Regions, on vam poder assistir a una recepció oficial per celebrar la Diada de Catalunya amb Jaume Duch, conseller delegat de Catalunya a Brussel·les. Va ser un viatge molt interessant.

I ara, com veus Europa en l’actualitat?

Actualment, trobo que Europa es troba en un moment complicat. A Europa hi fa falta més cohesió, molt més consens, que potser hi va ser fa anys quan es van començar a signar tractats. Però del tractat de Lisboa, que es va signar el 2007 i va entrar en vigor el 2009, d’això ja fa molt de temps. I si abans se signaven tractats cada dos anys, ara ens trobem estancats. Això ens demostra clarament que hi falta consens a la Unió Europea. Penso que ara és el moment de repensar qui som i què volem ser. Sobretot no ens podem quedar parats mentre la resta del món està en moviment.

Des del meu punt de vista, Europa ha de continuar avançant, i no retrocedir. Cal buscar més cohesió en molts aspectes. Com el tema militar, que ara se’n parla molt, però també és important el punt de vista fiscal, etc. També penso que cal revisar com es prenen les decisions al Parlament Europeu, ja que tot allò que es vota ha de tenir la unanimitat de tots els membres, i així és molt difícil avançar i poder decidir coses. Això no passa a cap país democràtic! Quan vam ser a Brussel·les molts eurodiputats ens comentaven aquest problema, hi ha iniciatives molt interessants, però que no poden tirar-se endavant perquè sempre hi ha algun membre que ho veta.

Cal revisar com es prenen les decisions al Parlament Europeu, ja que tot allò que es vota ha de tenir la unanimitat de tots els membres, i així és molt difícil avançar i poder decidir coses. Això no passa a cap país democràtic!

Penses que la democràcia, a escala mundial, està en perill?

Cal fugir dels discursos catastrofistes! Com ara que esclatarà la tercera guerra mundial o que estem a punt de la catàstrofe, perquè en altres moments històrics, com ara fa 20 o 40 anys, aquest discurs també es feia servir i al final només s’aconsegueix espantar la població.

Ara ens trobem en un moment que hi ha canvis molt importants i la democràcia s’ha d’adaptar però no desaparèixer. Potser cal canviar el sistema perquè es pugui anar a millor. Cal animar a la ciutadania a participar, i sobretot educar a la gent en els valors democràtics.

Creus que no es parla prou de democràcia als centres educatius?

En el moment de la Transició espanyola es va fer una gran feina per educar en els valors democràtics perquè era realment important, però potser ara no es fa tant des de les escoles. I trobem tota una generació que no ha estat tan educada en aquests valors i que no són realment conscients dels beneficis que té formar part d’un sistema democràtic i formar part de la Unió Europea.

És cert que es podria repensar el sistema de com treballar aquest tema a l’ESO, aprofundir-hi en les assignatures troncals i no només en les optatives. Potser cal treballar menys moments històrics que ens queden lluny, com ara la Restauració, i dedicar més temps al concepte d’Europa. Sempre recordaré quan estava que el meu llibre d’Història parlava de la UE a les dues últimes pàgines. I a Història d’Espanya també passava si fa no fa igual, dedicàvem molt de temps a parlar de la Guerra Civil i menys temps a l’època de la transició, i va ser un moment clau per entendre d’on venim i perquè és tan important la democràcia.

A l’institut cal treballar menys moments històrics que ens queden lluny, com ara la Restauració, i dedicar més temps al concepte d’Europa

I quan arribes a Batxillerat hi ha molta pressió a fer el temari de la selectivitat i no hi ha massa temps per aprofundir en temes de l’actualitat que són realment interessants.

Què li cal a Europa per ser un projecte de futur?

Li falta sobretot identitat, jo en el meu treball ho parlava molt. És molt important construir una identitat europea.

No pots tenir la voluntat d’avançar cap a una federació sense que la gent hi estigui d’acord i, per tant, ha d’haver-hi una identitat. Jo em sento europeu, però la majoria dels meus amics no, alguns se senten més espanyols d’altres catalans. No senten aquesta identitat de pertànyer a Europa. La Unió Europea ha de treballar en aquest sentit.

Calen més programes com ara l’Erasmus, que és un gran exemple de com construir una ciutadania europea fent veure als joves que els europeus no som tan diferents un dels altres. Hi ha més punts en comú que diferències entre un francès, un alemany o un espanyol, per exemple. Tenim unes estructures comunes i, per tant, fa falta una identitat comuna. Cal informar més de tots els programes que hi ha a escala europea, molt més enllà de tenir una moneda única com pot ser l’euro.

Aquestes reflexions la gent normalment no les fa, i per això no es crea identitat europea. Aquest és el gran problema que hi veig ara mateix.

Amb quins reptes es troben els joves en la societat actual?

Jo ho definiria amb una sola paraula, inestabilitat. La meva generació i totes les que venen després no tenim cap certesa de res. Vivim cada dia amb incertesa en l’àmbit polític, habitatge, feina, seguretat, econòmic, etc. Podem estar bé ara, però res ens assegura que en un futur continuï sent així.

Els joves vivim cada dia amb incertesa en l’àmbit polític, habitatge, feina, seguretat, econòmic, etc. Podem estar bé ara, però res ens assegura que en un futur continuï sent així

Has d’estudiar molt a la Universitat, però ningú et promet que això es tradueixi en un benestar futur. Com ara tenir una bona feina, comprar-te un habitatge, i si és possible, formar una família. Tal com està tot, no sembla que aconseguir res de tot això sigui possible.

Per això, també acabem tendint cap al discurs fàcil o el discurs populista. I ens casem amb discursos que prometen coses que no són veritat, però com que no tenim seguretat en res, ens els creiem. Arribem al final del dia com bonament podem i aquesta situació d’inestabilitat ens acaba provocant un estat d’ansietat i angoixa constant. No tenim ni temps de reflexionar i apostar per uns valors democràtics que realment ens puguin salvar d’aquest estat.

Les veus dels joves creus que s’escolten prou a Europa?

Jo també pensava que Europa no ens escoltava, però crec que és al revés no ens fem sentir prou. En el meu cas, en el moment que m’he començat a interessar per aquests temes, he sentit que la meva veu s’escolta. No estaria aquí fent aquesta entrevista si sentís que la meva veu no s’escolta.

Els joves tendim a creure que si parlem ningú ens escoltarà i penso que cada cop més s’escolta la veu dels joves. I encara diria més, els adults cada cop estan més conscienciats de la importància d’allò que diuen els joves, i també les organitzacions que representen Europa.

Potser es pot incentivar més en alguns casos, però és important que els joves no ens escudem amb la sentència en el fet que no parlem perquè no se’ns escolta, perquè no és així. Cal provar de parlar, perquè segur que ens escoltaran més del que pensem.