Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Final del curs escolar. L’emoció s’arremolina en infants i joves després d’un llarg any d’esforç i fites aconseguides.
Enrere queden exàmens, deures, activitats compartides amb professors i companys, classes d’esports, idiomes, música i infinites varietats de tasques beneficioses per cos i esperit atorgant a l’infant unes oportunitats excel·lents per formar-se vers el futur.
És recomanable, llavors, una prolongació en les activitats? Campaments d’estiu, deures o esplais emergeixen intentant adaptar-se a totes les necessitats i preferències possibles, sobretot si les incompatibilitats familiars requereixen la inestimable ajuda externa de molts d’aquests espais.
Activitats per a nens i joves per evitar l’avorriment, altres estudis i creences de la necessitat que l’infant gaudeixi del temps estival pel descobriment personal, el descans i el joc com els millors amics de la infantesa.
Sempre controvertit i amb opinions oposades és però, un tema molt interessant a debatre.
En una societat hiperconnectada i frenètica, sovint som els adults qui tenim una sensació de culpabilitat o angoixa quan veiem un infant en “modus avorriment”. Són molts els estudis que ens confirmen dels molts avantatges de no disposar d’una immediatesa aferrissada ni recursos materials per arreu, com gadgets tecnològics o imputs amb mòbils i obligacions constants.
El temps d’estiu s’atura per convidar l’infant a explorar el seu jo més desconegut i intuïtiu, fugir per una estona de la pressa, els horaris i les classes dirigides
L’infant investiga, cerca, imagina, crea. La ment divaga i és aleshores quan sorgeixen noves solucions o projectes, la inventiva brolla, el cervell s’encén davant noves perspectives fins aleshores desconegudes.
El temps d’estiu s’atura per convidar l’infant a explorar el seu jo més desconegut i intuïtiu, fugir per una estona de la pressa, els horaris i les classes dirigides, l’estiu és el retrobament amb la curiositat, la contemplació enyorada de temps pretèrits que no va fugir mai, tan sols ha estat distanciada per una inusitada revolució tecnològica sense precedents que sobreestimula i incita el nen a altres destreses.
Una altra interessant alternativa és planificar activitats que res tinguin a veure amb el que la mainada està acostumada. Les anomenades activitats vivencials són cada vegada més acceptades i considerades importantíssimes en el desenvolupament de l’infant, contribuint al coneixement emocional, lúdic i entusiasta per tants aspectes de la vida sense explorar.
Elaborar receptes senzilles, visitar museus amb la família i amics, fer manualitats, anar a alguna biblioteca i conèixer les seves possibilitats, comprar una planta o flor i fer-se responsable i cuidar-la, escriure un diari sobre l’estiu, escoltar música, començar un esport amb algun amic o família, contemplar una posta de sol, anar al zoo… Podríem enumerar moltes tasques que possiblement durant el curs escolar no hi pensem o no disposem del temps necessari per dedicar-hi fent de l’època estival una magnífica ocasió per gaudir-ne plenament.
Aprendre, però, de manera diferent també és aprendre, investigar altres possibilitats que l’estiu ens brinda, descobrir potser talents amagats i interessos desconeguts.
Les vacances són abans de res un període de descans, i com a tal es pot enfocar en un canvi de la rutina dels nens, no menys necessàries i atractives sinó en un aprenentatge plaent i emocionant, una formació humana. Conèixer altres grups de nens i joves, fer amics nous, establir lligams de cooperació, compartir afinitats i també diferències.
Mantenir els infants actius i amb disposició per a nous i interessants plans, també entendre que l’avorriment i la tranquilitat emocional són molt necessaris. Aplicar el sentit comú, la intuïció, la coneixença vers els nostres fills/alumnes/ intentant que les seves ales cerquin altres universos del tot fascinants.
L’estiu amb aventures en l’horitzó, en la imaginació, contemplant el firmament o les ales d’una papallona…Hi alguna cosa més meravellosa?