Estudiar val la pena

Val la pena estudiar, perquè estudiar és més que adquirir coneixements acadèmics.
Amb el pas dels anys ho tinc cada cop més clar. Estudiar no és només un procés d’aprenentatge acadèmic. És també un aprenentatge de vivències amb què completar el currículum al final del procés acadèmic. Sentir a Carles Capdevila (periodista) per dues vegades en poc temps em va reafirmar en aquesta posició.

“Un jove sense estudis no serà mai ningú”. “Sense títols no té oportunitats de treball”. “Estudieu ara que podeu”. “Ja que no hi ha feina, aprofiteu per formar-vos”.

Aquest és el discurs que sovint s’escolta als mitjans, a les aules, als instituts, i sobretot, a les cuines i menjadors de les cases.

Amb aquesta inèrcia social, tenim més joves que mai estudiant a les nostres universitats, places dels cicles formatius dels diferents graus plenes i amb llistes d’espera, i joves emprenedors en ple procés d’aprenentatge i formació per tirar endavant idees de negoci que els permeti entrar al món laboral amb una alternativa diferent a la tradicional “treball per tercers”.

Però estan preparats aquests joves pel repte que representa estudiar un grau universitari o un cicle formatiu? I el que més em fa pensar: estudiar els servirà per afrontar el repte que és viure la vida en mig una societat diversa i plena de contradiccions? Els ensenyem la realitat del que és viure (en el sentit ampli de la paraula), o els portem a un món de somni on es pensen que tot és possible? Segurament en termes generals és que no (reconec que sóc molt crítica i sovint tendeixo a generalitzar sense tenir massa en compte que hi ha moltes excepcions).

Val la pena l’esforç (a tots nivells) que representa que els joves estudiïn? Aquí si que tinc un Si contundent malgrat que, a vegades, la realitat del dia a dia imposa certes contradiccions. I poso dos exemples per il·lustrar.

Un dia, al tren, escoltava la conversa de dues noies que estudiaven dret. No devien pas tenir més de 23 anys. El seu objectiu en acabar els estudis de grau era seguir estudiant i convertint-se el més aviat possible en jutges. No parlaven pas de passar per cap bufet d’advocats a fer aprenentatge, ni de córrer els carrers per aprendre a viure més enllà de la vida d’estudiant. Fins i tot crec que vaig sentir com de pesat se’ls feia pensar en les pràctiques (jo crec que aquí vaig fer un tancament d’orelles per no sentir massa la realitat d’aquelles joves). En definitiva, el seu objectiu a la vida era estudiar, aprovar oposicions i anar pujant de nivell laboral, quan ni tan sols hi han posat el peu.

En contrast, no fa massa dies he viscut l’experiència d’un jove de 25 anys que fa poc més d’un any es va convertir en emprenedor quan va decidir tirar endavant el negoci familiar que el pare deixava. En un acte de confiança en ell mateix i en les oportunitats que el seu entorn semblava oferir-li, va prendre la decisió de fer-se ramader. Li ha costat hores d’estudi per millorar la seva formació, hores d’insomni per omplir la multitud de papers i permisos per arrancar, i altres tantes hores laborals per mantenir la granja en les condicions adequades i treure’n el rendiment d’un sou mínim al mes que el permetés viure. Un any després, se’n sentia orgullós del que havia aconseguit i pensava que havia estabilitzat el negoci conscient que no podia abaixar la guàrdia. Un any després, el seu principal client decideix que li rebaixa la compra a menys de la meitat. Econòmicament parlant li representa la ruïna. Després del primer sotrac emocional, s’ha sobreposat i ha iniciat la cerca de recursos per sobreviure a la seva situació personal, i a més pensa en el conjunt del sector, que considera injustament tractat per les polítiques actuals.

Hi ha grans diferències entre un i altre cas, però en tots dos, la formació és un punt en comú per als seus objectius. Per tant, estudiar, val la pena.

Val la pena perquè dóna més oportunitats de feina (encara que sigui per fer de cambrer com diu Carles Capdevila). Però a més: dóna eines per prendre decisions valentes; és un exercici molt sa per a la ment i la salut en general; formar part d’un col·lectiu d’estudiants permet tenir vida social, descobrir i conviure amb la diversitat humana que ens envolta; ens ensenya a ser tolerants, organitzats…

Val la pena perquè permet tenir oportunitats de viure experiències que ens connectin a les realitats del món, i ens dóna bagatge amb què omplir un currículum més enllà del perfil acadèmic. Perquè al final, la realitat s’imposa: tenir un excel·lent expedient acadèmic sense experiència de vida no et dóna més oportunitats davant un bon expedient acompanyat de vivències variades com la vida mateixa, encara que ara pugui semblar el contrari.

Tinc 49 anys i en fa 10 que vaig entrar de nou al món estudiantil després de més de 25 de no atrapar ni un llibre de text. No és el recomanable, però ho repetiria, i ho aconsello a tots els de la meva quinta quan els veig indecisos.

Estudia! Segur qui hi surts guanyant!

Montserrat Sànchez i Carrillo
Estudiant del Grau de Comunicació a la UOC

Celrà, 27 d’abril de 2016