Actualitat

Quan un país en desenvolupament subcontracta les seves escoles a una ‘startup’

En la seva història recent, Libèria s’ha vist immersa en dues guerres civils –entre 1989 i 1996 i entre 1999 i 2003– que han devastat la seva economia i que han destruït, entre moltes altres coses, el seu sistema d’educació, que no ha estat capaç de remuntar des de llavors. El 2013, 25.000 estudiants van suspendre l’examen nacional d’accés a la Universitat. Ellen Johnson Sirleaf, presidenta del país africà i premi Nobel de la Pau, va admetre que l’educació del país era “un desastre” i que calia un reajustament complet. Després d’això, Libèria ha estat un dels territoris més afectats per l’epidèmia de l’Ebola, fet que ha empitjorat encara més la situació de les escoles i del procés educatiu. Ara, el Govern ha decidit emprendre aquest ajustament de què parlava la premi Nobel.

No obstant això, en comptes de generar aquest canvi des de la pròpia Libèria, l’Executiu ha decidit pagar a una empresa perquè ho faci. Amb el programa pilot Partnership Schools for Libèria, l’Administració facilitarà que empreses privades es facin càrrec d’algunes de les seves escoles primàries i d’infantil durant els propers cinc anys. Un dels primers contractes assignats –amb una estimació de 65 milions de dòlars (uns 56.600.000 d’euros)– ha recaigut en Bridge International Academies, una companyia fundada el 2008 que compta amb capital de magnats de la tecnologia com Mark Zuckerberg (fundador de Facebook) o Bill Gates (fundador de Microsoft) i d’institucions com la Corporació Financera internacional i el departament per al desenvolupament internacional del Govern del Regne Unit. Aquesta companyia privada ja opera en més de 400 escoles de primària i infantil a Kènia, Uganda i Nigèria amb l’objectiu, segons expliquen ells mateixos, “de portar el millor ensenyament i el millor pensament pedagògic a cada classe, a cada poble i barri pobre del món”.

Un guió per canviar l’ensenyament

Amb el mètode d’aquesta empresa, en comptes de pagar a professors amb més experiència i qualificació o d’invertir diners en la formació de nous mestres, la companyia contracta gent local –que poden ser professors o no–, els imparteix unes setmanes de formació i els dóna una tablet amb lliçons preparades i dissenyades per experts en educació i basades, en aquest cas, en el currículum nacional de Libèria.

Amb aquesta preparació, els envien a fer classe amb l’objectiu que se cenyeixin de manera estricta al guió. Això implica que totes les classes d’un mateix nivell tindran exactament la mateixa estructura sigui quina sigui l’escola, fins al punt que les instruccions indiquen a l’educador quant ha d’esperar a que un nen respongui o cada quant ha de dirigir la mirada al llibre o la pantalla. Bridges International Academies implantarà el seu model d’aprenentatge a cinquanta escoles del país, en un primer programa pilot que començarà el curs 2016-2017. Segons la companyia i el mateix Govern, tots els professors que estan contractats en l’actualitat mantindran els seus llocs de treball. No obstant això, els que no assoleixin els estàndards de Bridge, que monitoritzarà la seva assistència i els seus resultats, podrien ser transferits a un altre tipus de tasques per a l’Administració. “Per a molts professors del país el més frustrant és que, tot i tenir les millors intencions, reben poc entrenament i poc suport. És una realitat que cap sistema educacional és millor que els seus propis professors. No obstant això, el Govern no té els recursos, els experts ni les estructures per preparar adequadament 19.200 professors. Partnership Escoles pot canviar això”, va explicar en un comunicat George Kronnisanyon Werner, ministre d’Educació del país.

L’oposició dels professors

Els professors del país semblen no estar d’acord amb aquest punt de vista i amenacen amb convocar una vaga si el programa pilot no és cancel·lat. Consideren que la implantació del sistema de Bridge International Academies és una presa de control per part d’una companyia estrangera recolzada per magnats i una irresponsabilitat per part del Govern, que evita fer-se càrrec de totes les millores que necessita urgentment el sistema d’educació del país.

“Ara mateix no hi ha llibres a la majoria d’escoles. La Universitat de Libèria, que se suposa que ha de preparar els professors, no té laboratoris equipats. En la majoria dels instituts tampoc hi ha laboratoris per als estudiants que volen fer biologia, química o física, fet que complica les coses per als mestres. Per això suspenen els estudiants. Però el Govern està utilitzant els professors com a boc expiatori“, va declarar Samuel Johnson, secretari general de l’Associació Nacional de Professors de Libèria.

Patrick Burrowes, professor universitari expert en Àfrica i la seva diàspora i autor d’un llibre sobre Libèria, també ha rebutjat obertament aquest nou programa. Segons l’acadèmic, el ministre d’Educació del país ha fracassat en la seva tasca principal: crear un pla que millori el sistema. Per això ha decidit que siguin altres els que s’encarreguin d’això. “Com que no ha aconseguit el que s’esperava d’ell, ara el veiem oferint les seves funcions a d’altres que encara responen menys davant la societat”, ha declarat. En la seva opinió, després d’haver obviat a professors i acadèmics liberians, tant dins com fora el país, el ministre ofereix 2 pocions màgiques, “telèfons i privatització”, una via amb la qual l’expert no pot estar menys d’acord. “El pitjor de tot és que aquestes mesures no són opcions que es puguin desenvolupar en el país. Com la majoria de les polítiques implementades en la passada dècada, són part d’un marc neoliberal, finançat pel Banc Mundial i altres actors internacionals”, censura Burrowes.

Un model nord-americà importat

En un país fortament influenciat pels Estats Units durant els dos últims segles, no sembla xocant que el ministre d’Educació es refereixi al territori nord-americà per mostrar un cas d’èxit.

“La nostra primera inspiració per Partnership Schools ve d’un lloc inesperat: Nova Orleans, a Louisiana, Estats Units. Després que l’huracà Katrina devastés la ciutat el 2005, el seu sistema d’educació va quedar trencat. El Govern de la ciutat va prendre l’audaç decisió de no reconstruir el monopoli del sistema públic. En canvi, es van aliar amb operadors no governamentals per crear un ecosistema divers d’escoles ‘charter’“.

I segons el ministre, va funcionar. Tot i els reptes socials i econòmics, Kronnisanyon argumenta que les escoles ‘charter’ van ser capaces d’oferir notes competitives i millors resultats i que els nens més pobres de Nova Orleans van ser els que més se’n van beneficiar. A aquest sistema apel·la el polític, però aquest model no existeix només als Estats Units. Un 15% de les escoles de Regne Unit són ja les anomenades academies. I al gener de 2016, el Govern de la Província Occidental del Cap, a Sud-àfrica, va llançar les seves pròpies “escoles de col·laboració” en què el Govern finança a empreses perquè dirigeixin les seves escoles públiques. Les autoritats de Nairobi, a Kenya, també exploren una solució similar.

Violació de les obligacions

Kishore Singh, relator de l’ONU per al Dret a l’Educació, també s’ha oposat de manera oberta al que considera una violació de les obligacions legals i morals de Libèria. Segons la seva opinió, les escoles públiques i els seus professors, així com el sistema d’educació com un bé públic, estan sent atacats.

“És irònic que Libèria no tingui els recursos per complir amb la seva obligació de proveir d’un sistema d’educació gratuïta per a cada nen, però sigui capaç de trobar grans sumes de diners per subcontractar una companyia privada perquè ho faci en nom seu”,  va censurar en una carta oberta que ha molestat les autoritats del país liberià. “Aquestes sumes podrien fer-se servir per millorar el sistema públic d’educació existent i per donar suport a les necessitats educacionals dels més pobres i marginats”, ha indicat Singh.

Un model tecnològic

Des de Bridge International Academies expliquen a HojaDeRouter.com que el seu model, recolzat en la tecnologia, facilita l’aprenentatge dels nens i els ofereix una oportunitat a la qual no podrien accedir d’una altra manera. “Per primera vegada des del final de la guerra civil els professors estaran equipats i recolzats de manera que podran ser mestres brillants i efectius. Bridge els donarà als nens tots els llibres i els materials d’ensenyament que necessitin perquè se sentin implicats a classe i perquè puguin continuar el seu aprenentatge des de casa”, afirma Matthew Nyanplu, encarregat de les relacions públiques de Bridge International Academies a Libèria.

Respecte a la importància de la tecnologia en aquesta tècnica, en el context d’un dels països més pobres del món, Nyanplu explica que les escoles no necessiten ni WiFi ni electricitat, ja que les tablets tenen una bateria que dura dues setmanes i els professors poden carregar els seus telèfons de la mateixa manera que ho farien amb el personal. El sistema funciona a través de la xarxa 2G i l’equip de l’empresa s’assegura que estigui operatiu abans del començament del curs escolar. “Bridge ja fa servir telèfons mòbils i tablets en més de 450 escoles a les comunitats més pobres de Kenya, Uganda i Nigèria”, concreta a favor del seu model educatiu. També defensa que el programa pilot no és una privatització, sinó un mètode amb el qual el Govern treballarà amb proveïdors d’educació per provar un nou sistema en unes 120 escoles públiques del país, és a dir, en aproximadament un 3% dels centres, i sempre sota la supervisió del Ministeri d’educació. A falta d’uns mesos perquè comenci el projecte, i amb moltes veus discordants, l’Executiu espera que aquesta solució tecnològica i recolzada per grans filàntrops com Gates o Zuckerberg sigui la resposta per al problema educatiu de Libèria. Queda per veure si aquests guions i l’ús de tablets contribuiran a millorar l’educació en un país en què un 42% dels nens amb edat per assistir a classes de primària no estan a l’escola. També caldrà debatre si, fins i tot amb millores, es tracta del sistema correcte.

—